La Secció Femenina de la Falange Española va constituir-se a Madrid el juny de 1934, per un grup d’estudiantes liderades per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, fundador del partit feixista, i filla del dictador Miguel Primo de Rivera. Tanmateix, no va ser fins a la Guerra Civil que va créixer tant en nombre d’afiliades com de les seves funcions dins del Movimento Nacional. El seu estatut institucional va ser fixat en el decret del 27 de desembre de 1939 com a organisme destinat a l’adoctrinament i control de les dones espanyoles i establir les seves obligacions en el Servicio Social, una mena de servei militar femení.
La quinta columna i la Falange
Abans de la Guerra Civil, la Falange no estava implantada a Sabadell. Segons explica Andreu Castells, els orígens del partit feixista a la ciutat arrenquen dels contactes entre Luys Santa Marina (pseudònim de Luís Gutiérrez Santamarina) i Magdalena Coret Planas, qui acabaria la principal dirigent de la secció femenina.
Santamarina, cap de la Falange de Barcelona, va participar el 18 de juliol de 1936 en la insurrecció de la caserna de Pedralbes. Detingut i condemnat a mort, fou indultat de la mena màxima i traslladat de la presó Model de Barcelona a la Presó de Càstig Sabadell. Aquí va captar a Coret, “amb molta influència en els mitjans de dreta local”. Tots dos organitzaren, des de la presó de Sabadell, una xarxa d’informació i espionatge franquista. Coret va ser nomenada per Santamarina cap de la Falange femenina i masculina de Sabadell i comarca.
Al final de la guerra s’incrementaren els seus efectius. Castells esmenta a Joan Argemí Lacoma, Jaume Graells Roca i Agustí Prats, Bòlits, que a la postguerra contrauria un sonat matrimoni amb la vedette Maty Mont. Les seves principals accions foren les recaptes de fons i informacions per al Socorro Blanco, que actuava com la quinta columna franquista a la zona republicana.
El 10 d’agost de 1938, el Servei d’Intel·ligència Militar (SIM) republicà, on actuaven els regidors sabadellencs Josep Esteve i Salvador Sarrà va procedir a la detenció de 95 sabadellencs, acusats de treballar pel Socorro Blanco. Entre ells, Castells cita al capità Antonio Losada i al sub-cap de Policia Municipal José de la Fuente Zafra, Eduardo Torno, jutge de primera instància, Magda Coret, Paquita Buxó Ferran, Salvador Bedós García-Ciaño, Francesc de Paula Custodio Pascual, Josep Ramoneda Vallhonrat, els quatre germans Arroyo i Jaume Graells Roca, que havia fet proselitisme en el Hot Club i el Bàsquet Club Sabadell. “Quan els interrogatoris no eren convincents els detinguts eren ultratjats, com va realitzar Esteve amb Magda Coret” i eren tancats una temporada a la “nevera”.
El judici contra els anomenats ’95 feixistes de Sabadell’, acusats d’alta traïció i espionatge, va tenir lloc a Barcelona entre el 4 i el 6 de desembre de 1938. El tribunal va dictar 56 condemnes a mort, entre elles la de Magda Coret. “Tanmateix -escriu Castells- el ràpid final de la guerra no sols els estalviaria l’execució de sentència sinó que els convertiria en herois del nou règim”.
Organització i enquadrament
Devem a Àngels Ferràndiz Civil la investigació més acurada sobre la secció femenina a Sabadell entre 1939 i 1945. La primera seu de la Secció Femenina foren els locals a La Rambla que ocupaven l’actual Casal Pere Quart i la Gremial i que arribava fins al carrer de Lacy. Uns edificis confiscats per la Falange, on també s’instal·laren la Jefatura Local del Movimiento, Frente de Juventudes, Central Nacional Sindical, Servicio de Información i Auxilio Social.
Segons Ferràndiz resulta difícil establir el volum real d’afiliació a la Secció Femenina sabadellenca, especialment quan la diferència entre afiliades i adherides no està gens clar. Segons les estimacions de Xavier Marcet, a l’octubre de 1940 al Vallès formaven part 1.448 noies. El gener de 1942, la Secció Femenina de Sabadell tenia vuit militants i 318 adherides, a les qual cal afegir les 182 margaritas (de 7 a 10 anys), 320 flechas (de 10 a 14 anys) i 216 flechas azules (de 15 a 18 anys), totes elles enquadrades en el Frente de Juventudes.
Des del 1940, cada 15 d’octubre, coincidint amb la festivitat de la seva patrona, Santa Teresa de Jesús, s’instituí la cerimònia d’iniciació de noies de 18 anys que deixaven de ser flechas azules per esdevenir dones de la Secció Femenina. Un acte solemne que es celebrava a l’església de la Mercè, a Santa Maria del Mar o al Consell de Cent de Barcelona i on les joves després de fer un jurament escoltaven el discurs anual de Pilar Primo de Rivera.
