El proper diumenge 6 d’abril i dins la temporada cultural oferta per l’Ajuntament de Sabadell arribaal Teatre Principal Un aire de família, estrenada amb bon èxit de public al Teatre Romea de Barcelona el setembre passat i actualment de gira per Catalunya.
Un aire de família és una comèdia agredolça apta per gairebé tots els públics i sense més pretensions que reflectir situacions quotidianes que més o menys podem identificar amb moltes famílies que coneixem, o fins i tot la pròpia. A diferència de La iaia, la propera obra que visitarà el mateix teatre (27 d’abril a les 6 de la tarda), obra per exclusiu lluïment de la seva protagonista, Montserrat Carulla en el seu comiat dels escenaris; Un aire de família és un text molt coral, amb un grapat de personatges arquetípics que aconsegueixen entretenir els espectadors durant una hora i mitja a través de situacions i diàlegs enginyosos, a vegades amb humor i d’altres amb un cert posat de melangia i fins i tot crueltat, en un ambient realista i plenament creïble. Un altre dels seus punts forts és un repartiment de rostres ben coneguts, entre els quals destaca el sabadellenc Ramon Madaula que aquest dijous ha participat a la xerrada Parlem de … Un aire de família organitzada al mateix Teatre Principal i conduïda per l’actor i director Albert González.
El text, original de la parella francesa Jean Pierre Bacri i Agnès Joui, és el debut com a director de Pau Durà que ja va formar part com actor de la versió castellana de l’obra que va dirigir el sabadellenc Manel Dueso l’any 2003. Per la gira actual, la coneguda actriu Silvia Bel substitueix Àgata Roca pels compromisos d’aquesta amb la seva companyia T de Teatre.
Segons Madaula “un dels punts més destacats de l’obra és que retrata personatges senzills, una família de classe mitjana totalment realista i amb la sola pretensió de fer passar una bona estona al públic. No és cap tesi ni una obra profunda, però tampoc no és banal perquè el que explica és en el fons, el que representa la família, que és un niu protector però alhora una presó on se t’atorguen uns rols determinats que no tenen perquè ser els que realment, com a individu, faries teus”. Madaula també reivindica el paper de l’autor, i reclama que “actors i director es posin al servei del text, i no a l’inrevés com passa moltes vegades”.
La segona part de la xerrada ha estat orientada als orígens de Madaula com actor a la nostra ciutat dins d’un grup amateur on va coincidir amb Anna Güell, Rosa Renom o Jordi Boixaderas, el seu pas per l’Institut del Teatre (del qual ha dit que no és imprescindible passar-hi per ser un bon actor) i la seva nova faceta com a dramaturg, que ja li ha reportat un premi amb la seva primera obra. Obra que té pensat dirigir i muntar amb Pep Tosar com a protagonista. Es tracta d’un cínic diàleg entre el director d’un teatre públic i un crític de teatre, un text que pretén denunciar la burocràcia i mediocritat dels que “tallen el bacallà” dins la indústria escènica. L’actor també ha reconegut el pes específic del teatre dins els mitjans de comunicació catalans però alhora s’ha queixat de l’excessiva focalització en certes persones mentre s’obvien sistemàticament altres noms.
Una part del col·loqui ha estat dedicada a parlar de la gran tradició cultural i teatral de la nostra ciutat i l’efervescència de companyies amateurs que han derivat en un bon nombre de professionals d’aquest àmbit. I ha confessat la seva debilitat pel Teatre Principal, a títol personal perquè els seus pares es van conèixer allà, i a títol professional per la bona arquitectura de l’edifici, ”Un dels millors de Catalunya per a fer teatre de text. La majoria de nous equipaments culturals no són adequats per fer teatre, són un desastre arquitectònic, i el TNC és un dels pitjors” ha dit rotundament.
Finalment, l’actor ha respost algunes preguntes del públic sobre la seva feina i la preparació de personatges -”cal entendre el personatge emocionalment, però això no vol dir estar d’acord amb el que fa ni justificar-lo ni viure com ell vint-i-quatre hores al dia”- diu, o confessa que no ha somiat mai amb fer cap personatge concret a la seva carrera ni té cap repte particular més enllà de poder viure de la seva feina d’actor i productor. Per concloure, ha informat que el seu proper projecte serà a Partida que s’estrenarà al Romea amb motiu del Festival Grec 2014 i estarà dirigida per Julio Manrique.
