ARTICLE D’OPINIÓ
Xavier Guerrero, President ERC de Sabadell
Són gent corrent, com tu i com jo. Som tu i jo, i estem decidits a fer història. No se sap d’on vénen, perquè ja eren allí, però no se’ls veia. No se’ns veia, perquè no havia calgut fins ara que se’ns veiés.
Som aquí perquè estem tips de ser cornuts i pagar el beure, i tornar-lo a pagar, i tornar a ser cornuts i tornar-lo a pagar, i de tant de pagar, ja només ens queda el riure, i per això ens riem de les cadenes constitucionals, dels ostracismes europeus i de les calamitats econòmiques i socials que ens auguren els grans entesos del populisme d’ultradreta i del federalisme que es federa amb ningú, perquè són mentida i perquè sabem a dins el cor que són mentida, com ho eren els mateixos arguments, fins i tot amb les mateixes paraules encara que en llengües diferents, emprats per altres imperialistes per mantenir lligats i esporuguits altres pobles que avui són lliures perquè un dia també es varen rebel·lar.
Que trist descobrir que quan han volgut atemorir els vells, amenaçant-los amb la pèrdua de les pensions, altres miserables abans ja ha provat la mateixa vil tàctica amb uns altres vells, en un altre lloc. Algú hauria de fer un compendi d’arguments i contra-arguments de víctimes i de botxins, d’imperialistes i sotmesos, per evitar inútils, repetitius, avorridíssims debats i titulars com els que ens han tocat viure i llegir. Quanta retòrica ens hauríem estalviat, quants tertulians a sou, ganduls de mena, posats a pencar de debò per primer cop en la seva vida.
Ah, però, el dia que amb les mans enllaçarem el nord amb el sud, i que en un racó del món, durant una estona, hi haurà més estels arran de terra que al cel. Aquest dia els malparits quedaran en evidència, els traïdors quedaran sense paraules, els covards sense coartada, els estúpids bramaran ben fort la seva estupidesa i els foscos profetes proclamaran, ben encimbellats, allí dalt, lluny de la gent per no contaminar-se, l’adveniment d’aquelles mil plagues i la fi del món. I serà veritat, que s’acabarà el món, el seu, un món al servei d’una antiga casta de falangistes, pels quals es manipula la història, s’espolien i persegueixen les cultures i els pobles veïns, això sí, tot ben legal, amb la cobertura d’injustes sentències de tribunals pervertits i reials decrets de governs aliens i insensibles que viatgen, arrogants, colgats de sobres plens de diners, dalt trens d’alta velocitat sense destí ni futur.
I llavors les rates fugiran del vaixell disfressades de professors universitaris, esperant temps millors, sense adonar-se que aquests temps millors ja són a punt d’arribar, però només per als valents que aquell dia es donaran les mans. Aquests valents que tenen tots els noms i tots els cognoms, i tots els sexes i totes les races i ideologies, com tu i com jo, perquè som tu i jo, i volem fer història.
