-
Un centenar de persones gaudeixen de la veu del baríton Enric Martínez-Castignani.
-
El pianista Luís Grané sorpren amb una tècnica encisadora.
Enric Martínez-Castignani i Luís Grané van donar el tret de sortida al Cicle de Música de Cambra organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell. Amb puntualitat anglesa i una minsa assistència de públic, els dos intèrprets van demostrar una precisió i un talent que els dóna un impuls immillorable a les seves carreres artístiques.
El concert, publicitat com de Lied, va tenir moments àlgids especialment en la interpretació del baríton i les setze cançons de la obra de R. Schumann, L’amor del poeta. Cantada íntegrament en alemany i de memòria, Martínez-Castignani fa palès el seva vàlua com a baríton fent més assequible a l’oïda els sons bruscos de la llengua germànica.
Abans de començar, el baríton va explicar la temàtica de la primera peça, fidelment unida al romanticisme de l’època, on l’amor desitjat i no aconseguit es barreja amb estampes de la natura. El públic assistent pot anar seguint la traducció al castellà, gràcies a uns fulls que s’han repartit a l’entrada. El lied (cançó en alemany) és un tipus de composició breu d’un gran lirisme i on la poesia i la veu tenen un lloc preponderant. Algunes d’aquestes cançons, incloses a l’obra de Schumann, duren inclús menys de 30 segons i el piano queda en un segon terme, eclipsat per la dicció del baríton. Cal destacar Dies alten, bösen Lieder on, ara sí, Luís Grané pot tenir un moment solista.
La segona part, dedicada íntegrament a cançons espanyoles, té com a protagonista en primer lloc a dues cançons armonitzades per A. Dorumsgaard i dues més de Joaquín Nin, que denoten un indubtable caire espanyol. Però és en la Dedicatoria del Poema en forma de canciones, de Joaquín Turina on Luís Grané entra en el món de la música espanyola amb uns compassos alegres i que recorden novament espais andalusos plens de flors i cases blanques, com també ho ha fet abans la Granadina de Joaquín Nin. Martínez –Castignani es fon aquí amb Turina, el dos amb arrels italianes, traspassant al públic la consistent embranzida de la música i la veu i responent aquest últim amb forts aplaudiments. Els dos artistes acaben el concert amb una cançó curta de Richard Strauss i una peça molt més propera en el temps, pertanyent al musical Camelot, estrenat al 1960 a Broadway.
Tant Martínez –Castignani com Luís Grané han assolit un esglaó més en les seves respectives carreres i han evidenciat el perquè són artistes reconeguts arreu, després d’haver passat per prestigiosos professors, acadèmies , gaudint ,malgrat la seva joventut, de premis internacionals. Convidats en diversos festivals, afegeixen ara el pas per Sabadell, de la mà de Joventuts Musicals i de la bona acústica del Teatre Principal.
