Tracem una semblança biogràfica dels dos primers esportistes sabadellencs que participaren en uns Jocs Olímpics. Es tracta dels boxejadors Joan Muñoz i Josep Monllor que foren seleccionats per la Federación Española de Boxeo per a participar en les IX Olimpíades d’Amsterdam a l’any 1928.

Des de finals dels segle XIX la boxa va ser un esport que gaudia d’un gran èxit popular. Així ho testimonien les nombroses pel·lícules sobre el tema que constitueixen un subgènere cinematogràfic fronterer amb el cinema negre. L’any 1924 es fundà el Boxing Club Sabadell d’on sortiria tot un planter de púgils de gran nivell com Poquet, Martí, Perea, Navarra, Llorente, Felipe, Soto, Carnè, Martínez, Hernández, Meoro, Cortina, Bernat, Canyellas i els olímpics Muñoz i Monllor. Al juliol del 1928 s’entrenaven al gimnàs del carrer Gurrea.

Espanya no havia participat en els primers Jocs Olímpics de l’era moderna celebrats a Atenes l’any 1896. La seva primera participació data de les següents Olimpíades a París (1900) i no va tornar fer-ho fins a la setena edició, l’any 1920, a Amberes.

Les olimpíades d’Amsterdam del 1928 foren les novenes de l’era moderna i es celebraren una dècada després del final de la Primera Guerra Mundial i un any abans del crac de 1929, que posà punt final als anomenats ‘feliços anys 20’. L’any 1928 Espanya continuava sotmesa a la dictadura de Primo de Rivera a la qual li quedaven només dos anys de vida. Aquest mateix any s’estrenava Anna Karerina, protagonitzada per Greta Garbo, i naixia el ratolí Mickey Mouse.   

Joan Muñoz Panadés va néixer a Badalona al 1907. Quan només tenia dos anys va morir la seva mare i uns deu o dotze anys després s’instal·là amb el seu pare a Sabadell. Als set anys començà a treballar alhora que cursà, fins als 12 anys, estudis nocturns de torner mecànic. Després treballà als tallers de Picañol, Alsina i Argemí, fins que muntà el seu propi taller de torneria a la plaça Taulí. Va contraure matrimoni amb Ramona Grau, amb qui tingui tres fills. Muñoz arribà a l’altar amb un ull de vellut conseqüència del seu darrer combat.  

Joan Muñoz va ser un dels millors boxejadors d’Espanya en la seva categoria de pes ploma. Va disputar 64 combats, dels quals només va perdre tres i va fer dos nuls. Únicament, al final de la seva breu carrera, va disputar tres combats com a professional.

L’any 1928, mesos abans dels Jocs d’Amsterdam, estava al servei militar per la qual cosa no va poder competir en els campionats d’Espanya de boxa, condició imprescindible per ser inclòs en la selecció nacional. Tanmateix, al mes de juliol, se li concedí un mes de permís i hagueren moviments a la federació. Alguns consideraven que Muñoz era millor boxejador que Rodrigo, qui ostentava el títol de campió espanyol de pes ploma. Finalment, es decidí organitzar un combat a porta tancada entre Muñoz i Rodrigo a Olesa de Montserrat on estava concentrada la selecció de boxa. El sabadellenc s’imposà clarament al seu rival i fou seleccionat com a titular.

Per la seva banda, Joan Monllor Pastor, nascut a Alcoi el 1907, va arribar a Sabadell amb la seva família quan tenia 13 anys. Va cursar estudis primaris fins als 9 anys quan començà a treballar de teixidor, com el seu pare, a l’empresa de Francesc Llonch, a la carretera de Terrassa.

A l’igual que Muñoz ingressà en el Boxing Club, però en la categoria de pes semi-fort. El seu debut en el ring fou al Principal, després va combatre en les velades de boxa tan de moda a l’època, a l’Imperial, als Campos de Recreo, a l’Euterpe, al Casinet i al Cervantes.

Entre 1924 i 1925 esdevingué tota un figura de la boxa, proclamant-se campió d’Espanya i mantenint el títol durant cinc anys. Al ser campió nacional del pes semi-fort tenia plaça assegurada en la selecció olímpica.

Una expedició accidentada

Els Jocs Olímpics d’Amsterdam se celebraren al mes d’agost. L’expedició de la selecció espanyola de boxa es desplaçà fins Holanda en autocar per arribar una dia abans del primer combat previst pel 8 d’agost. El viatge va durar dos dies durant els quals no es pogueren entrenar i només menjaren entrepans. Arribaren a Amsterdam al vespre on decidiren fer un bon sopar i anar a dormir ben d’hora ja que l’endemà començarien els combats.

Tanmateix, potser per un malentès o per un error de l’organització, quan anaven cap a l’hotel Den Hout després de sopar, li comunicaren a Monllor que el seu combat s’havia avançat a aquesta mateixa nit. En cas de no presentar-se quedaria automàtic desqualificat.

El púgil sabadellenc, esgotat pel viatge i sense haver fet la digestió, s’enfrontà a W.J.Murphy, un irlandès de dos metres d’alçada. En aquestes condicions i quan feia un minut i mig que s’havia iniciat el combat, Monllor decidí abandonar-lo ja que calculà que acabaria K.O. Això provocà un gran malestar entre els directius de la Federació espanyola que l’endemà l’enviaren cap a casa, sense fer-se càrrec de les despeses del viatge de tornada, com passava amb tots els eliminats. També, per aquest motiu, no va tornar a ser seleccionat per participar en altres Jocs Olímpics.

Per la seva banda, Muñoz s’enfrontà a Bep van Klareven que guanyaria la medalla d’or en aquestes Olimpíades en la categoria de pes ploma. Fou un combat molt disputat. El sabadellenc va perdre per punts en una discutida decisió arbitral.

Penjar els guants

Poc després dels Jocs Olímpics, Muñoz va retirar-se dels quadrilàters i es concentrà en el seu taller de torneria i en la família fins a la seva mort als 65 anys d’edat. Pel contrari, Monllor va fer-se boxejador professional i es proclamà campió de Catalunya. L’any 1934 es casà amb Maria Oliver amb qui tingué dos fills. Monllor compaginava les seves activitats com a boxejador professional amb el treball de teixidor, ofici que continuà exercint després de penjar els guants. Un dels seus últims combats fou al 1941 contra el púgil basc Paco Bueno.  

20 anys sense sabadellencs als jocs

Hauria de passar una dècada fins a trobar un altre sabadellenc olímpic. Joan Serra Llobet, nascut a Sabadell l’any 1927, participà en la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Londres de 1948 i també ho faria en els de Helsinki de 1952.

Bibliografia

CALVET i PUIG, Jordi. Què en saps de l’esport a Sabadell?: una ullada històrica. Catàleg de l’exposició. Museus Municipals, Sabadell, 2010.
COSTAJUSSÀ i OLIVER, Josep i SANT RIMBAU, Xavier. Els Olímpics de Sabadell. Banc Sabadell, 1992.
ROF, Ricard i MELERO, Pere. Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins a la Guerra Civil. Sabadell, 2021.

Foto portada: Josep Monllor i Joan Muñoz, els primers olímpics sabadellencs.