ARTICLE D’OPINIÓ
Teresa Mira, arquitecta i membre d’ICV Sabadell
Al jutjat de Sabadell, fa uns dies, Carme Garcia va comparèixer com a testimoni en representació d’ICV una formació política lliure de casos de corrupció que porta 14 anys a l’oposició quan va governar la ciutat durant 20 anys regint-se pel bon govern. Per això quan hi ha hagut mal govern però no es vol agreujar el dany és important la dimissió d’un regidor imputat, tant important com la renúncia del Papa. És la gestualitat de qui fa bon i mal govern:
1. La justícia veu el bon i el mal govern en un sol dia
Dissabte va ser interrogat Bustos de nou per la trama Mercuri i van ser convocats els afins amb l’aquiescència del nou alcalde i dels regidors que haurien de passar pàgina i s’entossudeixen a no desvincular l’ajuntament de Sabadell dels imputats. Contrasta el testimonitatge de Carme Garcia, en representació d’ICV, la formació que avui lidera una oposició que lluita contra la corrupció i que ahir liderava un govern de ciutat sanejat i incorruptible. Al mateix tribunal, davant d’un jutge i un fiscal que han entrat a valorar polítics investigant la trama Mercuri que no és altra cosa que una teranyina de males pràctiques, pressumptes delictes contra l’administració i maneres i estils que han portat la ciutat, el país i Europa a la vora de l’abisme democràtic i al límit de la indignació de la gent que se sent estafada: No hi ha vella política en front de nova política. Hi ha sobretot bona política i mala política, com sempre, d’altra banda. La democràcia és l’antítesi de tota forma de govern que es perpetua des de les males pràctiques. Per això la democràcia és l’antítesi de la monarquia, de les dictadures, dels vaticans i i de la corrupció: les quatre xacres són la mateixa cosa: la que destrueix la gent, els seus drets, les seves aspiracions a una vida digna, el dret dels pobles i de les persones, la cultura, i el coneixement.
2. La renúncia del Papa i la dimissió de Ricard Estrada
Aquests gests adquirexen en aquest context una importància profunda. Són, en primer lloc una forma magnífica de introspecció de la defensa de la seva innocència: el Papa, horroritzat per l’infern que s’ha empoderat del Vaticà, i un regidor independent que ha vist de prop l’horror del mal govern i que s’hi ha vist involucrat: No s’amaguen més darrera les seves antigues esferes de poder i no gaudiran mai més dels privilegis proporcionats per la situació anterior. Amb el seu gest, envien un missatge a la societat en un acte de generositat infinita i gràcies a ells es produirà una renovació d’aires en l’entorn de les intitucions que han deixat tan i tan pressionades.
Però sobretot, soó uns actes de generositat en vers la bona gent i la ciutat. El gest d’un Papa que contradiu la “veu divina” i es retira a meditar i el gest d’un regidor que posa la ciutat a nivell dels països més civilitzats del món.
Sabadell amb aquest gest comença a poder refer la seva dignitat i el futur de la ciutat, igual que la comunitat que representa el Papa que podria començar una democratització real de l’església catòlica. Tots dos podran passar pàgina de l’horror que han viscut sense sofrir cap més moment tensionat i humiliant. Estrada esdevé el ciutadà actiu i creatiu que sempre ha estat. El Papa es torna humà i perd la infal·libilitat que ha portat l’església a ser el lloc amb major concentració per metre quadrat de corrupció del món. El judici es farà en l’esfera que pertoca: la privada, la que els permetrà la meditació necessària, la contrició i els suports i els ajuts per superar-se ells mateixos i tornar a ser persones no assenyalades per imputacions i responsabilitats públiques buscant una situació de coherència i normalitat en aquests moments d”incertesa. I per això la dimissió d’Estrada, com la de Burrull l’any 1976, és un dels pocs gests de Política en majúscules que es fa en molts mesos a Sabadell.
3. El PSC i el nou alcalde debilitats
El greuge infringit pels imputats no dimissionaris va in crescendo a mesura que passen els mesos, cobren un sou, no exerceixen i continuen pressionant l’administració provocant amb la seva persistència una ombra allargada sobre els seus companys no imputats. A tal efecte, l’alcalde Joan Carles es va equivocar anant a fer de claca i el PSC qualificaria molt millor l’acte de suport a un dels seus militants dimissionaris que no pas a uns càrrecs que s’emparen en les actes de regidors com a refugi i subterfugi per eludir el seu retorn obligat a la vida civil. O és que pretenen ser sempre regidors? Governaran la ciutat si fan net i si accepten les condicions de l’oposició en allò que és imprescindible: no perjudicar la gent i ser honestos.
4. L’oposició controla a la recerca de la dignitat perduda
Coordina totes les accions que afecten la incompatibilitat dels imputats i l’Ajuntament i no admeten que continuin, com la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i una bona part de la ciutadania. La seva pressió ha aconseguit la dimissió dels càrrecs però no la seva renúncia. La situació és molt crítica; la ciutat, en plena crisi, ha deixat de ser referent de bona política i ha passat a ser referent de corrupció. Avui l’oposició té la força majoritària i podrà ser decisiva si aconsegueix mantenir punts de trobada que permetin compaginar l’instint polític de voler-se diferenciar i l’anhel intel·ligent de compartir allò que és imprescindible per a la ciutat: tornar a començar.
5. La cobdícia porta pobresa i dolor
Les altres persones imputades -electes i càrrecs de confiança-, no en saben prou ni de dignitat, ni de cultura, ni de sensibilitat i no deixaran pas a la renovació per cobdícia. Com tampoc els cardenals, més cobdiciosos encara, no renunciaran als seus vergonyats privilegis mentre mig món es mor de gana i molta gent ho passa malament a Sabadell i a totes les ciutats d’Europa. És per això que, mentre no marxin del consistori els imputats, Sabadell continuarà essent una ciutat injusta i captiva dels mals usos i costums i una ciutat víctima –i sovint culpable i còmplice- d’una casta pseudopolítica que no es mou des dels valors de la vertible política. Igualment, mentre la comunitat catòlica no impulsi una renovació profunda de l’Església i una contrició dels cardenals i de les sectes que els alimenten, la humanitat sencera s’omplirà de dolor i creixeran les injustícies.
