Les reaccions a les declaracions del cantautor sabadellenc on va dir que li feia fàstic ser espanyol són una petita mostra del clima de confrontació identitària i d’intolerància que creix a les dues bandes de l’Ebre.

Sabadell ha donat músics i cantants de fama nacional i alguns fins i tot d’internacional com el compositor i guitarrista Juan Manuel Cañizares. Sense ànim de ser exhaustius, de la nostra ciutat han sortit el rei de la cançó romàntica Josep Sergi Capdevila, Sergio Dalma, el cantaor Juan Rafael Cortés, Duquende, la vocalista house Rebeca Jiménez Rebeka Brown o  grups de rap, com Falsalarma i Ad versaris… Però potser els més inqualificable de tots sigui Albert Pla, a qui es qualifica de cantautor més aviat per la necessitat de classificar-lo d’alguna manera.

Nascut a Sabadell el 1966, va saltar a la fama després de guanyar un concurs de cantautors a Andalusia on va tenir la sort que Quico Pi de la Serra, amb qui va forjar una sòlida i llarga amistat, formés part del jurat. Això va facilitar la gravació del seu primer CD Ho sento molt (1989), amb el sensacional hit-parade titulat Papa Jo vull ser torero on se’n fotia de la situació creada a una família de classe mitja catalanista quan el seu fill els  comunica la seva irrevocable vocació taurina.

Manifestació perpetua

Ara ha tornat a saltar a la fama per la prohibició del seu espectacle Manifestación. Tu vida es una puta mierda y lo sabes al Teatro Jovellanos de Gijón, arran d’una entrevista publicada al diari asturià La Nueva España.

Es tracta d’un muntatge teatro-musical que, segons va explicar Pla al diari digital Público, va d’una persona que vol anar a una manifestació, però s’equivoca. A l’adonar-se que no és la seva manifestació intenta marxar a una plaça que també troba ocupada i d’on no pot escapar a causa d’una càrrega policial que provoca una manifestació de protesta. És la història d’un home atrapat en una manifestació eterna la qual cosa dóna peu a àcides crítiques a la banca, la classe política o la policia…

Fa fàstic ser espanyol?

La cosa es va complicar quan, després de proclamar-se independentista, va respondre a aquesta pregunta a l’entrevista de La Nueva España.

¿No ve que haya otras posibilidades de convivencia al margen de la secesión?
No, a mí siempre me ha dado asco ser español, como espero que a todo el mundo. Me gustaría que los catalanes fuéramos independientes y que en Gijón se estudiara el catalán por cojones, igual que nos pasa a nosotros ahora.

Aquestes paraules desfermaren una forta tempesta mediàtica i política d’abast nacional. Amb caràcter d’urgència va reunir-se el consell d’administració del teatre municipal de la ciutat governada pel Foro Asturias de l’exfactòtum pepero Álvarez Cascos, el doberman, que decidí suspendre l’espectacle previst pel 25 d’octubre.

El primer en demanar-ho fou el regidor del PP Francisco Cubiella qui qualificà aquestes manifestacions de la següent manera:

Un grave insulto que no debe quedar sin respuesta (…) No es de recibo que un teatro municipal que pagamos todos los ciudadanos dé cabida a la actuación de quien demuestra una absoluta falta de respeto hacia los gijoneses y españoles (…) Albert Pla como catalán es español y si para decidir no serlo quieren un referéndum, que se convoque en Cataluña o donde sea, pero para votar todo el pueblo español. Yo tengo derecho a decidir lo que pase en Cataluña y los catalanes lo que pase en Asturias. Así son las cosas”, va rematar amb dos collons“

La festa xarnega

L’endemà Pla va respondre a la tempesta mediàtica amb dues entrevistes a l’emissora RAC1 i al diari Ara on confessà que si arriba a saber que munta aquest pollastre, no ho hauria dit ni boig. Tanmateix -afegí-  ja estava “acostumat”.

No és la primera vegada que en passa que no em deixin treure un disc o no em deixin actuar. TV3 em va censurar el primer vídeo que vaig fer, del segon disc es carregaren dos cançons. El tercer vaig trigar dos anys en treure-ho perquè hi havia la cançó Majestad. El quart disc vaig trigar quatre anys en poder publicar-lo per La canción del policía” .

Preguntat per la seva assistència a la Via Catalana va contestar: “No hi vaig anar perquè estava cantant en castellà al Poble Espanyol en una festa xarnega. Olé!”.

Una resposta que retrata ben bé al personatge artístic construït per Pla que a Gijón es manifesta com un independentista radical de pedra picada i a Barcelona com l’amic íntim dels espanyolistes més acèrrims del Principat.

Expectació a Cáceres

Així doncs hi havia certa expectació per saber què passaria a la propera representació del seu espectacle que estava previst pel dissabte 19 d’octubre al Gran Teatro de Cáceres, bonica ciutat extremenya, Patrimoni de la Humanitat, també governada pel PP. Finalment, les seves autoritats va decidir mantenir-ho quan més de mig aforament ja estava venut i, segons La Vanguardia l’obra va entusiasmar a un públic que no va arribar a omplir la sala.

Tanmateix, l’alcaldessa popular de Cáceres, Elena Nevado, va voler puntualitzar que es permetria representar l’obra per no entrar en el joc de Pla i per motius econòmics. Si ara es rescindís el contracte, l’artista hauria de rebre entre 6.000 i 7.000 euros d’immdenització com si hagués venut totes les entrades: “Si Pla pretende venir a no trabajar y sacar partido de su provocación, no lo vamos a permitir. Lo que sí tenemos claro es que Albert Pla no va a volver al teatro de Cáceres si no modifica las declaraciones”, va assegurar.

Alta tensió

El cantautor sabadellenc ha trobat defensors i detractors entre les columnistes, tertulians i opinadors. En termes generals, els de tendència esquerrana s’ha mostrat comprensius amb el seu fàstic per la situació d’un país enfonsat en la recessió econòmica i l’atur, dirigit per una classe política incompetent i corrupta i on s’escampa la pobresa i la injustícia.

El cas d’Albert Pla és un petita mostra de l’extremat nivell de tensió que està comportant el projecte secessionista i la reacció espanyolista. Fins al punt que ja no es permet ni la més petita provocació, ni brometes, ni tant sols aquelles sortides de la boca d’un artista. Un incident que evoca l’escàndol que es va muntar quan el tristament desaparegut Pepe Rubianes va garlar de valent contra la “puta Espanya” entrevistat per Albert Om a TV3.

Malaurats els països que no saben riure’s i garlar de si mateixos.