Robert Ferrer Chaler va néixer a Djelfa (Algèria) el 24 d’abril de 1947, fill de republicans exiliats. Els seus pares, Joan i Conxita, van casar-se a Terrassa el juliol de 1936 poc dies després d’esclatar la Guerra Civil que impedí el seu viatge de noces a Mallorca.
La seva mare, Conxita Chaler, era natural de Terrassa, tot i que els seus pares eren de Vinaròs, i treballava de costurera a domicili. El seu pare, Joan Ferrer, nascut a Morella el 1913, s’instal·là el 1916 amb els seus avis a Terrassa quan només tenia 3 anys. Obrer metal·lúrgic, treballava de torner en una empresa Terrassa que a la Guerra Civil va ser col·lectivitzada i convertida en una fàbrica d’armaments, coneguda popularment com Can Pistoles. Joan Ferrer, militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), va ser nomenat encarregat d’una secció de la cadena de producció de pistoles.
La desfeta de la República separà a la parella. Conxita passà la frontera francesa dues vegades cercant al seu marit que fou internat primer al cap de refugiats de Bram i posteriorment al de Vernet, prop de Tolosa de Llenguadoc. Des d’allà fou deportat, el 1941 per les autoritats col·laboracionistes dels nazis del règim de Vichy, al Centre de séjour surveillé, 8ème regiment de travaillers étrangers de Djelfa, ubicat a Algèria en un poble miserable de beduïns en un altiplà a 300 km d’Alger a l’entrada del desert. Es tractava d’un camp de concentració destinats als presos polítics considerats perillosos i on van anar a parar uns 600 republicans espanyols, exbrigadistes i jueus. Entre ells el novel·lista Max Aub, amb qui va fer amistat i mantingué correspondència.
La conquesta dels nord-americans del nord d’Àfrica sota control del règim de Vichy (1943) va comportar el seu alliberament i que el seu lloc al camp fos ocupat per presos alemanys i col·laboracionistes francesos i que finalment seria desmantellat.
Exili a l’Algèria francesa
La seva mare, exiliada a França, fou acollida per una família francesa prop de Lió. Després de moltes vicissituds, va saber que el seu marit estava presoner a Djefa i s’hi van poder reunir el 1943. Per guanyar-se la vida, amb un company del camp de Mora d’Ebre, mecànic, va muntar un taller de reparació de vehicles. Allí va néixer el 1947 el seu primer fill, Robert. Nou anys més tard, el 1956 neix a la ciutat algeriana de Medea la seva germana Nativitat, “accidentalment” segons l’expressió de sa mare com evoca el mateix Robert Ferrer en l’entrevista concedida al Banc de Memòria el 2010.
En efecte, l’any 1951 la família es traslladà al context urbà de Medea, una ciutat ubicada a 90 km d’Alger amb les seves avingudes, places i cinemes. Robert ingressà escola primària Jules Ferry i després, intern, a secundària al Licée Ben Cheneb.
Com explica en l’esmentada entrevista, a casa seva es parlava en francès, ni català ni castellà, perquè els seus pares catalanoparlants no volien que Robert es diferenciés dels altres nens de la seva edat.
A Medea es trobà, a diferència de Djelfa, una societat colonial dividida entre “europeus” (majoritàriament francesos, però també espanyols, italians i jueus) i àrabs.
Robert Ferrer evoca com a l’escola, on la majoria eren europeus, es respirava un “ambient molt reaccionari amb connotacions feixistes” i on es reivindicava l’Algèria francesa. De fet, la cruel guerra de la independència començà el 1954, quan Robert tenia 8 anys.
El seu pare, beneficiat per una amnistia de Franco, obté el passaport l’any 1958 que li permetia tornar a Espanya. Tanmateix, no regressà fins el 1962, pocs mesos abans de la independència d’Algèria. Això va ser no per motius polítics, com molts colons francesos els anomenats “pieds noires“, sinó per raons familiars. Els seus avis materns, que vivien a Terrassa, van emmalaltir i la seva mare, sent la seva única filla, es va sentir obligada anar cuidar-los.
Segons Robert, el seu pare no volia tornar, però no va poder o no va voler oposar-se als desitjos de la seva dona. En la grisa Catalunya franquista dels anys 60, Ferrer recorda com el seu pare “als tres mesos d’estar aquí, ja s’havia penedit”, també la seva mare “d’haver-los obligats a tornar”.
Adolescència a Terrassa
A casa dels seus avis materns, Robert, amb 15 anys, que només parlava francès es trobava completament desubicat. Al tornar a Espanya estava a mig curs del 4rt de batxillerat, els seus pares l’inscriuen al Liceu Francès de Barcelona, freqüentat per les classes altes, per acabar el curs.
Com treu notes molt dolentes, els seus pares decideixen posar-lo a treballar. Així va entrar a l’escola d’aprenents de l’AEG on durant un any va aprendre l’ofici de fresador. Alhora estudiava i va superar l’examen per obtenir el certificat d’aptitud de l’Escola Oficial d’Idiomes, després de passar l’examen a Madrid i comença a treballar de professor de francès en una acadèmia d’idiomes de Terrassa, en la que acaba dirigint la secció de francès.
Mentre treballava de professor de francès va superar la prova d’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per majors de 25 anys i es llicencià en Filologia Romànica. “Bàsicament per poder dir que ja tenia una titulació universitària”, com confessà a l’entrevista concedida a Ricard Ustrell, molt útil per exercir la seva professió.
