Malgrat la crisi o les crisis que ens colpegen dia rere dia especialment al món educatiu, on les baixes del professorat no són cobertes o les despeses de manteniment no arriben o es massifiquen les aules fins a límits impensables fa uns anys, els professors de llengües estrangeres continuen, en un nombre considerable, potenciant les activitats relacionades amb els intercanvis lingüístics.
Fa només 30 anys, aquests intercanvis es feien majoritàriament per carta, on els alumnes havien d’esperar setmanes per a poder tenir la resposta del seu homònim estranger i on només el bolígraf, el paper, el sobre i el segell formaven part d’aquella màgica sensació de poder contactar amb algú que es trobava lluny del teu país. També se n’afegien fotos, dibuixos i tot allò que servia per a mostrar la nostra personalitat a aquella persona que havia de rebre la nostra carta. Si hi havia sort i ho permetia l’economia familiar, llavors es produïa l’intercanvi, i podies viatjar i ser rebut per una família i poder practicar l’ idioma que havies après a classe, que d’això es tractava. Desprès ja van venir els mails, i les cartes van quedar una mica oblidades. Però el gran canvi es produeix amb l’arribada del Messenger, on el contacte ja és més directe i no cal esperar-se gens ni mica. A més, la webcam permet el contacte visual des del primer moment. Ara, ja en la actualitat, l’aparició del Facebook obre les portes a una nova forma d’aproximació, que permet, a més la creació de grups específics d’intercanvi lingüístic.
Però, és clar, no podem oblidar que el més important en tot aquest procés és la llengua i que per més mitjans de contacte que tinguem, si no sabem comunicar està tot perdut. Val a dir que en aquest món on la pantalla està substituint el llenguatge directe entre les persones, l’intercanvi té el valor afegit del coneixement de la cultura del país del qual estem estudiant la llengua. Malgrat el món globalitzat, amb múltiples possibilitats de comunicació i la rapidesa de la informació, veiem que els nostres adolescents cada vegada es troben més tancats en el seus àmbits i desenvolupen actituds molt contràries a les normals per a la seva edat. El mòbil i el WhatsApp, a més de degradar el llenguatge i convertir-lo en una eina de comunicació visual i poc elaborada, també comparteixen el premi a la soledat i a la incomunicació. Per això és tan important que des dels diferents departaments de llengües dels instituts es potenciïn els intercanvis, no tan sols per millorar-les sinó també per a conèixer d’altres realitats culturals properes o no a l’alumne.
A mode d’exemple, m’agradaria destacar que a Carcassonne hi ha un institut que fa dos intercanvis, un a segon a Sevilla i un altre a tercer d’ESO, a Castellar del Vallès, amb alumnes que estan estudiant el castellà com a llengua estrangera. Podríem pensar que fan dos viatges a dos llocs on precisament el castellà no gaudeix d’una puresa excessiva, però justament per això es beneficia d’un valor significatiu. A Sevilla perceben una realitat i a Catalunya una altra. Segurament l’aspecte lingüístic no és el més important, que si ho és la cultura, la gastronomia, els costums. Igualment, quan els meus alumnes viatgen a Carcassonne, se n’adonen d’una realitat que, malgrat trobar-se a tan sols a 300 quilòmetres, era força desconeguda per a ells: horaris diferents, menjars distints, tractaments a les persones també diferenciats, normes molts desiguals als instituts. Tot plegat una obertura d’ulls bàsica en una adolescència que, com deia, està massa acostumada a tancar-se en les quatre parets de la seva habitació.
L’experiència és doncs, molt enriquidora. Una setmana d’immersió lingüística total serveix per a posar ordre en l’univers de llengua que cada alumne té al seu cap, per a conèixer diferents realitats i segurament per a fer amistats que, amb permís de les noves tecnologies, mai més es perdran.
Finalment, m’agradaria destacar que els alumnes recorden per sempre aquests viatges, que se n’adonen que el que han estudiat a classe els serveix per alguna cosa i que amb el coneixement d’una llengua estrangera va implícit el de la seva cultura. No menyspreem aquesta última, doncs és la que en definitiva ajuda a entendre’ns millor i a respectar i respectar-nos tal i com som.
