Hem de tenir pressent que llavors l’actual línia R4 de Rodalies Renfe estava explotada per l’empresa Compañía de Ferrocarriles del Norte i que va circular a cel obert per Sabadell fins a la inauguració de la Gran Via (1976). La paorosa topada es produí entre el tren ramader procedent de La Coruña, que havia sortit a les 3:15h de l’estació del Nord de Terrassa en direcció Barcelona, i un tren de viatgers buit que s’havia escapat minuts després i sense control de la mateixa estació. El tren ramader, que anava sense càrrega, constava de 10 vagons, furgó, tender i locomotora; el comboi de viatges, que anava buit, estava format per 12 cotxes i un furgó. Es tractava del tren que estava preparat per sortir de Terrassa a les 6 del matí, el primer en direcció a Barcelona, que passava per Sabadell a un quart de set del matí.
El cap d’estació de Terrassa, a l’adonar-se que el tren de viatgers havia marxat, va telegrafiar a Sabadell, però no va tenir temps per evitar el xoc. Entre les estacions de Terrassa i Sabadell, a uns 12 km de distància, hi ha un desnivell d’uns 90 metres. El comboi de viatgers de 300 tones de pes, sense frens i amb els passos a nivell oberts, va cobrir aquesta distància en menys de cinc minuts a una velocitat superior als 150 km/h, va topar per darrere i va passar per sobre dels vagons del tren ramader.
La violència del xoc provocà la caiguda d’alguns pals del telègraf interrompent temporalment la comunicació. També, van explotar els depòsits de gas que s’usaven per la il·luminació dels cotxes i que s’incendiaren, alimentats per les bales de palla que portaven alguns vagons del tren ramaders.
“El soroll produït per la topada fou tant fort -pot llegir-se a la crònica del Diari de Sabadell i sa comarca-, que els veïns de les cases d’enfront la via del ferrocarril sortiren aterroritzats (sic) per balcons i finestres contemplant un espectacle desolador. Els mateixos veïns foren els primers en prestar auxilis a les víctimes colgades en les desferres”.
Poc després van aparèixer les ambulàncies de la Creu Roja, els bombers que apagaren els vagons incendiats, la Guàrdia Civil i el jutge de primera instància que ordenà l’aixecament dels cadàvers i la recollida dels ferits que primer foren atesos al Dispensari Municipal i els més greus traslladats a l’hospital de la Creu Roja. “Los cadáveres estaban tan horriblemente mutilados que costó no poco trabajo su identificación”, escriu el cronista de La Vanguardia.
A les set del matí arribà des de Barcelona un tren de socors i a les 8:30 una brigada d’auxili per restablir la circulació en una de les vies fèrries. A instàncies del jutge instructor, el capità de la Guàrdia Civil de Sabadell ordenà la detenció de diversos treballadors de l’estació de Terrassa per comprovar si havien tingut alguna responsabilitat en el sinistre i que l’endemà prestaren declaració com a testimonis davant del jutge. També, les forces policials establiren un dispositiu per impedir que la multitud de curiosos destorbés els treballs de la neteja de les vies. Les pèrdues materials s’estimaren en més d’un milió de pessetes.
La línia entre Sabadell i Barcelona va quedar interrompuda. Per anar a la capital catalana des de Sabadell s’havia d’agafar un cotxe de cavalls fins a Rubí i des d’allà el tren elèctric de la Compañía de Ferrocarriles de Cataluña (els actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). També va quedar aturada la circulació de trens entre Sabadell, Terrassa i Manresa.
D’altra banda, entre el lloc de l’accident i Barcelona es va posar en circulació un tren-tramvia on es transbordaren els viatgers procedents de Bilbao, Lleida i Saragossa i els de les estacions compreses entre Sabadell i Manresa. “Todos estos viajeros sufrieron grandes molestias por haber tenido que pasar algunas horas bajo un sol abrasador” -escriu el cronista de La Vanguardia.
Deficiències del servei
Davant la magnitud de la tragèdia, el Diari de Sabadell va mantenir una posició crítica, a diferència de La Vanguardia i la conservadora Revista de Sabadell que es limitaren a informar asèpticament de la catàstrofe. Així, el 22 de juny, l’endemà de l’accident, el cronista anònim del Diari extreia aquesta conclusió que, en alguns aspectes, sembla ben contemporània: “No és la primera vegada ni la segona vegada que es desprenen cotxes de l’estació de Terrassa i amb tot no es prenen les precaucions que es deuria per evitar accidents com el darrerament ocorregut. No cal dir que lamentem dolorosament aquesta terrible desgràcia la qual posa en evidència una vegada més la deixadesa de la Companyia del Nord en els serveis, les deficiències dels quals han recaigut aquesta vegada a uns pobres treballadors que complint el seu deure trobaren la mort en el moment inesperat”.
Els mitjans de comunicació publicaren els noms de les víctimes mortals, tots ells de tren ramader: Antolín Córcoles, conductor militar, Remigio Gracia i José Carpio, mossos de tren, Germán Tapia, muntador de la Companyia del Nord i un cadàver més que no va poder ser identificat immediatament però que també era d’un mosso del tren ramader. Les autòpsies foren practicades pels metges sabadellencs Vilarrubias i Argemí. Entre els ferits greus s’esmenta als treballadors de la mateixa companyia Agapito Carrasco i Plácido Orriols.
L’endemà, 22 de juny, a dos quarts de cinc de la tarda, es celebrà l’acte de conducció dels cossos de les víctimes. La comitiva fúnebre va sortir de l’hospital, acompanyada per una gran gentada que va omplir els carrers, fins a l’església de Sant Fèlix i després es dirigí cap el Cementiri de la Salut. “Com era de suposar -escriu el cronista del Diari de Sabadell– resultà una imponent manifestació de dol a la qual s’associaren totes les classes socials d’aquesta ciutat”.
Aquest ha estat, pel nombre de víctimes mortals, la major catàstrofe ferroviària que ha patit Sabadell. La segona, per aquest concepte, va succeir el 8 d’abril de 1980 amb dues víctimes mortals, 40 ferits i dos bombers hospitalitzats per asfixia. El sinistre va ser provocat per l’incendi de tres vagons del comboi dels Ferrocarrils de Generalitat procedent de Barcelona en el túnel entre les estacions de Sabadell Centre i Sabadell Rambla.
Bibliografia
Diari de Sabadell i sa comarca, 22 i 23 juny 1920
Revista de Sabadell, 22 i 23 juny 1920
La Vanguardia, 22 i 23 juny 1920
