Tracem la semblança biogràfica del doctor Josep Maria Plans, un metge humanista compromès políticament que va posar les bases de la política sanitària dels primers ajuntaments democràtics sabadellencs, després de la llarga dictadura.
Josep Maria Plans Molina va néixer el 16 d’octubre de 1943 a Sabadell en plena postguerra. Va ser el segon fill dels cinc que tingué el matrimoni format per Josep Plans Trepat, viatjant que va muntar una empresa tèxtil, i Laura Molina Sans. Ben aviat va conèixer la realitat de les dures condicions de vida de la classe obrera al Torrent del Capellà i La Planada. Als 17 anys edità i fou un dels redactors de El Torrente, “una revista que pone sobre la mesa la grave problemática de uno de los barrios más marginados de la ciudad”.
Llavors, segons explica Marc Batlle, “hi havia un fons religiós d’acció catòlica i també dels minyons escoltes i alguns de nosaltres anàvem a ‘evangelitzar’ els barris. L’impulsor de tot això era Josep Maria Plans i els altres que col·laboràvem érem el Toni [Farrés], jo, el Joan Ugas, la Maria Salut Peig, el Josep Maria Clapés…Anàvem a Can Puiggener (…) Aquí s’ha de dir que el líder indiscutible era el Josep Maria Plans, perquè el Toni era encara molt jove”.
Per la seva banda, Antoni Farrés, en la llarga entrevista concedida a Xavier Domènech, evocà com, quan tenia 14 anys va entrar al grup escolta dels Escolapis i “començo a fer de catequista a Can Puiggener, a través del Josep Maria Plans, que estava fent de catequista a la Planada i al Torrent del Capellà, però en comptes d’anar a la Planada, com seria lògic, perquè ens coneixíem amb el Josep Maria, vaig anar a Can Puiggener”.
Posteriorment, Plans creà amb altres companys l’única escola d’adults d’aquell temps a Sabadell, el Col·lectiu de Treballadors. Primer va estar ubicada al carrer de Gràcia 52, en una casa que havia estat dels pares de Plans i en la que també va participar Farrés; després, en un pis del carrer Sant Quirze. “Allà hi havia -recorda Farrés- tota una colla de gent que ensenyàvem a llegir i escriure, les quatre regles, i els rius i les muntanyes d’Espanya (…) Va fer una funció important. També es parlava de política i dels problemes socials”.
Al mateix temps, Plans inicià els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, que acabà el 1968. Llavors, començà a atendre de franc al barri de la Plana del Pintor, des de pobres que no podien pagar ni metges, ni proves, ni medicaments fins a dones que buscaven receptes d’anticonceptius, que estaven prohibits. Fins i tot, en alguns casos els hi donava diners. L’any 1969 començà a exercir de metge, a Can Deu, on desenvoluparia la major part de la seva tasca com a facultatiu. Aquest mateix any va contraure matrimoni a Les Termes amb Satur Soriano Murcia amb qui tingué dos fills, Albert, nascut el 1970 i guionista de professió, i Elisabeth, nascuda el 1972, metgessa.
Compromís polític
Josep Maria Plans s’afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) l’any 1973. Segons l’historiador sabadellenc Jordi Serrano “va ser un metge compromès, d’una raça que ja no en queda. Era tan comunista que en la seva taula de consulta hi tenia una petita estàtua de Lenin”. En aquesta línia, fou assessor en salut laboral del sindicat Comissions Obreres (CC.OO) a Sabadell (1972-1979) i responsable de Sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (1972-1979).
L’any 1975 animà una candidatura democràtica al Col·legi de Metges encapçalada per Josep Simó Deu, que guanyà. Aquest mateix any va presentar el Llibre Groc elaborat amb treballadors de diferents sectors de la sanitat i que analitzava la situació sanitària a la ciutat i plantejava propostes per millorar-la. Aquesta seria la base del programa de salut del PSUC a les primeres eleccions municipals democràtiques (1979) que es presentà a la sala d’actes del Col·legi de Metges amb el títol Proposta Sanitària Comunista.
