Què volem que siguin els nostres infants quan siguin grans? Bons professionals? Persones independents? Felices? Capaces de prendre decisions, relacionar-se amb els altres, defensar els seus drets i afrontar les dificultats de la vida?
Malcolm Gladwell, al seu llibre Fora de sèrie, ens convida a mirar les capacitats d’una persona des d’una altra perspectiva: darrere del que som i del que som capaços de fer, també hi ha les oportunitats que hem tingut, les persones que ens han acompanyat i l’entorn en què hem crescut. El potencial individual és important, però no es desenvolupa sol.
A ARTeneu pensem que aquesta idea és especialment important durant la infància i l’adolescència. No podem decidir qui serà cada infant, però sí que podem contribuir a crear les condicions perquè pugui arribar tan lluny com sigui capaç.
En Pau arriba avui a ARTeneu després d’un mal dia. Està enfadat, no vol participar i respon malament. Podríem limitar-nos a dir-li que es calmi i que continuï l’activitat. Però també podem aprofitar aquell moment per ajudar-lo a entendre què li passa, expressar com se sent i aprendre a gestionar-ho.
Això també és aprendre.
Per això, quan a ARTeneu fem música, dansa, teatre o arts plàstiques, l’objectiu no és només formar grans músics, ballarins o pintors. Les arts són el vehicle. El que volem és que cada infant i cada jove pugui desenvolupar les seves capacitats i construir la seva millor versió.
El mateix passa amb les activitats multisensorials, els reptes motrius, l’esplai, la comunitat d’Artenautes i totes les altres propostes que oferim. Cadascuna és una oportunitat per aprendre molt més que una tècnica o una habilitat concreta.
Aprendre a gestionar la frustració. A relacionar-se amb els altres. A expressar-se. A assumir responsabilitats. A defensar els propis drets. A reconèixer els errors i valorar els encerts. A gaudir. A superar allò que costa. A descobrir capacitats que potser encara no sabíem que teníem.
I acompanyar no vol dir sobreprotegir. Vol dir ser-hi, donar suport i també plantejar reptes. Demanar a cadascú que avanci fins on pugui arribar, amb els suports que necessiti. No esperar menys d’una persona perquè té més dificultats, sinó ajudar-la a superar tantes barreres com sigui possible.
No tots arribarem al mateix lloc ni ho farem pel mateix camí, però tots hauríem de tenir l’oportunitat de desenvolupar les nostres capacitats i construir el nostre propi projecte de vida.
Perquè aquest acompanyament no depèn només de tenir bons professionals, que són imprescindibles. També necessita una estructura que el faci possible, un mètode que permeti observar, avaluar i millorar, i un entorn segur, amable i positiu on equivocar-se no sigui un fracàs, sinó una oportunitat per continuar avançant.
Necessita, també, espais adaptats i oberts a la comunitat, que formin part de la ciutat i contribueixin a fer de Sabadell un lloc on tothom —i subratllo aquesta paraula: tothom— pugui participar, aprendre i créixer.
A ARTeneu treballem perquè tot això formi part d’una mateixa manera d’entendre l’acompanyament. El Mètode ARTeneu neix d’aquesta voluntat de mirar cada persona de manera integral, entendre què necessita i ajustar-hi la intervenció a partir d’un pla individualitzat que incorpori les mirades de la salut, l’àmbit social i l’educació.
L’objectiu és que cada infant i cada jove trobi les oportunitats, els suports i els reptes que necessita per afavorir el seu desenvolupament.
Al final, volem que en Pau surti d’ARTeneu amb les seves capacitats artístiques més desenvolupades. Però també volem que surti amb més eines per afrontar la vida: que pugui gestionar un mal dia i gaudir d’un de bo, defensar els seus drets, relacionar-se amb els altres, assumir responsabilitats, superar allò que li costa i sentir que és capaç.
Potser la pregunta que ens hauríem de fer no és què volem que arribin a ser els nostres infants i joves, sinó què estem fent perquè puguin arribar a ser qui vulguin ser.
