Marc Aureli Graupera Vergés va néixer a Sabadell, el 28 de març de 1940, fill de Josep Graupera Jo i Rosa Vergés Utset. El seu pare havia fundat una llibreria de vell al carrer de la Salut, després traspassada al carrer d’en Font cantonada amb Sant Quirze i finalment al carrer Estrella que també distribuïa diaris i revistes.
Marc Aureli va cursar les seves primeres lletres al col·legi Mercantil regentat pel mestre Domènec Colillas Morist. Posteriorment, completà els seus estudis a l’Escola Pia de Sabadell. Des de molt jove, ajudava als seus pares a la llibreria. Aquí treballava Josep Moix Devesa, nebot del que seria l’alcalde comunista Josep Moix Regàs, amb qui mantindria una estreta amistat en el curs de la seva curta vida. Moix Devesa, conegut com El Moixet, seria regidor del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1979 en el primer ajuntament democràtic des de la Segona República.
Sens dubte aquesta trajectòria familiar contribueix a explicar perquè, escriu el seu biògraf i contemporani, Ricard Simó i Bach, “esdevingué un qualificat bibliòfil que era l’admiració dels col·leccionistes (…) Posseïa una selecta biblioteca particular que li serví de base per consolidar la seva formació cultural que tant el distingia entre els seus conciutadans i amics”. A més, era un gran melòman i estava abonat al galliner del Liceu de Barcelona.
Llibreria Graupera
Marc Aureli va contraure matrimoni el maig de 1931 amb Magdalena Viladot Martí, nascuda a Ivars d’Urgell el 1911, amb qui tingué dos fills: Maria Teresa (1932) i Màrius (1934). Cap a l’any 1925 s’establí pel seu compte i obrí la Llibreria Graupera, al número 1 del carrer (ara passeig) Manresa on ara hi ha un establiment de pernils ibèrics. Allí, al pis de dalt, instal·là el seu domicili familiar. La llibreria es va singularitzar pel fet que la quasi totalitat dels llibres destinats a la venda eren en llengua catalana. Graupera va portar a treballar a la nova llibreria al seu amic Moix pel qual aquesta funcionava com un veritable centre universitari. Alhora, per completar la seva formació, tots dos assistiren a les classes nocturnes al Centre de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) del professor Feliu Arnau Vallribera.
Graupera mantenia unes relacions de cordialitat, fins i tot d’amistat, amb els seus competidors comercials del sector. La Llibreria Piferrer, propietat de Joan Piferrer Rifà, a la Rambla cantonada carrer Jardí, i la Llibreria Sallarès, Joan Sallarès Castells al desaparegut l’Alt Pedregar.
De fet- observa Ricard Simó- aquestes tres llibreries “formaren un triumvirat professional de la llibreria local durant la primera meitat del segle XX, els quals tenien una manifesta influència sobre els seus clients i amics, la majoria dels quals, abans de comprar cap llibre, consultaven als experts i honrats llibreters perquè fossin els qui els aconsellessin sobre la vàlua d’un llibre, quant a tema i autor…”
Militància nacionalista
Republicà i nacionalista, Graupera va ingressar molt jove al partit independentista Estat Català, fundat a Barcelona l’any 1922 per Francesc Macià. A Sabadell -escriu Andreu Castells- el grup fundador d’Estat Català provenia dels cercles del catalanisme catòlic: dels Pomells de Joventut, dels Lluïsos, del Foment de la Sardana i es reunia a l’Acadèmia Catòlica. Entre els seus primers militants, Castells esmenta al Dr. Rafael Mató, el llibreter Marc Graupera o l’impressor Francesc Custòdio Pascual.
L’any 1934 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) on militaven molts dels seus amics entre els que Ricard Simó esmenta a Balart, Ribera, Ferrer, Ribas, Arderius, Sarrà Serravinyals, Singla , Paloma, Esteve, Bernaldo, Solsona, Ilari, Valls, Got, Teixidor, Farrés, Massagué, Sorribas, Sala, Aspachs…
Graupera va participar en els Fets d’Octubre de 1934, quan era vocal de la comissió política del Casal Català d’Esquerra (denominació local d’ERC), procedent d’Estat Català. El 3 de desembre de 1935 va ser detingut i la seva llibreria segellada.
Als primers compassos de la Guerra Civil, el 29 de setembre de 1936, sent alcalde Josep Moix Regàs, va ser nomenat Dipositari de l’Ajuntament de Sabadell, càrrec que va exercir fins a la incorporació de la seva quinta a l’exèrcit republicà el 19 de maig de 1938. Durant el temps que exercí de Dipositari, el ple municipal extraordinari acordà l’emissió de paper-moneda fraccionari mentre durés la guerra. Uns bitllets que portaven la signatura de l’alcalde Moix, l’interventor Camps i dipositari Graupera.
A la desfeta de l’exèrcit republicà, com molts combatents, va arribar a la frontera francesa en el seu cas acompanyat per la dona i els fills. A la frontera, un guàrdia que era d’Ivars d’Urgell i coneixia a Magdalena Viladot, els recomanà que es separessin. Dona i nens van girar cua i es refugiaren al seu poble natal durant una temporada i Marc Aureli va travessar la frontera. A França va estar internat al camp de refugiats de Vernet (Ariège) i Sètfons (Tarn i Garona). També, com molts republicans, per escapar de les terribles condicions de vida als camps francesos, s’allistà a la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE-101), destacada al nord de França. Va morir, probablement de tuberculosi, el 6 de febrer de 1940, a Cambrai, a l’Hospital Militar complementari del Col·legi de Notre Dame.
Llibreria espoliada
Arnau Berenguer ha descrit les tristes i injustes circumstàncies del destí de la llibreria. “Mentre la seva dona estava instal·lada a Ivars d’Urgell, ella baixava de tant en tant a Sabadell, fent estraperlo, amb el fill o la filla, per anar sobrevivint. A Sabadell ho havien perdut tot: els havien saquejat la llibreria i la casa”.
L’establiment anà a parar a Àngela Garriga, vídua de Ferran Sotorra Salvador, metge i dirigent local de la Lliga Catalana assassinat el 18 d’agost de 1936. Reconvertida en Llibreria Sabadell, va ser comprada pel fabricant Pere Garriga Casals, aconsellat pel mossèn claretià Josep Maria Nolla Gili, per proporcionar un mitjà de vida a la vídua i als seus cinc fills, qui a més supervisava els llibres i publicacions que es posaven a la venda.
Per contra, la vídua de Graupera hagué de partir de zero. “Passà -escriu Berenguer- una duríssima postguerra, ella i els fills, un cop retornà a Sabadell: els vencedors li van prendre tot”.
El 17 de febrer de 2022 es celebrà al Casal Pere Quart l’Audiència Memorial que recollí els testimonis d’una dotzena de sabadellencs sobre la Guerra Civil i la postguerra. Entre ells, el del seu net Marc Graupera:
“A casa sempre hi havia hagut un silenci imposat per la por que no ens ha permès tancar el dol. Aquest silenci imposat ha estat per partida doble: pel cas del meu pare, del que mai n’he sabut res; i per part del meu avi, el silenci es va tancar quan jo era adolescent i per un fet extern a la família”.
Bibliografia
BERENGUER, Arnau. https://historiadesabadell.com/2022/08/07/marc-aureli-graupera-i-verges/
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts a l’exili. Ed- Agulló-Costa, 1986
