ARTICLE D’OPINIÓ
Eduard Jiménez, economista i directiu públic professional
Aquest final de juny s’ha jubilat en Pepe Sánchez, assessor d’alcaldia a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidor de l’ajuntament des de 1983 fins 2011, havia estat també diputat provincial i conseller comarcal. Jo el conec d’ençà el 1997, fa més de 20 anys, quan el Pacte territorial per l’ocupació del Vallès Occidental, essent jo un consultor extern de l’assistència tècnica del Consell. Des del primer moment vaig apreciar uns valors i manera de fer particulars que en els darrers mesos he tingut l’oportunitat de desvetllar del tot.
No és aquest solament un article de reconeixement personal, sinó que vol parlar d’una generació de polítics i empleats públics que d’ençà els anys 80 hi ha a tots els municipis. Considero que són la generació que veritablement ha construït les institucions democràtiques, i que en el seu relleu hi ha una de les claus de la qualitat pública del país. Hi ha tres frases fetes d’en Pepe Sánchez que il·lustren molt bé la manera de fer que ha permès que els ajuntaments siguin –ara, de molt lluny- la nostra institució més ben valorada.
- La primera és ‘les decisions s’han de gestionar’. El pragmatisme és el primer principi d’un govern municipal. Un pragmatisme fins i tot conservador, en el sentit que sempre sempre els riscos han d’estar presents en les decisions. No es pot mai perdre res del que s’ha aconseguit. S’han de defensar sempre els interessos municipals, davant qui sigui.
- La segona és ‘esto no lo pago yo‘. Una austeritat quasi espartana, preocupada permanentment per no comprometre economies futures. Inconcebible per ells no ja la corrupció, ni tan sols el malbaratament de recursos o la convivència amb comportaments (tant de responsables polítics com d’empleats) negligents o desidiosos: “no podem oblidar que som servidors públics”.
- La darrera: ‘las cosas hay que poder explicarlas‘. No hi ha gestió sense principis. No hi ha política sense que els ciutadans puguin entendre el per què de les decisions. Anticipant la percepció i expressió concretes de necessitats i demandes ciutadanes. Relativitzant, quan no ironitzant amb sorna, modes i propostes que potser no tenien –ni tenen- el suport suficient.
Tothom que coneix el món municipal coneix a algun Pepe Sánchez. Jo he tingut la sort de conèixer i compartir aquest de Santa Perpètua de Mogoda, que ostenta el particular rècord de formar part d’una organització política que ha estat primer partit en totes i cadascuna de les eleccions locals de la democràcia. En el fons no és difícil esbrinar el perquè. Sense títols universitaris, amb una certa aversió a les tecnologies d’ús personal, han estat una generació de vàlua impagable, d’una intel·ligència política i una sensibilitat social per mi encara no igualada per la cohort de responsables que ha vingut darrera.
L’any 1970, el Ministerio de la Vivienda va expropiar 1.472 Ha. del municipi. Un terç del terme municipal! Va començar llavors el llarg conflicte de Gallecs que encara avui cueja. En aquest 50 anys el municipi s’ha transformat radicalment, particularment per l’empenta de l’Ajuntament (el polígons, la CIM, el magnífic Parc Central que uneix el nucli antic amb La Florida). Aquest darrers dies de feina en Pepe Sánchez em comentava: “Custodieu molt bé l’original del conveni annex al PDU de Gallecs. Si hi ha nous aprofitaments l’INCASOL ha de pagar una passarel·la de vianants a la Riera de Caldes i dos milions d’euros per fer un centre de formació ocupacional. I és l’únic paper on ho diu”. Fins el darrer dia.
Molts potser direu que tot plegat també té els seus contres, en la vida municipal de la democràcia. Segur. I això no obstant tant de bo ens trobem al món local moltes més persones com en Pepe Sanchez.
