La proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, capgirà el panorama polític i periodístic d’una ciutat on havien guanyat per una majoria aclaparadora els republicans i les esquerres a les crucials eleccions municipals del 12 d’abril que precipitaren la caiguda de la monarquia de Alfonso XIII.
Aleshores només es publicava un diari, Diari de Sabadell, dirigit pels intel·lectuals de la Colla de Sabadell, sota la protecció política d’Acció Catalana i el suport econòmic del poderós prohom Ramon Picart. Paral·lelament, sortia el veterà setmanari bilingüe, conservador i catalanista, La Revista de Sabadell dirigida per Manuel Ribot i Serra i el setmanari El Federal editat per Cercle Republicà Federal (CRF), que es publicà des del 5 d’abril de 1930 fins el 31 de juliol de 1931. Tot i la seva orientació federal, obria les seves pàgines a col·laboracions de marxistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC) com Maria Gispert, catalanistes com Feliu Prats o sindicalistes com Josep Castells.
Andreu Castells, insisteix en la fragmentació de les esquerres per explicar el motiu pel qual “les esquerres locals no aconseguiren mai tenir un òrgan d’expressió diari propi i havien de demanar, per favor, als diaris de dreta que els anotessin les gasetilles menys conflictives -anuncis de festes i conferències i canvis de juntes, etc.- perquè d’altra manera no tenien un mitjà d’informació adequat”.
El Poble, redactat en llengua catalana va aparèixer, l’1 d’abril de 1932, amb quatre pàgines de 490×340 mm., a un preu de 10 cèntims, amb la voluntat de cobrir aquest forat. El diari contenia seccions fixes com La Política. Del Municipi. Carnet d’un Caliban, Notes i comentaris, Davantera (editorial)…. La primera redacció del diari s’ubicà al carrer Sant Pere n. 31 i, des del 4 de gener de 1934. al local del Casal Català d’Esquerra (denominació local d’ERC) a la Via Massagué, 55-57. Entre els col·laboradors del diari podem trobar a Joan Puig Pujol, Amadeu Aragay, Marian Burguès, Salvador Sarrà, Jaume Ninet, Joan Sallarès o Josep Torrella…
Especialment, quan un mes abans, l’1 de març, havia sortit un nova publicació diària, La Ciutat, promoguda pel fabricant i dirigent de la Lliga, Joan Llonch Salas, per contrarestar i fer la competència a la línia excessivament progressista del Diari de Sabadell.
El primer número d’El Poble incloïa una declaració de principis on es podia llegir: “El Poble pretén ésser un diari fortament liberal en les seves apreciacions i ample abastador de tota llei d’ideologies a les quals es sotmet des d’ara en el que tinguin de generositat , de llibertat i de progrés (…) El Poble és republicà i esquerrà (…) així mateix, vol que els seus més remarcables serveis sien esmerçats per Catalunya”.
Tanmateix -escriu Castells- d’El Poble estaven exclosos – els comunistes heterodoxes del BOC i els anarquistes de la CNT-FAI.
Tres etapes
En la breu història del diari es poden distingir tres etapes. La primera impulsada i finançada pel CRF i el Casal Catalana d’Esquerra, nucli de ERC a Sabadell, amb Josep Esteve i Salvador Sarrà, amb el suport de dos petits grups Extrema Esquerra Federal i Partit Catalanista Radical. Així mateix, participaven un seguit d’entitats progressistes com la Lliga Laica Femenina de Fidela Renom, el Front Únic Femení Esquerranista amb Anna Murià. També, hi col·laboren sindicalistes de la Federació Local de Sindicats (FLS) que alhora eren membres d’alguna d’aquestes organitzacions.
La línia editorial del diari cercava ubicar-se en la centralitat, entre la dreta reaccionària, representada per Sallarès i Pla, l’Església Catòlica i la Lliga Regionalista i el radicalisme de la CNT-FAI. Particularment, des de que els radicals de la FAI havien pres el control del sindicat, en el famós ple regional d’abril de 1932, celebrat al teatre Cervantes de Sabadell, que està en l’arrel de l’escissió dels trentistes, que fou majoritària al sindicalisme local sota la direcció del l’equip comandat pel Josep Moix.
