Vista aèria (1996). A.Masagué.

El vapor Buxeda Vell

Resseguim les vicissituds d’aquesta important peça del patrimoni industrial de la ciutat, ubicada originalment entre els carrers Sant Pau, Alemanya i Cervantes. Una història a través de la qual es pot copsar l’evolució de la indústria tèxtil llanera des de la primera meitat del segle XIX.

Els fundadors de l’empresa Buxeda que donaren nom al vapor foren els germans Miquel i Domènec Buxeda Creuhet que arribaren a Sabadell a començaments de la dècada de 1850 procedents de Camprodon. Aquesta població havia estat un important centre de producció tèxtil, però durant la primera meitat del segle XIX experimentà una profunda decadència. Això provocà que molts camprodonins emigressin cap a poblacions més dinàmiques econòmicament i una part important de la primera plantilla del que seria el vapor Buxeda Vell provenia de Camprodon. El tercer protagonista de l’empresa fou Tomàs Pujol Camps, també natural de Camprodon, que com Miquel Buxeda havia exercit la professió d’abaixador de draps.

La societat entre sogre i gendre es remunta al 1846 quan Miquel va contraure matrimoni amb la filla de Tomàs, Rosa Pujol Torres, els quals constituïren el 1851 a Barcelona l’empresa Pujol y Buxeda y Cia, dedicada a la comercialització de draps i altres articles tèxtils.  Per la seva banda, Domènec Buxeda des de l’any 1851 havia muntat a Sabadell una petita fàbrica amb sis telers manuals al carrer Jardí dedicada exclusivament al tissatge de la llana on els proveïments de la filatura i els acabats es feien mitjançant la contractació externa.

Gravat de l'empresa Buxeda Hermanos corresponent a una factura (1863)
Gravat de l’empresa Buxeda Hermanos corresponent a una factura (1863)

L’octubre de 1852, l’empresa Pujol y Buxeda y Cía començà a comprar el gran solar de 9.445 metres quadrats on s’aixecà el vapor Buxeda Vell, ubicat entre els actuals i cèntrics carrers d’Alemanya, Sant Pau i Cervantes. A l’època, aquests terrenys, que constaven de sis parcel·les, estaven situat en un descampat als afores de la ciutat. La seva adquisició culminà l’abril de 1857. L’any següent, quan ja s’havia construït el vapor, es va formalitzar davant notari la nova empresa denominada Domingo Buxeda y Compañía on participaven, d’una banda, Domènec Buxeda i per l’altra la societat Pujol y Buxeda y Cía que tenia com a socis Miquel Buxeda, Tomàs Pujol i el seu fill Josep.

L’any 1863, els Pujol vengueren la seva participació en el vapor als germans Buxeda i es dissolgué la societat Pujol y Buxeda y Cía. Així, doncs, la casa comercial, l’immoble industrial i l’empresa fabril quedaren en mans de Miquel i Domènec Buxeda que aquell mateix any fundaren la firma Buxeda Hermanos.

Fundadors de l'Instituto Industrial. Domènec Buxeda, amb bigoti,. el tercer per la dreta a la segona fila (1863)
Domènec Buxeda, amb bigoti,. el tercer per la dreta dempeus (1863)

En l’acta notarial de constitució de l’empresa consta que Miquel s’encarregaria de la direcció de la casa comercial a Barcelona i del subministrament de la matèria primera a la fàbrica sabadellenca, així com de la comercialització dels productes. Domènec exerciria les funcions de director de la fàbrica. També, al 1863, Domènec va ser un dels dotze fundadors de l’Institut Industrial de Sabadell que aplegava als principals fabricants de la ciutat, sota la direcció de Pere Turull i el 1865 fou vocal del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

L’any 1877 Domènec va vendre la seva participació al seu germà Miquel, el qual a partir d’aleshores va esdevenir l’únic propietari de l’empresa que adoptà la denominació de Miguel Buxeda. Llavors, Domènec es traslladà a Barcelona on entre 1877 i 1878 fou propietari d’un edifici al carrer dels Tallers. Va morir a Barcelona el 1882,  però fou enterrat a Sabadell. El setembre de 1884, l’Ajuntament de Sabadell, sent alcalde Joan Vivé, acordà donar el nom de Buxeda a un carrer de la ciutat.

