Josep Altura i Pujada va néixer a Sabadell el 6 de juny de 1885, fill del matrimoni format pel prestigiós metge Pere Altura i Vicenta Pujada. Com corresponia a la seva classe social, va cursar les seves primeres lletres i el batxillerat a les Escoles Pies de Sabadell. Completà la seva formació en altres centres docents on va obtenir la llicenciatura en Secretariat i Administració.
Josep Altura va iniciar la seva carrera professional l’any 1906 com funcionari municipal a l’Ajuntament de Sabadell fins el 1912, quan es traslladà a Tortosa per treballar com a cap de la Secció d’Estadística del municipi. En aquells anys de joventut, va militar activament al Centre Català i posteriorment a la secció local del partit Acció Catalana, una formació ubicada entre la Lliga Regionalista i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), on militaven molts membres de la Colla de Sabadell. Josep Altura va contraure matrimoni amb Engràcia Casanovas Bergués qui no tingueren fills, però si una filla adoptiva, Núria Comas, que residien al carrer Garcilaso n. 20.
D’inquietuds literàries i periodístiques -lletraferit com es deia a l’època- va ser un col·laborador habitual del Diari de Sabadell quan aquest estava dirigit pels intel·lectuals de Colla i en particular pel triumvirat format pels seus amics i companys de partit Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols.
El Diari de Sabadell va publicar a doble pàgina, l’1 d’agost de 1930, amb motiu del vintè aniversari de la seva aparició, les caricatures de perfil titulades Els que fan el Diari vistos per Vila Arrufat on hi figura Josep Altura amb el seu característic bigoti. D’altra banda, als mesos de juny i juliol del 1928, participà com representant oficial del Diari de Sabadell en el VI Congrés de la Federació de la Premsa Catalano-Balear celebrat a Sabadell.
L’any 1921 fou nomenat Secretari Municipal de l’Ajuntament de Cervera, càrrec que va exercir fins el cop d’Estat de Miquel Primo de Rivera (1923) arran del qual fou destituït, detingut i processat com escriu el seu biògraf Ricard Simó “per seus ideals republicans i catalanistes”. A la capital de La Segarra, la llibreria Batalla li publicà el llibre El rodasoques destinat als alumnes de la Colònia Escolar de Nois de l’Ajuntament de Barcelona que estiuejaven a Cervera.
Secretari Municipal
A la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (1930), l’Ajuntament de Sabadell l’oferí la plaça de cap de la Secció de Finances que exercí fins la proclamació de la Segona República l’abril de 1931. La corporació municipal republicana l’elegí per unanimitat pel càrrec de Secretari Municipal que exercí fins al final de la Guerra Civil el 1939. En qualitat de tal va participar el 28 d’agost de 1934, durant el Bienni Negre, als actes institucionals arran de la visita a Sabadell de Manuel Azaña, llavors expresident del govern de la República, i la seva dona, que s’iniciaren al saló de plens de l’Ajuntament i finalitzaren amb un banquet al restaurant Arraona a la Rambla.
Arran els fets del 6 d’octubre de 1934, el comandament militar va destituir a l’ajuntament elegit democràticament i al seu alcalde Magí Marcé del Círcol Republicà Federal (CRF). El 8 d’octubre nomenà a Josep Altura secretari de la corporació, delegat interí d’afers administratiu fins que es va nomenar delegat-gestor municipal al fabricant de licors Josep Germà Humet del Partido Republicano Radical (PRR) d’Alejandro Lerroux, que exerciria aquest càrrec en solitari fins al 3 de maig de 1935 i que seria assassinat als primers compassos de la Guerra Civil.
Llavors, el governador interí de la Generalitat, que també havia estat dissolta, va nomenar 24 regidors, set dels quals del PRR, que no prengueren possessió del càrrec ni assistiren a cap de les sessions del Consistori, 12 de la Lliga i 5 de la secció catalana de la CEDA (APC). Una situació que es perllongà fins a la victòria del Frente Popular a les eleccions de 1936 que comportaren la reposició dels ajuntaments democràtics del 1934.
Després dels fets d’octubre de 1934, Altura i Pujada no va ser destituït del càrrec de Secretari Municipal, malgrat la denúncia contra ell cursada davant la Guàrdia Civil a finals de 1935. Segons explica Simó, l’alcalde Josep Germà i el regidor Francesc Tiana l’avalaren a Altura davant de Manuel Bravo, capità de la caserna de la Benemèrita, que va ser determinant per arxivar la denúncia.
Així mateix, escriu Simó, “destacava per la seva senyorial senzillesa, per la seva gran cultura, pel seu caràcter bonhomiós i pel seu fervent patriotisme”, qualitats que van afavorir que fos un “gran amic personal dels batlles de la República” a qui passa a enumerar: Salvador Ribé García, Magí Marcé Segarra, Joan Miralles Orrit i Josep Moix Regàs.
Mort a l’exili
A finals de gener de 1939, com molts republicans sabadellencs, va emprendre el camí de l’exili cap a França des d’on va poder embarcar-se cap a la República Dominicana on s’instal·là a seva capital Ciudad Trujillo. Allí va treballar com professor i corrector de proves de l’Instituto Americano del Libro y de la Prensa. També col·laborà amb el periòdic El Diario i publicà alguns llibres de comtes.
Josep Altura i Pujada va morir el 7 de juny de 1946 a l’hospital Padre Billini de Ciudad Trujillo amb 61 anys d’edat, “mancat de l’escalf familiar de l’esposa, i de la seva filla adoptiva i d’altres familiars”-escriu Simó. El seu enterrament va ser un punt de cita i una manifestació de dol de la colònia d’exiliats catalans a la República Dominicana.
Andreu Castells va dedicar el quart volum de Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936), “al grup d’amics del Círcol Republicà Federal que es reunien al volt de la taula dita dels alemanys, la segona entrant a mà esquerra”. L’historiador sabadellenc cita a tretze d’aquests tertulians. Entre ells a Marian Burguès Serra, “el terrisser, autor de Sabadell del meu record, al nostre parer el millor llibre sabadellenc de tots els temps” i a Josep Altura i Pujada “secretari de l’Ajuntament, posteriorment mort a l’exili”.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936), Ed. Riutort, Sabadell, 1980.
DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell, 1936: economia, societat i política. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts en l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.
