-
La sala d’actes s’omple per escoltar l’autor de Jo confesso, Senyoria o Les veus del Pamano.
-
Cabré explica el procés d’elaboració de la seva novel·la en els 40 anys d’Òmnium.
La Biblioteca Vapor Badia va quedar petita per acollir el públic interessat en escoltar les explicacions de Jaume Cabré sobre el procés d’elaboració de la seva darrera i aclamada novel·la, Jo confesso, acompanyada de lectura d’alguns fragments.
En una conferència organitzada per Òmnium Cultural, i aprofitant la coincidència d’aniversaris (40 anys d’Òmnium a Sabadell i 10è aniversari de la Biblioteca), l’autor va fer partícip a més de 150 persones com i perquè va gestar i donar llum a aquesta obra, l’última, de moment, d’una trajectòria que abasta gairebé quaranta anys de carrera, amb èxits com La Teranyina, Senyoria o Les veus del Pamano i aquesta darrera Jo confesso, guanyadora de diversos premis com el Serra d’Or o el Premi de la Crítica 2012.
Tot i el títol, no es tracta d’una obra autobiogràfica excepte per algun detall com la ubicació del pis on es desenvolupa la infantesa del protagonista. Cabré defineix la seva necessitat d’escriure com “una necessitat vital”, i que ho fa sense plantejar-se sobre què o com ho farà, sinó que va trobant punts de partida, procés que pot durar un o dos anys, i a partir d’aquí desenvolupa la narració.
El meu objectiu primordial quan vaig començar aquesta obra era allunyar-me tant com fos possible del meu anterior llibre Les veus del Pamano, explica .
Jo confesso és una obra complexa, pel número de personatges que hi prenen part, les interactuacions entre ells, el temps que abasta (diversos segles), els continus salts temporals … però Cabré té molt clar que al lector se li han de plantejar reptes:
Jo valoro la intel·ligència del lector, no vull donar-li tot mastegat, perquè és el que m’agrada quan sóc jo mateix el lector. La meva ambició és que el lector es submergeixi en la novel·la i per això li has de posar reptes. L’obra està plena de referències cultes (per exemple, l’escena de la mort jugant a escacs amb el protagonista, que evoca el film El Setè Segell d’Ingmar Bergman), per un lector que aprecia la cultura, però que no fa necessari conéixer aquestes referències per seguir i entendre la novel·la. També els salts en el temps, els paralel·lismes entre personatges a vegades separats per varis segles de distancia, que ens demostra que el temps sempre és relatiu i que les vivències humanes poden ser molt similar tot i passar en contexts molt diferents”.
Cabré també explica que va ser especialment insistent en el disseny de la portada:
“Volia que fos la mateixa arreu del món per totes les edicions. La imatge d’un nen dels anys 50 (amb la roba i pentinats característics de l’època) en un pis de l’Eixample barceloní (distingible per les rajoles del terra)”. Menys sort va tenir amb que es seguís el seu criteri per l’elecció del títol:
Volia que es titulés Confideo però els editors van posar el crit al cel i van insistir que fos un títol més identificable en la llengua en que estava escrita o traduïda la novel·la”. Això sí l’índex és en llatí.
L’escriptor diu que l’obra entre d’altres temes, parla del sentiment de culpa. El protagonista, l’Adrià, és un nen superdotat incomprès per la seva familia i que se sent poc estimat. Té un alt interès per aprendre llengües, per conéixer i saber més. Contràriament, el seu millor amic, en Bernat, és un geni del violí, faceta en la qual superarà l’Adrià.
Per Cabré, el primer capítol d’una obra és el contracte que simbòlicament signen autor i lector. L’autor es compromet a deixar presentades les pautes del llibre, i si el lector les accepta seguirà llegint la novel·la. “Un escriptor mai menteix. Com a màxim, inventa veritats. La tasca de l’escriptor és aconseguir fer-ho versemblant”.
L’autor va indicar que va acabar l’obra el 27 de Gener del 2011, data aniversari de l’alliberament d’Auschwitz , però no va ser quelcom buscat: “Mai no saps quan has acabat una obra realment perquè mai l’has tingut premeditada a la ment” –conclou- .
Foto portada: Jaume Cabré, a la sala d’actes de la bibioteca. Autor: David B.
