Tracem el perfil biogràfic de Salvador Vidal, un sabadellenc d’adopció, secretari local de l’organització pagesa, Unió de Rabassaires. Acabada la Guerra Civil i després de passar pels camps de concentració francesos, va ser assassinat pels nazis al camp d’extermini de Mauthausen.
Salvador Vidal Claramunt va néixer a Igualada el 6 de desembre de 1917, tot i que la seva família procedia de Sant Martí de Tous prop de la capital de l’Anoia. Va ser el primogènit dels cincs fills del matrimoni de pagesos format per Martí Vidal Vidal i Àngels Claramunt Junyent. Així que tenia dos germans, Ramon i Josep Maria, i dues germanes, Rosa i Carme.
Des de la seva infantessa, Salvador patia d’una malaltia òssia que l’afectava a la tíbia i el peu dret. A la seva primera joventut fou operat en diverses ocasions pel doctor Josep Trueta a la seva prestigiosa clínica de Barcelona, gràcies a la qual cosa va poder salvar la cama, però no deixar la coixesa. Per aquest motiu fou declarat inútil total pel servei militar. A parer del seu biògraf, Ricard Simó, en aquest període abans i després de les operacions, “pogué dedicar-se plenament a lectura de llibres i l’estudi, dels qual n’era un fervent apassionat que li permeté esdevenir un notable autodidacta”.
Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, la seva família s’havia instal·lat com a masovers a la Torre d’en Guitart (que donaria nom al barri), llavors als afores de la ciutat, ara carrer Pau Abad/avinguda Alcalde Moix. Salvador, que era solter, vivia amb els seus pares i germans dedicats al cultiu d’aquesta finca.
La promulgació, l’any 1933, de la Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat de Catalunya, desfermà la dura oposició dels terratinents amb el suport de la Lliga Catalana (Regionalista a la monarquia alfonsina). Amb només 19 anys, ingressà com administratiu a la secció sabadellenca de la Unió de Rabassaires (UR), que defensava els interessos dels masovers i rabassaires, de la que posteriorment seria nomenat secretari local. Vidal es va fer molt amic de Josep Picanyol Ripoll, que seria regidor per la UR en l’Ajuntament revolucionari.
Hem de tenir en compte, que aquesta organització pagesa havia estat fundada per Lluis Companys i pel sabadellenc Amadeu Aragay, que, el 1933 va publicar el llibre El problema agrari català, on resumia les reivindicacions de la formació. A Sabadell, la secció local d’UR havia estat constituïda al Cafè Ibèric l’any 1923 per Aragay, el sindicalista federal Josep Orpella, el pagès Pau Amenòs, el republicà radical Astre Janer i el sindicalista Ramon Rosas. Aragay va ser nomenat secretari general de la UR el setembre 1924, càrrec que ostentaria fins el 1936.
A la Guerra Civil, tot i que havia estat declarat inútil pel servei militar, va ser considerat apte pels serveis auxiliars. Així, com a secretari local de la Unió de Rabassaires, va realitzar diverses tasques de suport a l’exèrcit republicà. Cap al final de la guerra fou destinat a feines administratives a Castellar del Vallès, des d’on va ser evacuat cap a la frontera francesa.
Camps de concentració i d’extermini
A França va seguir la infortunada sort de milers de republicans espanyols i fou internat al camp de concentració per refugiats d’Argelers-sur-mer i d’Adge (Herault) en condicions infrahumanes. Malgrat la coixesa i el seu delicat estat de salut, s’allistà, el setembre de 1939, a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), a l’igual que molts exiliats per escapar de les duríssimes condicions de vida als camps de concentració francesos.
Vidal fou enquadrat en el CTE 92 a Châtelard, prop de Gap (Savoia-Alps), en treballs de fortificació de la Línia Maginot. A l’abril de 1940 fou destinat al departament del Mosa, al costat de la frontera amb Bèlgica i Luxemburg, una regió carbonífera, en la que Vidal transportava menjar amb una mula pels seus companys que treballaven en la construcció de camins forestals i dragat de rius. Els membres dels CTE lluïen un distintiu en el braç amb la bandera de la República francesa.
