Hospital Parc Taulí. Autor: David B.

Metges residents denuncien que els han baixat els sous malgrat haver treballat més

Els metges residents de medicina de família i comunitària de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i els CAP de Ca’n Oriac, Serraparera i Badia denuncien que han sofert “un empitjorament” del que cobren. Expliquen que tenen un sou base molt baix, “menys de 1.000 euros nets”, de tal manera que el salari “depèn totalment del nombre de guàrdies” que facin cada mes.

“Hem estudiat set anys, aprovat unes oposicions i ara estem afrontant una pandèmia mundial. Ens anomeneu ‘herois’ i ens aplaudiu cada dia religiosament a les vuit però després ens gireu l’esquena amb un sou indigne que no arriba ni als 1.000 euros al mes”. D’aquesta manera s’expressa un grup de metges residents de medicina de família i comunitària en una carta oberta que ha publicat aquest dijous Crónica Global. Els metges en l’última fase de formació denuncien que la crisi sanitària ha comportat horaris maratonians i disponibilitats exhaustives, i lamenten que l’esforç no només no s’ha vist reflectit a la nòmina, sinó que els ha baixat perquè no se’ls ha comptabilitzat cap guàrdia, concepte amb el qual habitualment arrodoneixen el sou.

Per això, afirmen que els horaris que han hagut de fer tant els residents que han estat a CAP com els que han estat a hospitals, amb sistemes de torns de 12 hores, els han “perjudicat clarament”, atès que no han pogut fer aquestes guàrdies. A més, denuncien que tampoc se’ls han reconegut nits ni caps de setmana, que “no formen part” del seu “horari laboral normal estipulat com a residents”.

També lamenten el perjudici econòmic que han sofert els residents que han hagut d’estar de baixa. I a més subratllen que han tingut menys supervisió dels adjunt per “la pressió assistencial i el caos organitzatiu”, i que han hagut d’assumir “rols i responsabilitats més enllà” del que els correspon. Per això reclamen un plus de menor supervisió “reflectit al BOE com a complement reconegut”.

Per tot plegat reclamen que se’ls reconegui “la feina ben feta” en forma de “nòmina equivalent, com a mínim, a la de mesos anteriors”, així com la implementació de plusos de nocturnitat, de cap de setmana, de perillositat i de menor supervisió. També exigeixen que tot plegat es vegi reflectit “tant en nòmines futures com compensat en nòmines anteriors” amb l’objectiu d’arribar a tenir “un sou digne”.

Disponibilitat exhaustiva

A la carta els residents fan un repàs cronològic de la manera com s’ha afrontat la crisi, començant pels horaris. Expliquen que els que es van quedar als CAP arran de la reorganització del servei per atendre els infectats per la Covid-19 van fer jornades laborals ordinàries, molts dies doblant per la tarda per necessitat i fent múltiples tasques, entre elles atendre les urgències.

Els residents que estaven a hospital, afegeixen, van passar a fer torns de 12 hores alterns, fins als 3-4 setmanals, distribuïts principalment a urgències i planta, amb pacients infectats de la Covid-19. Els horaris van ser “una bogeria”, amb canvis constants per baixes laborals i aïllaments, fins al punt que a la pràctica hi ha hagut “disponibilitat 24 hores al dia els set dies de la setmana, sense importar dies, nits o caps de setmana”.

Pel que fa a l’equipament, expliquen que en l’àmbit ambulatori ha estat “més o menys assegurat”, però que en l’hospitalari ha estat “deficitari, per no dir inexistent”. Afirmen que no ha disposat d’EPI reglamentaris “en cap moment”, si no de material no adequat reutilitzat i compartit, “amb el risc augmentat de contagi del personal tant de coronavirus com d’altres afeccions”. Per això, la millor opció va ser utilitzar “bosses d’escombraries com a protecció corporal”. Pel que fa a les mascaretes, han dut “fins a 21 dies” material teòricament no reutilitzable o fins i tot “defectuós”, que van dur durant diversos dies abans no se’ls va avisar que “no protegien prou” i que s’havien de canviar.

A l’escrit també critiquen les autoritats polítiques i sanitàries. Agraeixen les cartes d’alts càrrecs de l’Institut Català de la Salut i de la Generalitat elogiant les “heroïcitats” del personal sanitari, però han trobat a faltar “més interès per l’estat físic i anímic” del personal, per les condicions laborals i per les “carències” que han sofert.

Darias recorda les injeccions de capital a les autonomies

De la seva banda, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, ha afirmat en entrevista radiofònica a Onda Cero que “totes les administracions públiques i la societat” està “en deute amb aquests sanitaris”. Per això ha afegit que “costa d’entendre decisions com aquesta a l’entorn dels que han estat en primera línia de la batalla”, en relació al fet que no s’hagi inclòs el concepte de guàrdies als metges residents.

I de la mateixa manera ha recordat que “només començar la crisi” el govern espanyol va posar a disposició de les autonomies mil milions d’euros destinats a despesa sanitària. “Ara, dins del fons no reemborsable de 16.000 milions, 10.000 van exclusivament a sanitat”, ha remarcat.

Foto portada: Hospital Parc Taulí. Autor: David B.