El nucli dirigent
La primera delegada comarcal i local de la Secció Femenina va ser Marcelina Torruella Picas, aviat substituïda per Magda Coret, heroïna del franquisme sabadellenc. Coret mantenia estretes relacions amb les jerarquies de la Falange i era molt amiga de Pilar Primo de Rivera, que visità en dues ocasions la ciutat. Coret s’envoltà d’un equip de col·laboradores, principalment Montserrat Sampere Figueras, delegada local, i Teresa Lluvera Gumà de la branca juvenil.
Durant els primers anys del franquisme, la Sección Femenina va controlar tres regidories: Divulgació, Premsa i Propaganda, dirigida als anys 40 per la regidora Montserrat Bartrons Domènech i Ramona Albareda Vidal, i Educació Física, on van tenir un paper important la regidora Montserrat Vidal Casulleras i Carmen Arroyo Maldonado. Posteriorment, s’afegiren competències en Cultura, amb Francesca Buxó Ferran, Treball o Joventut.
“En nivells inferiors -escriu Esteve Deu- hem de destacar també la participació en tasques dirigents de Montserrat Buxeda Brujas, Maria Forrellad Solà, Anna Crusafont Griera, Ramona Salavert Masvidal i Maria Vives Planas”
Servicio Social
Tanmateix, el Servicio Social, que des del novembre de 1939 fou declarat competència exclusiva i única de la Secció Femenina, va ser la institució que va tindrien major impacte social entre la població femenina de Sabadell. La normativa establia que totes les dones entre 17 i 35 anys havien de realitzar el Servicio Social d’una durada de sis mesos i una jornada laboral entre vuit i sis hores en institucions benèfiques o socials. A Sabadell, el servei es realitzava als menjadors infantils de la Rambla, els Campos i l’Elèctric a la Via Massagué; a la Casa de la Caritat, a la Clínica la Salut i a la guarderia de Cal Planas.
El certificat acreditatiu d’haver complert amb el Servicio Social era obligatori per accedir a un lloc de treball o obtenir el passaport o altres documents. Les condicions d’exempció estaven limitades a dones malaltes, casades, vídues amb fills, filles de pares grans vidus, sempre sota la supervisió de la secció local de la Falange. No existeixen estadístiques sobre el número de noies que van fer el Servicio Social a Sabadell. Segons les estimacions de Teresa Gallego Méndez, només l’any 1941, a Espanya van obtenir el certificat 29.051 dones.
Auxilio Social
Aquesta fou una organització creada al principi de la Guerra Civil, per la vídua d’Onésimo Redondo, fundador de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que es fusionà amb la Falange de Primo de Rivera. En principi eren equips que acompanyaven a les unitats militars franquistes per donar menjar i ajuda humanitària entre la població acabada de conquerir. El desembre de 1936 s’amplià amb les denominades Cocinas de Hermandad per ancians i aturats. Posteriorment, es van fer càrrec de centres de maternitat i puericultura.
Acabada la guerra, l’Auxilio Social va tenir un paper important en una població afamada i desnodrida. A Sabadell, l’any 1939, encara no s’havien delimitat clarament les competències entre la Secció Femenina i l’Auxilio Social dirigit a la província per Juan B. Trias Maxencs. Finalment, l’Auxilio Social va quedar englobat com un departament de la Secció Femenina de la Falange. De fet, la prestació del Servicio Social esmentades estaven vinculades a les tasques de l’Auxilio Social.
Aquí cap subratllar la importància de les postulaciones del Auxilio Social com un factor de control sobre les dones i la població. Aquesta activitat es realitzava quinzenalment i consistia en fer sortir al carrer a les noies de la Secció Femenina, armades amb guardioles, per recollir donatius a canvi d’un emblema que era la prova que ja s’havia contribuït en la campanya.
A parer de Ferràndiz aquesta va ser “una estampa típica dels anys 40”. Les noies eren designades per zones en un llistat que es publicava a la premsa o s’emetia per la ràdio. A Sabadell, sovint hi participaven més un centenar de dones, entre la Sección Femenina i l’Auxilio Social. Tot l’operatiu estava supervisat per dos “agents especials-investigadors”, designat per Magda Coret per assegurar el correcte funcionament i sancionar les faltes disciplinàries. L’any 1940, la recaptació total de les postulacions fou a Sabadell de 26.877 pessetes; és a dir, unes tres o quatre mil pessetes mensuals.