Amb la victòria del PSUC en aquestes eleccions, Plans va esdevenir regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1987, compaginant-lo amb la feina al CAP de Can Deu. Durant el seu mandat -el primer de la Transició– impulsà les oficines sanitàries per districtes, per informar i confegir el mapa de necessitats i prioritats sanitàries a la ciutat. A més, es va posar en marxa el primer Centre Municipal de Planificació Familiar i Informació Sexual, el Programa d’Educació Materno-Infantil, el Centre Municipal de Vacunacions, el Centre de Medicina Preventiva Escolar (després, servei de Salut a l’Escola), el Laboratori Municipal, el Centre d’Atenció Primària en Salut Mental i el Centre de Salut Mental, Alcoholisme i Altres Toxicomanies. Així mateix, va proposar la creació de les deu Àrees Bàsiques de Salut a la ciutat.
Així mateix impulsà un nou model d’assistència primària sociosanitària en què els serveis socials municipals i els ambulatoris estaven integrats i que contemplava la participació dels usuaris a través de les associacions de veïns. En un primer moment, el 1984, adoptaren aquest model els CAP de Torre-romeu, Ca n’Oriac i Can Deu. Durant els 20 anys següents aquest model sociosanitari es consolidà, fou assumit per la Generalitat de Catalunya i s’estengué per tot el país. Plans va ser membre de la comissió gestora del Consorci Hospitalari Parc Taulí i va intervenir directament en el procés de formació i elaboració dels seus estatuts, aprovats el 1986.
Josep M. Plans deixà el càrrec de coordinador del CAP Can Deu el 1998 i continuà atenent amics i pacients en la seva consulta privada a la carretera del Prat de Lluçanès.
El doctor Plans va morir a Sabadell el 9 de setembre de 2004.
Polèmic homenatge
L’any 2007 l’Entesa per Sabadell va presentar una moció al ple municipal per denominar Josep Maria Plans el CAP Nord (antic CAP Can Deu) que fou rebutjada amb els vots del PSC, CiU i PP. Un any més tard, el març de 2008 va tenir lloc al Casal Pere Quart un acte d’homenatge organitzat pel Col·legi Oficial de Metges i la filial de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques. A l’acte, moderat pel doctor Joan Sala, intervingueren el doctor Josep Simó, l’exalcalde Antoni Farrés i l’historiador Jordi Serrano. Tots ells van manifestar el seu suport a la proposta del canvi de denominació de l’esmentat CAP. Paral·lelament, amics i familiars del doctor Plans impulsaren una campanya en aquest sentit que recollí més de 3.000 signatures. D’altra banda, el criteri de la Generalitat, administració competent en la matèria, de denominar els centres d’atenció primària en funció de la seva ubicació geogràfica s’alçà com un obstacle insalvable.
Finalment, el ple municipal del 5 de novembre de 2013 aprovà per unanimitat, canviar la denominació del Centre Cívic de Can Deu pel de Centre Cívic Doctor Josep Maria Plans. El dissabte 27 de setembre de 2014, gairebé coincidint amb els deu anys de la seva mort, es va celebrar l’acte institucional per descobrir la placa que aplegà unes 200 persones. L’homenatge va estar presidit per l’alcalde socialista Juan Carlos Sánchez, acompanyat per la regidora de Sanitat, Cristina Moreno. També, intervingueren l’activista del barri, Ester Lopera, i Satur Soriano, vídua del doctor Plans, que s’expressà en els següents termes: “Soc feliç que l’edifici porti el nom de Josep Maria perquè aquí va ser on es va posar en pràctica el seu model de participació sociosanitària [l’actual centre cívic ocupa les instal·lacions de l’anterior ambulatori], que va suposar un important avanç i millora, potenciant el treball en equip i amb participació dels usuaris. Avui Josep Maria estaria indignat com molts de nosaltres amb el procés social i sanitari del que no només és culpa la crisi econòmica. Que el centre cívic porti el seu nom no és només un homenatge a ell sinó a tot pel que ha lluitat”.
Bibliografia
DOMÈNECH, Xavier i SERRANO, Jordi. Antoni Farrés. Quan els obrers van assaltar l’Ajuntament, Angle Editorial, Barcelona, 2015.
FAMÍLIA PLANS SORIANO. Josep Maria Plans. Metge humanista. Tríptic d’homenatge, Ajuntament de Sabadell, 27/09/2014.
FORASTER GIRAVENT, Manuel. Antoni Farrés i Sabater, tal com l’hem conegut. Amics del Toni, Sabadell, 2012.
SERRANO, Jordi. Josep Maria Plans, un metge comunista (1943-2004), Diari de Sabadell, 8/05/2024.