El Poble va participar activament en la campanya en favor de l’Estatut d’Autonomia. També, impulsaren la revisió del procés dels sabadellencs executats per l’assassinat del fabricant Theodore Jenny. A les seves pàgines es poden llegir els darrers treballs periodístics de Marian Burguès, que va morir el 20 de novembre de 1932, quan estava intentant publicar una segona edició del Sabadell del meu record.
La segona etapa s’encetà oficialment el 4 de gener de 1933. quan el diari passà a ser controlat i dirigit per ERC. En l’editorial d’aquest número es podia llegir: “La política nacional catalana, exigeix cada dia més, posicions clares i ben definides. Heus ací perquè El Poble, que fins ara havia actuat com a diari republicà d’esquerres, però sense cap programa concret, avui adopta el d’Esquerra Republicana de Catalunya. Junt amb l’Acció de Terrassa seran el portaveu del partit al Vallès Occidental.”
A partir del 10 de gener de 1933 s’annexà el logotip del partit a la capçalera. Al rerefons hi havia les importants pèrdues econòmiques, particularment des de que el CRF va deixar de contribuir-hi. Des d’ERC es justificava fer-se “d’una manera abnegada” mantenir la publicació.
Fins i tot, es va parlar d’aplegar esforços amb la publicació germana de Terrassa, Acció, en un diari en comú amb la capçalera El Poble-Acció. Finalment, s’acordà que cadascú continués publicant el seu diari.
Sota el control d’ERC, el diari accentuà les seves campanyes contra els reaccionaris de l’Acadèmia Catòlica i la Lliga, però també contra els revolucionaris de la FAI, acusats de terroristes, “intoxicats pels seus pseudoideals de comunismo libertario”.
El Vertical
L’aparició del setmanari bilingüe El Vertical, òrgan de la poderosa FLS, va capgirar el panorama de la premsa d’esquerres a la ciutat. Des del 28 d’octubre de 1932 al 6 d’octubre (quan fou clausurat per la seva implicació en els fets del 6 d’octubre) publicaren un centenar de números que arribaren a tenir l’important tirada de 3.500 exemplars. El seu primer director i ànima del projecte fou Josep Rosas Vilaseca, sindicalista i de l’equip de Moix que dirigia el sindicat.
A parer de Castells, “la propaganda massiva dels verticalistes que el venien i el regalaven a la sortida de les fàbriques i a la Rambla, havien de minvar l’interès que pogués tenir El Poble, laborat, segons els sindicalistes per ‘republicans petit-burgesos’ o ‘republicans de secà’”.
Amarga queixa
Davant les pèrdues econòmiques i la competència d’El Vertical, ERC que no podia seguir assumint les despeses, va demanar al CRF que tornés a col·laborar en el sosteniment del mitjà. Arribaren a un acord que encetà la darrera i efímera tercera fase del diari. El 28 de febrer de 1934 s’anuncia que El Poble tornaria a ser “el periòdic de les esquerres” amb el suport d’ERC, CRF i Acció Catalana.
L’experiència va ser molt breu. El 31 de març de 1934 apareixia el número 593, el darrer del diari, que s’acomiadava dels seus lectors amb aquesta amarga queixa: “a la nostra ciutat on uns partits polítics republicans d’esquerra avalats per 10.660 vots a les darreres eleccions no tenen el suficient percentatge -un deu per cent solament- per evitar que els únics òrgans d’expressió periodística que tingui la ciutat siguin dels sectors dretans (…) ni tan sols trobem una minsa quantitat de ciutadans que amb la irrisòria aportació de l’import d’una subscripció permetin la publicació d’un diari d’esquerra”.
A l’esclatar la Guerra Civil, només es publicava el Diari de Sabadell. A començaments de 1934 es tancava l’operació mitjançant la qual plegava La Ciutat que de fet es feia amb el control del Diari. El Vertical estava clausurat des dels fets d’octubre del 1934 i la veterana Revista de Sabadell publicà el seu darrer número el 31 de gener de 1935.
Biografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936. Ed.Riutort, Sabadell, 1980.
– Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català (1897-1938). Ed. Riutort, Sabadell, 1976.
POZO GONZÁLEZ, Josep Antoni. Del Llobregat al Mapocho…passant per Sabadell dins El Ciutadà Desconegut. Josep Rosas Vilaseca, Arxiu Històric Sabadell, 2005.
PUIG PUJOL, Joan, 86 anys de premsa local. Sabadell, 1853-1938, Ed, Riutort, Sabadell, 1972.