Amb la desfeta de l’exèrcit francès (les tropes nazis entraren a París el 14 de juny de 1940), Vidal fou capturat per l’exèrcit alemany. En principi, els republicans espanyols, integrats en les CTE, foren tractats com presoners de guerra i portats als anomenats stalags. Primer, va ser internat a l’Stalag VIII-C a Zagan (Polònia) amb el número de matrícula 56770. L’octubre de 1940 fou traslladat a l’Stalag XII-C de Trevis a Renània (Alemanya).
Aviat els exiliats republicans, amb el permís de Franco que els va llevar la nacionalitat espanyola, deixaren de ser considerats presoners de guerra i foren destinats a camps d’extermini, la majoria a Mauthausen prop de Linz (Àustria). Vidal fou deportat a Mauthausen el 25 de gener de 1941 amb el número de matrícula 32282, d’on va anar a parar poc després, el 29 de març, al terrible kommando exterior de Gusen a cinc quilòmetres del camp central amb el número 11692. Uns mesos més tard, el 9 de desembre de 1941, fou traslladat al Castell d’Hartheim, on va ser assassinat deu dies després. Als arxius d’Arolsen (Alemanya) es conserva el certificat de defunció de Salvador Vidal Claramunt expedit a Mauthausen.
Conrad Crespí Vergés, net de Feliu Crespí Cirera, alcalde de Sabadell a la Primera República, va ser traslladat del camp de concentració de Mauthausen al de Dachau, que qualificà de “sanatori” en comparació de Mauthausen. Assegurà que gràcies a això va poder salvar la vida i que a Mauthausen no hagués sobreviscut.
Dels 63 sabadellencs deportats als camps nazis, 40 va morir -la majoria a Gusen i Hartheim- i 23 com Eduard Garrigós, van sobreviure.
Camps de concentració francesos i espanyols
Les vicissituds del seu germà, Ramon Vidal, nascut el 1919, mostra un altre aspecte de les duríssimes situacions que van patir els republicans espanyols després de la desfeta. Ramon va combatre a l’exèrcit republicà als fronts del Segre i de l’Ebre. Cap al final de la guerra, el 2 de gener de 1939, va ser greument ferit. En plena retirada cap a la frontera francesa, va haver de ser operat d’urgència a la Tor de Carol, d’on va ser traslladat a Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc, on va poder recuperar-se. L’abril de 1939 fou internat al camp de concentració de Setfonts i a finals d’octubre al de Barcarès. El novembre del mateix any va decidir retornar a Catalunya.
Després de passar pel camp de concentració franquista de Reus, va haver de complir tres anys de servei militar a Ceuta i Lorca (Múrcia), i finalment va poder tornar a Sabadell. L’any 1970 va escriure unes memòries inèdites en dos volums, titulades Anecdotari d’un soldat. Ramon Vidal va morir a Sabadell el 19 de setembre de 2004 on residia la resta de la família.
Memòria històrica i llambordes
L’11 de gener de 1951, el Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra/Fitxers i Estat Civil Deportats de la República Francesa, va trametre una avís oficial de la seva mort, que havia de ser notificat al seu pare Martí Vidal, domiciliat a Sabadell. D’altra banda, els seus pares, Martí i Àngels, van rebre una pensió vitalícia del govern alemany destinada als familiars dels deportats morts als camps d’extermini.
L’any 2017 es va col·locar una de les llambordes stolperstein, concebudes per preservar la memòria a les víctimes del nazisme, a la seva Igualada natal. El 25 de gener de 2020 es va fer el mateix a Sabadell (més info: ‘“Hem de recordar la gent corrent que va viure en les seves carns la barbàrie”).
Bibliografia
BENAUL, Josep M., ONETTI, Antonio i TORRUELLA, Jordi. Víctimes sabadellenques de la deportació nazi. Una primera aproximació. Arraona. Revista d’història, n. 30, 4a època, 2006.
RIBÉ i MONGE, Genís. Deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945), Ajuntament de Sabadell, 2023.
ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Ed 62, Barcelona, 2017.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts en l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.
