Tracem el perfil biogràfic d’un sindicalista que, com molts membres de la seva generació, va combatre a la Guerra Civil, va patir l’internament als camps de refugiats francesos, de presoners alemanys i al camp d’extermini nazi de Mauthausen. Va morir a França, després de 38 anys d’exili.
Segons la majoria de les fonts Vicente García Negrillo va néixer a Múrcia el dia 11 de novembre de 1905, sent fill de Vicente García i Teresa Negrillo. Amb l’única excepció del blog Nord-est-llibertari, que considera errònia aquesta informació i assegura que va néixer a Sabadell. En qualsevol cas, Negrillo va treballar des de ben jove a la indústria tèxtil sabadellenca com a filador. Aviat ingressà a les joventuts del Cercle Republicà Federal (CRF) i milità a la Federació Local de Sindicats (FLS), llavors vinculada a la central anarcosindicalista Confederación Nacional del Trabajo (CNT). També fou fundador de la Joventut Sindicalista Llibertària de Sabadell. Entre les cercles sindicalistes era conegut amb el renom de El Negre o El Carpanta. El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Borrell, 6.
A la dictadura de Primo -escriu Andreu Castells- fou detingut al Carnaval de 1924 quan amb altres anarcosindicalistes llogaren un carret i un burro al que pentinaren i li posaren el rètol El temps canvien. “Pujaren tots dalt del carro i Rambla amunt. Tots plegats, inclòs el burro, anaren a parar a la presó”. Després de la proclamació de la Segona República s’obrí una dura lluita pel control de la FLS entre els trentistes, liderats per Josep Moix Regàs, i els anarquistes de la FAI. García Negrillo, a qui Castells considera un “home de Moix”, va decantar-se pels trentistes. Així fou el responsable local dels Sindicats d’Oposició, sorgits després de l’expulsió de la FLS de la CNT.
La seva trajectòria política corre paral·lela a la de Josep Moix i la de la majoria de la classe obrera organitzada sabadellenca, que el portarà a militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unió General de Treballadors (UGT). L’esclat de la Guerra Civil provocà una enorme pressió sobre els sindicats independents a integrar-se en una de les dues grans centrals sindicals. El 22 d’agost de 1936 la FLS celebrà el referèndum sobre aquesta qüestió. Una àmplia majoria, de 13.839 vots, va optar per la UGT, dominada pel PSUC i l’equip de Moix, contra els 956 vots a favor de la CNT. D’aquesta manera culminava el passatge del moviment obrer sabadellenc de l’anarcosindicalisme al marxisme en la versió estalinista.
Guerra al front de Terol
A la Guerra Civil, quan estava casat amb Margarida Campany Novas amb qui tenia un fill, s’allistà voluntari com a milicià a la primera de les dues centúries, organitzades per la Joventut Federal del CRF, que s’incorporarien a la Columna Macià-Companys d’ERC, comandada pel capità Molina, que moriria en combat.
La primera centúria sabadellenca estava formada per 111 homes que reberen instrucció militar en un convent de la Bonanova i a Alcañiz. Entre ells, García Negrillo, el federal Pere Ridau Cano, Llorenç Aragay o Avenir Marcé, fill de l’alcalde republicà Magí Marcé. La primera centúria estava capitanejada per Llorenç Aragay i la segona per Jaume Castellet Elias. Dos mesos després de la creació de la Columna Macià-Companys, el 27 de setembre de 1936, la Generalitat dissolgué les Milícies Antifeixistes i va donar instruccions per a la formació de l’Exèrcit Popular de Catalunya, sota el seu control directe, aprovat el 6 de desembre de 1936. Els milicians de la Columna Macià-Companys, així com les diferents columnes catalanes, s’integraren a l’Exèrcit Popular de Catalunya sota la denominació de Divisió Macià-Companys.
Entre el 26 de desembre de 1936 i el 13 de gener de 1937 la Divisió Macià-Companys va participar en el primer intent per conquerir la ciutat de Terol, atacant les poblacions de Torre de los Negros i Villanueva de la Sierra. Va ser un fracàs. Els Fets de Maig de 1937 precipitaren la intervenció del govern central republicà, que dissolgué l’Exercit Popular de Catalunya. Les seves unitats foren integrades a l’Exèrcit Popular Republicà i la Divisió Macià-Companys passà a dir-se 30ª Divisió de l’Exèrcit Popular de la República.