La màquina de vapor

Amb la compra de l’esmentat solar es cercava realitzar tot el cicle productiu i alhora procedir a la mecanització dels processos productius. L’activitat de la fàbrica s’incrementà a les dècades de 1860 i 1870. L’any 1854 consta que al vapor Buxeda hi havia 23 telers manuals, 12 majors i 11 menors. Al 1859 ja era el setè més important de la ciutat. El 1874 el tercer. A la dècada de 1880, arribà a ser l’empresa tèxtil més gran de Sabadell amb 300 obrers i quatre viatjants.

A la fàbrica es realitzava tot el cicle productiu on la llana sortia com a producte acabat que es comercialitzava des de la seu de Barcelona. A la fàbrica hi havia seccions de carda i filatura, d’aprest i acabats. Al 1863 s’afegiren instal·lacions dedicades al rentat de les llanes i el 1864 comptava amb una secció de tint pròpia. Malgrat la gran diversitat d’articles tèxtils fabricats, en l’evolució de l’empresa s’observa una tendència cap a una certa especialització. A la dècada de 1860 el gruix de la producció era de draps, castors i novetats i 20 anys més tard es concentrà en els vestits masculins de novetat.

Gravat del vapor Buxeda Vell (1889)
Gravat del vapor Buxeda Vell (1889)

L’any 1857 es produeix un canvi decisiu arran de la instal·lació de la filatura mecànica amb energia d’una màquina de vapor de 20 cavalls de potència construïda pels tallers Nueva Vulcano de Barcelona. Aquest model fou un dels més utilitzats pels primers vapors sabadellencs. La primera màquina de vapor de la qual es té informació clara fou instal·lada el 1838, a la casa-fàbrica de Magí Planas. L’any 1858 a Sabadell funcionaven 12 vapors.

La posada en funcionament d’aquesta màquina de tipus balancí va tenir un cost molt elevat, al voltant del 43 per cent del valor dels terrenys edificats, i funcionava amb una caldera que consumia uns 80 quilos de carbó a l’hora. L’energia produïda era transmesa mitjançant un convertidor fins a les màquines de filar o telers per un sistema d’embarrats al qual estaven unides a través de corretges. En principi, la mecanització només s’aplicà a la secció de filatura per manca de potència. El tissatge es continuà fent de forma manual fins l’any 1889 quan s’instal·là la màquina de vapor anglesa Hall més moderna i de 40 cavalls de potència que ho va permetre.

L’estructura de la fàbrica

El vapor Buxeda Vell consistia en un conjunt de naus industrials de dues plantes  amb forma d’U allargada, amb un gran patí central destinat a l’acabat del procés tèxtil llaner. La màquina de vapor estava situada al sud pròxima a l’entrada principal del carrer Sant Pau.

Ijnterior del vapor Buxeda (1881)7 AHS.
Interior del vapor Buxeda (1881). AHS.

A la cantonada del carrer d’Alemanya (aleshores anomenat Madoz) amb el carrer Sant Pau es bastí el 1857 un edifici de tres cossos i dues plantes concebut com a casa del director de la fàbrica i la seva família, com era habitual a l’època. Segons consta, al padró de Sabadell, hi residien en aquesta casa, Domènec Buxeda Crehuet, el seu germà Valentí, la seva mare Francesca, el seu nebot Jaume Peró Buxeda i la minyona Antònia Roura Pont.

Les instal·lacions de la fàbrica anaren ampliant-se en funció de les necessitats productives. L’any 1889 s’havien construït quatre naus paral·leles que arribaven fins al llindar del carrer Cervantes.

Pioners en l’electrificació

D’altra banda, s’ha de destacar que la fàbrica Buxeda va ser la primera en introduir l’enllumenat elèctric (més info: ‘Els orígens de la implantació de l’electricitat‘). El 1879 instal·laren uns arcs voltaics a la sala de filatura amb el sistema Gramme, a càrrec de l’empresa de Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs, introductors de l’electricitat a Catalunya.

L’any 1881, l’enllumenat s’estengué al tissatge. La il·luminació elèctrica aportava una reducció dels costos, disminuïa el risc d’incendis i millorava la qualitat del treball. Així mateix, permetia ampliar la jornada laboral nocturna. En principi, només funcionava una bombeta que, amb la instal·lació posterior de tres màquines Gramme, ascendiren a 15 bombetes. Miquel Buxeda que era un gran entusiasta de l’energia elèctrica fou dels fundadors de la Sociedad Española de Electricidad, una de les primeres grans empreses del sector. L’any 1887 els arcs voltaics foren substituïts per bombetes de llum incandescent.

