Molt o molt poc se n’ha parlat de la propagandística carta d’Artur Mas als 27 líders de la Unió Europea. Segons es miri, uns diran que ha estat un pas més endavant per tal d’internacionalitzar el procés sobiranista i d’altres manifestaran la més profunda indiferència, tenint en compte la fermesa d’idees dins el panorama europeu actual. És evident que una carta d’aquestes característiques no deixa ningú indiferent, però sembla que d’alguna manera ha quedat ràpidament en l’oblit de tothom, no sabem ben bé si a causa de la rapidesa de les notícies que s’hi van acumulant, sense gaire temps per a digerir-les, per la inadequada insistència dels mitjans de comunicació catalans, que provoca un cert avorriment, per la fredor dels receptors de la missiva, o per l’assemblatge de tot plegat.
Cal tenir en compte, però, que la carta d’en Mas té uns defectes lingüístics sorprenents, venint d’una persona que domina quatres llengües, és economista i estudiant del Liceu Francès. Alguns diaris anomenats “caverna mediàtica” ja han dedicat part del seu temps per a fer una recerca completíssima d’aquestes errades, aprofitant-les contra el dirigent català i la seva deriva independentista.
No tinc constància exacta si la carta va ser escrita pel propi Mas, tot i que sembla que sí, una vegada que he pogut observar greus errades de forma, que farien posar els pèls de punta a més d’un professor d’anglès. De fet, començar-la amb un afable “Dear”, és molt normal a les nostres contrades, però una vegada traspassada la frontera cap al nord, aquest tuteig és molt mal vist i demostra unes confiances que no entren en el món cultural d’aquests països.
Hi ha d’altres errades gramaticals i de forma, com ara una mancança total d’estructura on hi hagi una introducció, un desenvolupament i una conclusió clars, i que fan pensar més en una successió de wahtsApps que en una carta oficial. I malgrat ho hagin descobert alguns mitjans obertament anticatalans, és cert que traduir “esdeveniments” per developments, és, si més no, una greu pífia i que demostra que o bé va ser escrita a corre cuita o bé no es va fer cap consulta a cap diccionari o filòleg en l’àmbit de l’anglès.
Deixant de banda d’altres defectes, com el fet de ser enviada per fax en alguns casos, sense un mínim embolcall institucional i sense fer servir mètodes d’enviament més adients a la parafernàlia que se li volia donar, crec que val la pena posar de manifest el menyspreu a totes les llengües parlades a Europa. El fet d’utilitzar només l’anglès en les seves argumentacions, mostra una irreverència important cap als països receptors de la carta, on totes les llengües tenen consideració d’oficials als organismes europeus. Especialment francesos i alemanys es deuen sentir molt ofesos en veure que no s’ha tingut en compte la seva idiosincràsia idiomàtica i s’ha optat per una llengua suposadament internacional. Precisament allò és el que vol en Mas, però al meu entendre s’ha equivocat completament ignorant les bases culturals i lingüístiques d’aquells que en teoria li han de donar el seu suport.
Sobta, a més, que aquest equívoc provingui d’un dirigent i d’un poble on la llengua té un component cultural i de cohesió molt important. No hagués estat gaire complicat traduir la carta als diversos idiomes europeus i enviar-la per mitjans més moderns, correu postal o electrònic, ja que per valisa diplomàtica no era permès de fer-ho. Aprofitant les diverses Ambaixades que la Generalitat de Catalunya té arreu d’Europa també es podien haver tramès les cartes i, perquè no, fer-ne l’entrega en mà.
Artur Mas i la seva comitiva d’incondicionals no han tingut en compte aspectes que són bàsics en Estats plenament formats i, donant a entendre una inusual acceleració, han caigut en la més pobre lleugeresa que, tot i que probablement no influirà en les opinions dels governs europeus, dona una imatge de poca seguretat en els plantejaments exposats.
Les formes s’han de cuidar sempre i tenen una part considerable i valuosa en les decisions de les persones. En tot allò que fem, cal estudiar en profunditat no només què volem aconseguir sinó de quina manera captem l’ interès del receptor. És clar que si recordem que la Delegada del Govern de la Generalitat a Alemanya i neboda de la vicepresidenta Joana Ortega, amb el que això suposa ja d’endoll automàtic, no parla l’ idioma del país on hi exerceix dos anys després de ser nomenada, llavors el despropòsit és tan majúscul que produeix no només pena sinó la més absoluta vergonya.
