Constitució de Cadis

‘Història de Sabadell’. El Trienni Liberal (1820-1823)

El que els historiadors han anomenat el Trienni Liberal fou un curt període, de principis de gener del 1820 a finals del 1823, en que la Constitució del 1812 fou tornada a posar en funcionament o fou posada en funcionament per primera vegada. Tot i la seva brevetat és un dels períodes més importants de la revolució liberal a l’estat espanyol.

Al desembre del 1812 va escollir el primer Ajuntament constitucional. En certa manera, Sabadell és una excepció a tot Catalunya ja que la vila no estava ocupada pels francesos. L’alcalde fou Miquel Busquets, flequer, i que havia sigut uns dels protagonistes del motí del pa.

Segons estipulava la Constitució, l’elecció era per sufragi universal indirecte, el que volia dir que els veïns votaven a representants per barris (o parròquies), que escollien els regidors. Al contrari que avui en dia, els governs municipals duraven un any, s’escollia cada any un nou alcalde i es renovaven la meitat dels regidors. L’alcalde era el regidor que havia obtingut més vots.

Per desgràcia les actes municipals d’aquest primer període constitucional han desaparegut, malgrat que Mercè Renom fou capaç de trobar les actes del Trienni a la Diputació de Barcelona. Tot i així, sí que podem apuntar, en base als regidors escollits, que hi ha una ruptura amb les elits d’Antic Règim, els pagesos de mas i els paraires.

Al 1814 amb la tornada del rei Ferran VII tota l’obra de les Corts de Cadis fou abolida i titllada de quelcom que no havia passat. Així els ajuntaments constitucionals desaparegueren i foren restaurats els absolutistes.

La Revolució Liberal

L’1 de gener de 1820 s’aixecava en armes part de l’exèrcit que s’estava reunint a Andalusia per reprimir les revoltes americanes a les colònies espanyoles. Era un aixecament més dels que hi havia hagut anualment des de la restauració de la monarquia després de la Guerra del Francès. Aquesta vegada, tot i que el pronunciament dirigit per Rafael del Riego va fracassar militarment, al llarg de les setmanes següents la Constitució de Cadis va ser proclamada a diferents ciutats espanyoles. Aquest procés va anar acompanyat de la substitució de les autoritats absolutistes per les juntes provincials i, a escala local, per ajuntaments provisionals. No fou fins el 7 de març que el rei, pressionat per les protestes a Madrid, va accedir a acceptar, verbalment, la Constitució.

Rafael de Riego
Rafael de Riego

Catalunya no va quedar aïllada d’aquest procés. El 9 de març es proclamava la Constitució a Tarragona, el 10 a Barcelona, Mataró i Reus, a les que seguiren altres viles i ciutats catalanes. El 13 del mateix mes es constituïa la Junta Provincial de Catalunya. A Sabadell, com arreu del país, la plaça Major va esdevenir la plaça de la Constitució.

Una de les primeres mesures que el govern provisional va entendre que calia fer va ser la renovació dels ajuntaments i la convocatòria d’eleccions municipals. Controlar el poder municipal permetia fer-se càrrec realment el país i iniciar els canvis revolucionaris que havien d’acompanyar a la posada en marxa de la Constitució. Les primeres eleccions es feren a tot Catalunya entre la tercera i la quarta setmana del mes de març. A Sabadell el primer alcalde fou l’apotecari Jordi Casadesús que havia participat al motí del pa.

Per regla general, els nous regidors no havien ostentat anteriorment càrrecs. Les seves professions (artesans, menestrals i fabricants) indiquen un canvi de tendència respecte les elits que dominaven els ajuntaments absolutistes. De fet, aquesta aliança d’artesans amb fabricants, juntament amb advocats i altres professionals liberals, constitueixen la base del primer liberalisme a Catalunya. Aquest pacte a mesura que avanci la industrialització i els conflictes laborals es faran impossibles. Pels vols dels anys 30 d’aquest segle seran més difícils. Aquesta situació és típica d’aquest primer quart del segle XIX, en una societat i en una ciutat que s’estava industrialitzant de mica en mica. Això que encara els artesans no havien perdut la seva posició als artesans i es produïa a més un augment de la població.

A Sabadell, molts d’aquests personatges provenien de les lluites anti-oligàrquiques dels anys anteriors i que, en bona part, es definien com a liberals o constitucionalistes. Les lluites locals passaren a tenir un marcat caràcter polític, ja fos entre liberals i absolutistes o entre liberals de diferents tendències: moderats i exaltats. I és que la Constitució permetia que, els sectors socials que l’Antic Règim excloïa, fossin capaços de fer-se amb el poder de les corporacions municipals.

