Foto portada: votants a l'escola Amadeu Vives. Autor: David B.

7 claus interpretatives per entendre el resultat del 10-N




Les eleccions del 10 de novembre a Sabadell deixen una foto fixa en una ciutat amb el PSC consolidat de nou com a principal formació política, i Esquerra liderant l’alternativa. També deixen patent com l’espai dels comuns manté la seva presència malgrat el desastre de les municipals. El bloc independentista creix, mentre que el bloc espanyolista es manté però totalment capgirat. 

Aquestes són set claus interpretatives que deixa el nou panorama polític després de les generals del 10 de novembre de 2019.

1.Menys bipartidisme

Les eleccions deixen un panorama menys bipartidista i més multipartidista a Sabadell. Els dos partits que concentren més vots a la ciutat, PSC i Esquerra, sumen el 43,72 per cent de vots. És una xifra baixa en relació als darrers comicis. A les municipals socialistes i republicans van tenir gairebé la meitat de vots (49,84 per cent). A les europees, socialistes i Junts van superar el 50 per cent, obtenint-ne el 51,55 per cent. I a les generals del 28 d’abril, PSC i Esquerra van tenir el 48,4 per cent de vots, cinc punts més que no pas aquest diumenge.

2. L’independentisme puja respecte l’abril però no toca màxim de les europees

L’independentisme ha sumat més suports al novembre que a l’abril. La suma d’Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP ha aplegat el 36,87 per cent dels vots a Sabadell. A l’abril ERC, Junts i Front Republicà van sumar el 33,64 per cent de vots.

Però a l’independentisme, sense anar més lluny, li va anar millor al maig amb el que es va anomenar, i que certament va existir, com ‘efecte Puigdemont’. A les municipals van tenir el 41,63 per cent de vots i a les europees el 43,23 per cent, màxim històric. Mai Sabadell ha votat tant independentista com a les europees del 26 de maig de 2019. Ni a les darreres autonòmiques. A les anomenades plebiscitàries del 2015 l’independentisme (Junts pel Sí i la CUP) van sumar el 41,67 per cent. A les del 2017, les del 155, van obtenir el 41,33 per cent de vots.

3. El bloc del 155 baixa

Tot sovint bàsicament l’independentisme fica en el mateix calaix al PSC, a Ciutadans i al PP. Són els tres partits que van activar la intervenció de l’autonomia catalana la tardor de l’any 2017. És l’anomenat ‘bloc del 155’. Aquest diumenge han tingut el 36,36 per cent de vots. Lluny del 47,85 per cent de les autonòmiques del 2017 i del 42,99 per cent de les municipals. La caiguda és producte majorment de la catàstrofe de Ciutadans, que s’ha deixat més de la meitat de vots a Sabadell.

Resultats al 100 per cent. Font: ministeri de l'Interior.
Resultats al 100 per cent. Font: ministeri de l’Interior.

A efectes d’aquesta informació, no s’ha incorporat en aquest bloc VOX, ja que no tenia representació quan es va aplicar el 155. Però sobretot perquè més que intervenir l’autonomia catalana, la vol derogar.

4. La triple dreta es queda igual

Ha causat fortuna també la fórmula del ‘trifachito’ per dirigir-se a la dreta espanyolista que encarnen PP, Cs i VOX, també anomenats com la ‘triple dreta’. Malgrat l’auge de VOX, el bloc espanyolista no suma ara més que a l’abril. Els tres partits van sumar el 19,82 per cent de vots a l’abril. Ara sumen el 19,21 per cent. Es tracta, per tant, d’un moviment dins del bloc, que s’ha extremat cap a VOX. El molt que ha pujat VOX i el que també ha pujat el PP ho fan a costa de Ciutadans, qui paga la repetició electoral.

5. L’equidistància es queda igual

L’espai dels comuns, dit tot sovint com equidistant, queda més o menys com estava. A les eleccions del 28 d’abril van tenir el 17,15 per cent de vots. Ara En Comú Podem i Més País han sumat el 17,5 per cent. Un lleuger increment que, no obstant, no serveix de gaire perquè els errejonistes no tenen cap representació parlamentària per Barcelona ni Catalunya.

6. PSC + Comuns, el bloc que més vots té a Sabadell

La política catalana s’ha omplert de blocs en els darrers anys. Uns parlen del ‘bloc del 155’, altres del bloc independentista i altres del trifachito. Però el bloc majoritari a Sabadell no és cap d’aquests sinó simplement la suma dels vots del PSC més l’espai tradicional d’ICV-EUiA, ara en la forma de la coalició En Comú Podem. En les eleccions del 10 de novembre, els dos espais sumen el 40,1 per cent dels vots a Sabadell. Sumant Més País, la poc exitosa candidatura d’Íñigo Errejón són el 41,49 per cent dels vots. A les generals del 28 d’abril els va anar millor, ja que van sumar el 43,89 per cent dels vots.

Aquest 41,49 per cent representa més sabadellencs que l’independentisme (36,87 per cent), el bloc del 155 (36,36 per cent) o la triple dreta (19,21 per cent). Cap altre bloc supera el 40 per cent de vots a Sabadell. I configuren tota una centralitat, per cert, la que forma ara per ara el govern municipal.

7. I si haguessin estat municipals?

Fent un exercici de ficció política, si les municipals haguessin estat ara el nou ple tindria vuit grups. El PSC en perdria tres (en tindria set), ERC baixaria un (fins els sis), En Comú Podem en tindria cinc (ara només tenen un a través de Podem), Junts quedaria igual amb tres, VOX i el PP en tindrien dos cadascun (ara estan fora els dos), la CUP tindria un regidor (ara en tenen tres a través de la Crida) i Ciutadans en tindria un (ara en tenen tres.