D’Argelès a Mauthausen
Amb la desfeta de l’exèrcit republicà, com molts combatents republicans, Garcia Negrillo va creuar la frontera francesa el febrer de 1939. Fou internat, amb data 16 maig de 1939, en el camp de refugiats d’Argelès-sur-Mer amb el número 5699. Així mateix, com molt exiliats republicans, s’allistà a la l06 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per fugir de les terribles condicions de vida dels camps francesos, destinada a tasques de fortificació de la Línia Maginot.
El juny de 1940 va ser capturat per l’exèrcit alemany. En principi, els membres espanyols de les CTE, formaven part de l’exèrcit francès i foren considerats presoners de guerra. García Negrillo fou traslladat al Stalag V-D d’Estrasburg. Posteriorment, com milers de republicans espanyols (rotspanien), fou deportat el 13 de desembre de 1940 amb el número de matrícula 5382 al camp de concentració de Mauthausen, prop de Linz (Àustria). Montserrat Roig en el seu llibre de referència, Els catalans als camps nazis, menciona a “Vicenç García de Sabadell” com l’encarregat de neteja i endreça (stubendiest) del barracó n. 9. “Els deportats que tenien encomanades aquestes tasques -escriu Genís Ribé- van esdevenir persones clau en la solidaritat organitzada del camp”.
Pels testimonis verbals i gràfics, García Negrillo va ser, com el també sabadellenc Eduard Garrigós, un dels presoners que es feren amb el control del camp al fugir els SS que restaven poc abans de l’arribada de les tropes nord-americanes el 5 maig de 1945. El dia de l’alliberament, escriu Castells, hi havia a Mauthausen 17 presoners sabadellencs entre ells Conrad Crespí o Francesc Abad Samper, del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i regidor de l’Ajuntament durant la guerra.
Andreu Castells va entrevistar García Negrillo en les seves Evidències verbals i va proporcionar-li informació i documentació desconeguda que fou recollida parcialment a de la seva monumental obra Sabadell, informe de l’oposició. Entre els seus papers hi ha tres dibuixos del mateix García Negrillo, fets al camp de concentració o poc després del seu alliberament, que el fill de l’historiador Marc Castells ha conservat a l’Arxiu Agustí Serra.
Exili de 38 anys
La seva dona Margarida Campany va adreçar-se el 19 de febrer de 1942 a la Creu Roja Espanyola per saber del destí del seu marit, que ja estava internat a Mauthausen. No va ser fins el 15 de setembre de 1942, que va rebre una notificació on se l’informava que Vicente “está bien de salud” i internat en aquest camp de concentració. Abans la Creu Roja Alemanya, amb data 25 de març de 1942, havia sol·licitat per escrit al comandant del camp informació sobre García Negrillo per tal de poder informar la seva dona. En una altra comunicació, des de Mauthausen a la Creu Roja Alemanya, es subratllava la prohibició d’escriure que pesava sobre el presoner.
Després del seu alliberament, Garcia Negrillo es traslladà a París, ciutat en la que es recuperà de les seqüeles de l’internament al camp de concentració. Va formar part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) i va passar la resta de la seva vida a l’exili francès. Amb el temps va reprendre els contactes amb amics i companys de Sabadell.
Garcia Negrillo va morir el 6 de gener de 1983 a l’Hospital Corentin Celton d’Issy-les-Moulineaux (Illa de França). El 26 de gener de 2020 a Sabadell se li col·locà un llamborda stolperstein davant del seu domicili del carrer Borrell. D’altra banda, en els mesos de juny i setembre de 2021, la seva història va ser inclosa en l’exposició muntada a Múrcia en el marc del projecte més ampli Murcianos deportados a campos de concentración nazis
Bibliografia
BENAUL, Josep M, ONETTI, Antonio i TORRUELLA, Jordi. Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Una primera aproximació. Arraona, revista d’història, n, 30, 2006.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939, Edicions Riutort, Sabadell, 1982.
RIBÉ MONGE, Genís. Deportats sabadellencs als camps nazis (1940-1945), Ajuntament de Sabadell, 2023.
ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 1977.