L’ensorrada de l’empresa familiar

La mort de Miquel Buxeda, l’any 1886, va comportar un canvi radical en la trajectòria ascendent de l’empresa que acabarà desapareixent. En el seu testament repartia les seves propietats entre la seva dona i els seus deu fills. Així, llegà les seves propietats immobiliàries de Barcelona a les seves cinc filles i al seu fill menor amb l’usdefruit dels mateixos en favor de la vídua. La resta del seu patrimoni es repartia a parts iguals entre els seus fills grans: Joan, Ernest, Miquel i Josep amb la condició de continuar amb la fàbrica sabadellenca i la casa comercial barcelonina per garantir la continuïtat de l’empresa familiar.

 Interior de una nau (1999)/ MHS.
Interior de una nau (1999)/ MHS.

D’aquesta manera, el 16 de setembre de 1886, en compliment de les prescripcions del difunt, es constituí la societat Viuda e Hijos de Miguel Buxeda Sociedad en Comandita que tingué una vida ben curta. A partir de l’any 1890 entrà en una dinàmica de pèrdues, que s’atribueix a la desastrosa gestió del seu primogènit, Joan Buxeda Pujol, que l’obligà a demanar nombrosos préstecs.  Enmig de serioses dificultats financeres, la fàbrica fou hipotecada als anys 1892 i 1893 a favor del comerciant Ramon Muntaner Vila per valor d’uns préstecs que ascendien a 150.000 pessetes. Tanmateix, l’impagament dels deutes portà a Muntaner a impulsar entre 1894 i 1895 diferents procediments judicials que finalment menaren a la suspensió de pagaments el 1894 i l’embargament de la finca l’any següent. Finalment, el 14 de març de 1896 es dissolgué la societat Viuda e Hijos de Miguel Buxeda i es constituí una comissió liquidadora formada pels creditors.

Façana amb la sala de màquines en primer terme (1996). E. Giravent.
Façana amb la sala de màquines (1996). E. Giravent.

El 22 d’agost del 1905 es celebrà la subhasta pública on els liquidadors de l’esmentada societat van vendre l’immoble a José Buxó Pi, president del consell d’administració de l’empresa La Mercantil Sabadellense, constituïda el 5 d’agost del mateix any per membres de la comissió liquidadora i altres creditors dels Buxeda. La societat partia amb un capital de 375 pessetes i 7.500 accions de 50 pessetes cadascuna, repartides a parts iguals entre els socis. El preu de sortida del vapor Buxeda fou de 150.000 pessetes i la quantitat final fou de 160.000 pessetes. Com indica Josep Maria Benaul, “la comissió liquidadora es vendre el vapor a si mateixa”.

No obstant això, una branca de la família Buxeda continuà les activitats industrials a la ciutat. Valentí Buxeda, germà petit de Miquel i Domènec, s’havia instal·lar-se pel seu compte el 1878 al constituir l’empresa Valentín Buxeda y Sobrinos i edificar l’anomenat vapor Buxeda Nou, ubicat molt a prop de Vell entre els carrers Sant Pau i Zurbano i dedicat al lloguer de les instal·lacions i la força motriu a altres fabricants.

La Mercantil Sabadellense

Durant el perllongat període de liquidació de l’empresa, 1896-1905, el vapor Buxeda Vell fou arrendat a d’altres fabricants als quals també se’ls proporcionava energia per fer funcionar les màquines. Aquest seria el negoci dels nous propietaris de La Mercantil Sabadellense. Llavors la pràctica de subarrendament d’espais industrials era molt habitual a Sabadell. Una activitat que no requeria ni grans inversions ni massa personal.

L’any 1913 hi havia cinc arrendataris dedicats sobretot a la filatura de la llana. Als anys 20 del segle passat, el vapor Buxeda Vell es dividia en 15 locals on treballaven 10 empreses. La majoria d’aquestes eren tèxtils, sobretot de llanes regenerades, encara que també s’instal·là un taller de construccions mecàniques indicatiu de l’incipient diversificació de les activitats industrials a una ciutat caracteritzada pel monocultiu tèxtil.

Instal:ació de la màquina de vapor R. Wolf (1908). J.Vilatobà.
Instal·lació de la màquina de vapor R. Wolf (1908). J.Vilatobà.

Per consolidar aquesta oferta, La Mercantil Sabadellense adquirí una nova màquina de vapor de gran dimensions i potència va ser importada de Magdeburg (Alemanya), fabricada per l’empresa Buckau R. Wolf SA i instal·lada entre 1906-1908 seguint el projecte de l’enginyer industrial sabadellenc Francesc Izard Bas. Aquesta màquina de 300 cavalls de potència i del tipus denominat locomòbil semifixa, fou la primera d’aquestes característiques instal·lada a Sabadell.

