En primer lloc voldria felicitar-te per la distinció atorgada a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per part del Parlament Europeu i que porta per nom “Premi Ciutadà Europeu”. Com a cap visible d’aquesta organització mereixes el millor dels reconeixements i l’estima de tothom. La feina feta durant més de 10 anys al costat dels més desfavorits i els més castigats en això que anomenen “crisi” té ara un efecte en forma de premi que, naturalment, no significa aturar l’embranzida que ha agafat la vostra organització.
Has aconseguit que la societat es desvetllés del malson en el qual es trobava i es troba, encara que queda molt per a fer, i estàs bellugant els fonaments de l’edifici que es diu Estat fent molt visible aquella frase que diu que “si es mouen els de baix, cauen els de dalt”. Perquè val a dir que has obert els ulls a aquells que pensaven que les lleis hi són, únicament escrites, i que amb això ja n’hi havia prou. Ens has recordat que la Constitució és molt més que un paper i que cal lluitar pel dret reconegut de l’habitatge i has fet treure les vergonyes a uns partits majoritaris que, ancorats en els seus seients de luxe, votaven una i una altra vegada contra la dació en pagament.
Fins i tot la Unió Europea i l’ONU han denunciat la llei espanyola i reclamen canvis. Aquests canvis no han vingut per la Iniciativa Legislativa Popular que vau aconseguir portar al Congrés dels Diputats, amb més de milió i mig de signatures que demostren, una vegada més, la implicació d’una societat que comença a prendre consciència d’aquest drama que ha portat al suïcidi a persones que veien com els treien la casa, amb el que tot això comporta. Has pogut també convèncer els mitjans de comunicació que l’estafa és tan evident que cal denunciar-la i que ens pot tocar a tots. A més, la gent s’ha posat al costat de la gent, gràcies a tu, Ada, rebutjant tota mena de racisme, prejudicis o mania.
La meva felicitació per la teva prudència, pel teu savoir faire i la teva serenor a l’hora de recollir els insults d’aquells que t’anomenen terrorista i violenta. Fa dies, la patètica Esperanza Aguirre ha carregat contra la teva persona apel·lant al respecte i a la defensa de les institucions europees. No et preocupis; ella sola ja ho ha dit tot i demostra una vegada més la seva incultura i la seva manca de seny. Com qualsevol altra bocazas, menysprea les institucions, al·legant democràcia i no vol admetre que precisament les institucions europees ja han advertit de la greu situació hipotecària i de la injustícia que reben milers de ciutadans.
Primer, com ja saps, el Tribunal de Justícia de la UE va dir a Espanya que els procesos de desnonament són contraris a les lleis europees i aquesta setmana, el ple del Parlament Europeu ha aprovat un informe que demana als països que donin alternatives als desnonaments i que s’inclogui la dació en pagament per a les famílies en situació de fallida. Naturalment, amb el vot en contra del PP espanyol. Qui són llavors els terroristes? Però a tu t’assenyalaran amb el dit 1.000 vegades intentant que caiguis en el parany; ja intenten desprestigiar-te i aviat també indagaran a la teva vida privada a veure si troben quelcom de morbós i que pugui acabar amb tu per a sempre; si no ho troben, s’ho inventaran i buscaran testimonis falsos, o faran declaracions igualment falses i que tindran com a únic objectiu que la gent comenci a desconfiar de tu.
Però has de saber que no estàs gens sola. Has posat la base, la llavor, d’una nova etapa on la desobediència civil no és sinònim de violència i només vol mostrar la violència que s’exerceix contra tota una societat que no vol romandre quieta i que cada vegada més s’adona que els dolents continuen en els seus llocs, fent patir als menys forts. La teva llavor ja va creixent i ha format milers d’altres llavors que estan a punt per a fer el que calgui perquè la justícia sigui justa realment. Perquè val a dir que també has sacsejat les sales dels tribunals i molts jutges es posen al costat dels ciutadans. El que no han fet els nostres representants polítics ho han fet ells, la qual cosa significa que la democràcia real encara és una utopia.
Per acabar, Ada, valoro molt positivament el teu no a la participació política dins un partit. Et fa més creïble i més autònoma. Però també més aglutinadora de persones sense filiació, sense disciplines ni controls i plenament lliures. Desitjo, Ada, juntament amb tots aquells que pensem en una societat més justa, que la teva lluita, que és la de tots, arribi a bon terme i puguem celebrar algun dia que ningú, ningú, és menyspreat pel fet de no poder fer front al pagament de la seva hipoteca. A més, espero que aquest combat serveixi per a enfortir les bases d’una societat més culta i justa. Acabo recordant-te la frase de Jean-Luc Mélenchon, “l’Humain, d’abord”, primer les persones, que és la que defineix més bé la teva feina.