Patriarcat nacional-catòlic
Mossèn Ernest Mateu exercí d’assessor religiós de la Sección Femenina. També, organitzava conferències quaresmals adreçades a la població femenina de la ciutat. Mossèn Mateu operava de mediador entre les falangistes i les Juventuts Femenines de Acción Católica, liderades per Eulàlia Garriga Casals i són nombrosos els actes que celebraren en comú en matèria religiosa. Com es pot llegir a les actes del IV Congreso Nacional de la Sección Femenina, citades per Ferràndiz: “El sentido religioso es más primordial para las mujeres que para los Hombres, probablemente como una necesidad de sustitución porque las mujeres no son historia ni hacen historia”.
La principal funció de la Sección Femenina era difondre la propaganda nacional-catòlica i l’enquadrament de les dones i les noies. Com escriu Ferràndiz: “la submissió esdevé un dels aspectes més clars en l’ideari de la Sección Femenina, que compta, en tot moment, amb el suport de l’estament eclesiàstic. Submissió i jerarquització en l’escola o en el treball, submissió respecte a la figura del pare o del marit i, en definitiva, submissió a un estat i a un poder plenament establerts”.
Unes conclusions molts semblants a les d’Esteve Deu qui observa que aquests principis, que reduïen el paper de la dona a la llar i la maternitat, resultaven complicats d’aplicar “en una ciutat industrial en la qual un nombre important de dones havien d’anar a treballar a les fàbriques”.
Nazis, feixistes i falangistes
En els primers anys de la postguerra, sota la ferma direcció de Magda Coret, la Sección Femenina participà activament en les diverses visites de les dirigents femenines del partit nazi alemany i del partit feixista italià.
El 8 de maig de 1941 visità Sabadell una delegació de la secció femenina de las Joventuts Hitlerianes, liderada por Luise Michel, acompanyada per la delegada provincial de la Sección Femenina, Felisa Bigler i del delegat provincial del Frente de Juventudes, Rodríguez Villa. La comitiva fou rebuda per l’alcalde Josep Maria Marcet, Magda Coret i dirigents locals del partit únic que es desplaçaren a la seu de la Jefatura local de la Falange i la Sección Femenina (més info: ‘Los nazis en Sabadell‘).
Tres mesos més tard, Detlev Ehlers, cap de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, visità Sabadell el 22 d’agost de 1941 per entregar tres retrats del Führer, i imposar les insígnies d’honor de la secció juvenil del partit nazi a Magda Coret i Montserrat Sampere (més info: ‘Els retrats del Fuhrer‘).
El 17 de febrer de 1942, recalà a Sabadell Ruth Moll, delegada en Espanya de la secció femenina del partit nazi, acompanyada per Magda Coret, la delegada nacional de Falange Exterior i dirigents locals i provincials del partit únic. Moll inspeccionà diverses dependències de la Sección Femenina, del Frente de Juventudes i de la Jefatura local del Movimiento on les esperava l’alcalde Marcet que l’obsequià amb un ram de flors.
L’octubre de 1943 Magda Coret va rebre de la delegació estatal la Y de plata, una de les màximes condecoracions de la Sección Femenina. La cerimònia suposà tot un esdeveniment a la ciutat amb l’assistència de jerarquies de la Falange i l’Església i que fou abastament difós per la premsa de l’època.
La celebració cada 27 de gener, Aniversario de la Liberación, era una de les diades més importants de la Secció Femenina. Magda Coret i Montserrat Sempere eren vocals de la comissió organitzadora. Tanmateix, l’apoteosi d’aquestes demostracions es verificà el 27 de gener de 1942, coincidint amb la visita de Franco a Sabadell, on participaren dues centúries de la Secció Femenina de Sabadell i dues més de la comarca, uniformades i amb els banderes desplegades, que foren descrites amb tot detall per mossèn Ernest Mateu al seu llibre Franco en Sabadell.
Decadència i dissolució
La derrota de l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial obligà a la dictadura franquista a intentar esborrar la simbologia més obertament feixista. Llavors Coret va desaparèixer de l’escena política local. Com escriu Castells, “quan el falangisme començava a fer desaparèixer el seu caire feixista i germanòfil Magda Coret ja tenia altres plans i després d’un romanç al Pirineu Aragonès va casar-se amb un notari i va anar a viure a Madrid”.
Fins a la seva dissolució l’any 1977, la Secció Femenina va anar perdent poder i influència, especialment entre les noves generacions de dones contràries a l’ideari patriarcal que els recloïa a la llar. La informació disponible és molt fragmentària. Com indica Ferràndiz, no es coneix el destí dels fons documentals dels seus últims anys, quan el seu darrer emplaçament va ser l’antiga maternitat del carrer Illa.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució, 1936-1939, Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
– Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976, Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2022.
FERRÀNDIZ i CIVIL, Àngels. La ‘Sección Femenina de FET y las JONS’ a Sabadell, 1939-1945, Arraona, revista d’història, , n. 5. III Època, Tardor 1989.