Aquesta fou la darrera de les màquines de vapor instal·lada a la ciutat ja que uns anys més tard l’electricitat desplaçaria aquesta tecnologia que havia permès la revolució industrial. El 1912 es construïren a Sabadell les estacions transformadores d’alta tensió a les carreteres de Rubí, Terrassa i Prats de Lluçanès. L’esclat de la Primera Guerra Mundial accelerà el procés d’electrificació de les indústries arran de de l’encariment del preu del carbó i l’abaratiment del cost de l’electricitat

El procés d’electrificació del vapor Buxeda s’inicià l’any 1914 quan es demanaren els permisos adients per connectar-se a la xarxa elèctrica. Paulatinament, les empreses inquilines del vapor Buxeda anaren disposant de motors elèctrics. Durant un temps, convisqueren l’energia del vapor, que mitjançant un convertidor, produïa energia elèctrica i la proporcionada directament a través de la connexió a la xarxa d’alta tensió. No obstant això, a la dècada de 1920, l’electricitat va desplaçar al vapor. Encara que, degut a les importants restriccions elèctriques de la postguerra, la vella màquina de vapor es va tornar a posar en funcionament entre 1945 i 1954.

A la postguerra hi havia 16 empreses arrendatàries, la majoria petites empreses llaneres. Tanmateix, en el transcurs dels anys i malgrat mantenir la seva fisonomia essencial tèxtil, s’aprecià una diversificació de les empreses arrendatàries. L’any 1972 hi havia 19 locals i 14 empreses, algunes de les quals de tallers mecànics i de reparació

Crisi terminal

La Mercantil Sabadellense passà a constituir-se el 1954 en societat anònima per adequar-se a la nova legislació sobre les Societats Anònimes de l’any 1951. El capital social de l’empresa es mantingué gairebé inalterat fins el 1961 en què es duplicà fins arribar a les 750.000 pessetes. Aquest s’incrementà al 1963 fins arribar al milió de pessetes.

A la dècada de 1980 s’inicia la crisi de l’empresa on confluïren dos factors. D’una banda, una oferta obsoleta en comparació a la dels moderns polígons industrials; de l’altra, per l’atractiu que oferia als promotors immobiliaris uns terrenys en el centre de la ciutat.  El 1992 es transformà en societat limitada amb el promotor immobiliari Pere Mañero com a administrador únic. El 1994 La Mercantil Sabadellense fou liquidada i la finca passà a ser propietat de Bonplasol SA, del mateix Mañero.

El Vapor Buxeda i la xemeneia en l'actualitat.
El Vapor Buxeda i la xemeneia en l’actualitat.

Paral·lelament, en la revisió del Pla d’Urbanisme (1993) s’incorporaren diverses peces del Pla Especial d’Àrees de Transformació d’Ús, incloses en l’anterior pla, que afectava a antigues indústries on l’Ajuntament es reservava la meitat de la seva superfície per destinar-les a equipaments o zones verdes i l’altra meitat es convertia en sòl edificable. El 1998 es signava un conveni urbanístic entre Mañero, en representació de Bonplasol i l’Ajuntament, mitjançant el qual l’empresa immobiliària cedia part dels terrenys per rehabilitar l’edifici on estava la màquina de vapor i les dependències annexes, alhora que la resta de la finca passava a ser sòl edificable. Fou enderrocada.

La rehabilitació de la sala de màquines i annexes fou obra de l’arquitecte Manel Larrosa i fou inaugurada el 27 d’octubre del 2001. En principi, el vapor Buxeda Vell havia de ser la primera peça del Museu Tèxtil de la Indústria  Llanera que també havia d’incloure altres edificis com el vapor Pissit i que va quedar en no res. Actualment acull l’exposició permanent El vapor Buxeda Vell. Del vapor a l’electricitat. El novembre del 2018 finalitzà la rehabilitació de la seva xemeneia, unes obres que s’havien endegat dos mesos abans.

 Bibliografia

BENAUL, Josep M. Ascens i davallada d’una empresa tèxtil llanera. La Casa Buxeda, 1846-1896. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 1998.
CABANA, Francesc. Els germans Buxeda. Llaners i vaporistes dins Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994.
LLONCH i CASANOVAS, Montserrat. El vapor Buxeda Vell (Sabadell, Vallès Occidental). Ajuntament de Sabadell, 2001.
MORENO, Xavier (coord.) Les darreres màquines de vapor que s’instal·laren a Sabadell. Museu d’Història i Institut de Batxillerat Arraona, Sabadell 1991,