Robert Ferrer va fer el servei militar a Barcelona quan tenia 18 anys. Acabada la mili, va casar-se a Terrassa el 1969 amb Montserrat Centelles, professora de francès, amb qui va tenir dos fills: Laura i Joel.
Separat de Montserrat, va anar a viure l’any 1982 amb Pilar Abad, també separada i mare de una filla, a qui va conèixer un any abans a les Jornades Napoleòniques, organitzades per l’Alliance i la UAB, celebrades a l’Escola d’Empresarials on ella hi treballava. La parella, que va tenir un fill, Adrià, nascut el 1988, va contraure matrimoni pel civil el 1996 a l’Ajuntament de Sabadell.
Quan tenia 27 anys, el 1974, treballava a Terrassa i donava classes a la FIAC de Sabadell, va fundar, amb un grup de professors l’Alliance Française de Sabadell, una entitat vinculada al Ministeri d’Educació de la República Francesa. La secció local naixia amb un doble objectiu: potenciar l’aprenentatge del francès i crear un espai de difusió cultural.
Tres anys després, quan l’Alliance es consolidà s’instal·la definitivament a Sabadell. La primera seu va estar al carrer de Les Paus i el 1982 es traslladà a la Via Massagué on romandran fins el 1996. Ferrer va liderar l’operació de compra de la Casa Taulé, al carrer Sant Joan, de 650 metres quadrats, amb un magnífic pati, construïda el 1902 per al fabricant Josep Taulé.
Referent cultural
L’Alliance Française de Sabadell a més d’un centre d’ensenyament de la llengua francesa esdevingué un dels més potents focus culturals d’una ciutat que sortia de la dictadura franquista. En matèria de cinema i amb col·laboració del Cineclub, s’organitzaren cicles dels grans clàssics del cinema francès com Renoir, Robert Bresson, Jacques Tati, Truffaut, Chabrol, Rhomer o Jean-Luc Godard.
En l’apartat de conferències i xerrades visitaren la ciutat grans escriptors i intel·lectuals de primer nivell internacional com, el març de 1980, els poetes Rafael Alberti i Louis Aragon, els novel·lista Alain Robbe-Grillet o el congolès Henri Lopes, els historiadors Georges Duby i Albert Soboul o el filòsof Chistian Delacampagne. També, s’organitzaren cicles sobre cultura medieval o la Revolució francesa. La llista de conferenciants és inabastable. Entre ells, Gregorio Morán, Mario Muchnik, Tódorov, José Ribas… Així mateix, va donar suport al grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia.
La Casa Taulé acollí nombroses exposicions de pintors sabadellencs consagrats com Ricard Malet, Feliu Elias o Valls Baqué i els artistes de la generació dels 50 com Angle, Borrell, Oriach, Morvay… També, hi exposaren artistes visuals i fotògrafs com Humberto Rivas, Joan Fontcoberta o Ros Ribas. D’altra banda, actuaren músics de la talla de Jordi Savall, Fabiola Toupin o Nena Venetsanou. Menció especial mereixen els intercanvis culturals com ara entre poetes de Catalunya i Quebec, amb pintors bielorussos o els concerts de veus femenines Elles de França, Itàlia, Bèlgica, Senegal…
Compromís polític
Robert Ferrer va ser un home d’esquerres. Quan tenia 20 anys va afiliar-se al clandestí Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) de Terrassa, que desfermà una forta discussió amb el seu pare anarquista, però on només va militar uns pocs mesos. No obstant això, a Sabadell, se’l considerava un “company de viatge” del partit comunista català, liderat per Antoni Farrés.
A les municipals del 1999, que enfrontaren a Maria Dolors Calvet i Manuel Bustos, va presentar-se a les llistes de l’Entesa per Sabadell. Preguntat al respecte per Ricard Ustrell va respondre: “Estic molt content d’haver-hi estat penúltim per sobre d’Antoni Farrés. De fet vaig acceptar precisament pel que acabem de comentar, perquè allà hi veia un col·lectiu de persones, amb un fort sentit de pertinença a la ciutat, que no reivindiquen la política com una professió sinó com a servei a la societat”.
Reconeixements i homenatges
L’any 2007 va ser condecorat per l’Estat francès com a Officier dans l’Ordre des Palmes Académiques en reconeixement per la seva tasca de difusió de la llengua i la cultura franceses. L’any següent va passar la direcció a Sébastien Bauer, restant com a director cultural de l’entitat.
Robert Ferrer va morir l’any a Sabadell el dimecres 3 d’agost de 2016 a causa d’un càncer que patia des de feia temps. L’emotiva cerimònia de comiat, conduïda per Pere Vidal, es celebrà l’endemà al Tanatori de Sabadell amb la lectura de poemes de Joaquim Sala-Sanahuja i Toni Clapés.
Entre el maig i el juny del 2017, l’Aliança Francesa de Sabadell, juntament amb altres entitats del món de la cultura de Sabadell, organitzaren un programa d’actes d’homenatge a la seva figura, a la fi dels quals la Fundació Bosch i Cardellach li va atorgar el títol pòstum de Citoyen d’honor.
El proper dimarts, 27 d’octubre, amb motiu del deu anys del seu decés, serà objecte d’un homenatge al Teatre Principal.
Bibliografia
DD.AA. Actes de reconeixement i homenatge a Robert Ferrer Chaler. Alliance Française, Sabadell, 2017.
Diari de Sabadell, 5 d’agost de 2016. Mort Robert Ferrer, referent de la cultura des de l’Alliance Française.
ARENÓS, Paloma. El intelectual generoso. La Vanguardia, 6 d’agost de 2016.
Entrevista a PILAR ABAD, 23 d’octubre 2026
