Demagògia, populisme, desqualificacions, banderes i sospites de corrupció. És el primer que em ve al cap quan faig balanç del que ha donat de sí la que segurament ha estat la campanya electoral catalana més avorrida i monotemàtica de la història de la democràcia.
Costa recordar quines són les propostes estrelles i reals de les diferents formacions polítiques i candidats i candidata que opten a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
En part per culpa del protagonisme que al debat sobiranista li han donat els mitjans de comunicació i en part perquè la gran majoria de formacions polítiques catalanes han caigut en el parany d’un govern que seguint la seva forma de fer política des que va arribar a la Generalitat s’ha estalviat fins i tot de fer balanç i de donar explicacions sobre la seva gestió.
Correm el risc que el dia després de les eleccions del proper diumenge, molts es despertin de cop i toquin de peus a terra quan la pobresa, l’atur, els preus abusius i un llarg etcètera tornin a protagonitzar les portades dels diaris i el dia a dia de les seves vides.
El proper dia #25N el conjunt de catalans i catalanes ens juguem molt més que saber si Catalunya estarà a dins o fora d’Europa en el futur si assolís una hipotètica independència. Això està per concretar i per arribar i el temps i les regles del joc democràtic diran. El que sí que els puc garantir és que el dia després continuarem parlant de desnonaments, d’euro per recepta, de taxes universitàries i de manca de diàleg entre els governs espanyol i català.
Tinc l’estranya certesa que seran molts els que el 26N patiran una mena de síndrome postvacacional, de despertar d’aquest viatge sobiranista que no sabem a on ens portarà si ens ha de portar enlloc. Però ja és massa tard, la campanya toca a la seva fi i és el moment de votar. Què votem i a qui votem?. Aquesta és la grandesa de la democràcia que per molt que ens hagin volgut fer veure una o una altra cosa cadascú decidirà per si mateix, en llibertat i igualtat de condicions.
En la meva humil opinió crec que hauríem de demanar a un gran nombre de polítics i a gran part de les diferents opcions polítiques que aprofitin la jornada de reflexió i es comprometin a què un cop passada la campanya i les eleccions cedeixin el protagonisme a qui mai l’hauria d’haver perdut, a les persones i els nostres problemes quotidians i reals.
De la mateixa manera que els jutges legislen, els cirurgians operen i els mestres ensenyen, molts polítics s’han oblidat de l’origen de la paraula i de l’essència de la seva professió: governar. Jo no vull un govern dels millors perquè soni bé a l’oïda o doni per a un bon titular. Jo vull un millor govern que ens digui què farà per sortir de la crisi, no què està fent per no sortir de la Unió Europea.
Foto portada: Els set candidats dels partits amb representació al Parlament, abans del debat de TV3.