Aquesta aliança i la necessitat del liberalisme de gaudir d’un cert suport popular explicarien que, una de les primeres actuacions de l’ajuntament, fos la d’encarregar-se de controlar les preus i la qualitat dels aliments que es venien a la vila en favor de la majoria, cosa que ja es venia fent des d’Antic Règim. Això mostra les peculiaritats del primer liberalisme o liberalisme revolucionari que entenia que no tot era subjecte d’estar sota el lliure mercat com es defensava en altres àmbits com el tràfic de mercaderies.

Segons Mercè Renom, la lluita contra l’acaparament de productes bàsics, que impedien la regulació dels preus, fou una de les principals tasques de l’Ajuntament constitucional, en contra precisament d’aquells que els acaparaven; és a dir, les elits que havien ostentat el poder durant l’absolutisme.

L’altra gran tasca fou la creació i el manteniment de la Milícia Nacional a la ciutat, de la que tenim molt poques dades pel Trienni. La Milícia era una força d’ordre públic, ciutadana, voluntària, no remunerada i completament fidel al constitucionalisme.

En general, el Trienni Liberal és un període mal documentat, sobretot a nivell municipal, doncs cal recordar que fou un règim que caigué per la força de les armes (franceses en aquest cas). Això va provocar que molts ajuntaments cremessin part de la documentació per a protegir els que havien participat activament del liberalisme. No fou una decisió exagerada, doncs la repressió posterior fou molt dura.

Tensions amb l’Església

Els constitucionalistes hagueren de fer front també a l’oposició frontal del mossèn Isidre Oliveró que es va negar a explicar, durant la missa, les bondats de la Constitució, com molts altres a tot Catalunya. Durant l’any 1821, amb un nou ajuntament dirigit per l’alcalde Jaume Amat, advocat, sembla que la situació es va anar complicant davant la negativa del mossèn a parlar dels “màrtirs del 2 de maig” durant la missa. Això pot sorprendre però, els governs constitucionals estaven convençuts que la majoria del poble baix no donava suport a la Constitució. Per aquest motiu creien que el fet d’explicar-lo a la missa podia servir per guanyar-se suports. Pel cas català potser caldria apuntar que sí que tenia un cert suport popular.

D’altra banda, l’Ajuntament no va tenir cap conflicte amb les ordres religioses establertes a la ciutat com els caputxins i els escolapis, que tenien el monopoli de l’educació i el van seguir tenint durant el Trienni.

Durant el 1821 les coses començarien a complicar-se pels liberals. Una greu sequera i una epidèmia de febre groga castigaren el país. El baix clergat ho aprofitava per atiar l’oposició contra el govern, la immoralitat del qual hauria provocat els desastres. D’aquesta manera el govern municipal d’aquest any tingué forts enfrontaments amb la parròquia.

El nou Ajuntament del 1822 tenia una composició diferent. Malgrat que seguim trobant artesans i professionals liberals, destaquen els fabricants de llana, tot i que l’alcalde, Llorenç Juncà, era boter. Aquest nou govern local volia acabar amb les tensions que s’havien experimentat amb el rector. Segons consta a les actes municipals, sembla que es va arribar a una situació de compromís: l’Ajuntament no posava traves a les processions i el mossèn explicaria la Constitució als feligresos.

Mercè Renom interpreta que aquest Ajuntament fou escollit per posar pau i enfrontar-se a la difícil situació que vivia el país i és que aquest any fou el moment l’àlgid de la insurrecció absolutista que va esclatar a tot el país. El del 1822 fou el darrer Ajuntament constitucional del Trienni a Sabadell. El 1823 començà la invasió francesa dels Cent mil fills de Sant Lluís que acabà amb el curt període revolucionari.

Héctor Rodríguez Grimau, llicenciat i màster en història contemporània per la UAB.

Bibliografia

ARNABAT MATA, Ramón, La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Eumo Editorial, Universitat de Vic, Vic, 2001.
CASTELLS, Andreu, Sabadell Informe de l’Oposició, Prolegòmens, 1788-1868, Edicions Riutort, Sabadell, 1975.
FONTANA, Josep, La revolució de 1820 a Catalunya, Rafael Dalmau, Barcelona, 1961.
RENOM, Mercè, Conflictes socials i revolució, Sabadell, 1718-1823, Eumo Editorial, Universitat de Vic, Vic, 2009.

Comments are closed.