Can Capablanca

L’icònic casal Can Capablanca fa 20 anys

  • Aquest diumenge s’ha celebrat una ‘Calçotada per emportar’ en motiu del 20è aniversari de Can Capablanca.
  • L’entitat ha evolucionat significativament, però manté l’essència i els valors originals de la seva fundació.

El casal independentista Can Capablanca va néixer l’any 2001 amb l’objectiu de convertir Sabadell en una ciutat socialment justa, independentista i anticapitalista. 20 anys després, el casal ha aconseguit visibilitzar i donar a conèixer la seva lluita així com estrènyer els lligams amb altres entitats municipals, com El Tallaret, la Caserna o Justa Revolta.

L’independentisme és una ideologia política que cada cop ha agafat més volada a Sabadell, i no només en l’espai públic sinó també dins les administracions. A finals dels anys 90, però, les persones que tenien aquesta inquietud sociopolítica no sabien com canalitzar-la: els espais d’autoorganització brillaven per la seva absència i, per contra, l’statu quo i el patriarcat estaven poc qüestionats a escala general. Un dels impulsors de Can Capablanca, Sergi Curbí, recorda que es trobava al desaparegut bar Bemba i a l’Ateneu del carrer Doctor Puig, ambdós al Centre, per compartir i debatre tota classe de recels polítics, socials i culturals amb els seus amics. En una d’aquestes converses, va néixer el Casal Independentista i Popular de Sabadell.

Una trobada en el primer local. Autor: @cancapablanca via Twitter.

Els inicis van ser difícils: el primer repte va ser trobar un local disponible, i els diners per pagar el lloguer. Els impulsors eren una colla de joves, però darrere hi havia el suport d’una vintena de persones més adultes i, finalment, van adquirir el local número 19 del carrer Les Paus (una escola de dansa tancada). Quan ja el tenien tot arreglat i Can Capablanca començava a fer ressonar la seva veu per la ciutat, un grup de persones anònimes van calar foc al local i, una vegada restaurat, se’ls va acabar el contracte de lloguer justament en el pic de la bombolla immobiliària, l’any 2005. El propietari volia fer negoci i no els va voler continuar cedint l’espai, “semblava que tot ens anés en contra”, recorden els fundadors del casal.

No va ser fins a l’esclat d’aquesta bombolla, l’any 2008, quan van trobar un altre local, aquest al carrer Compte Jofre, número 30, al barri de Gràcia en un antic magatzem tèxtil. El renaixement de Can Capablanca va coincidir amb l’arrancada del procés independentista i, a partir d’aleshores, cada any consideren que sumen més adhesions i petites victòries a la ciutat. En el vintè aniversari, marcat per la pandèmia de la Covid-19, el casal compta amb 200 socis, aproximadament, i ha celebrat el seu paper per fer de Sabadell una capital socialment justa dels Països Catalans. L’entrada al Parlament d’un dels seus referents, Xavier Pellicer (diputat per la CUP) ha sigut l’èxit més sonat, però els anticapitalistes també han brindat pels múltiples desnonaments aturats en els darrers mesos, l’organització de diferents vagues que reclamen millores per a la classe treballadora, com la sanitària del 10 de març o el tradicional 8-M.

L’Ajuntament, una pedra a la sabata independentista

Una de les membres de l’actual Junta de Can Capablanca, Alba Elvira, considera que el govern municipal hagi aprofitat la pandèmia per limitar encara més l’activitat del casal. Abans de la Covid-19, l’entitat organitzava múltiples activitats populars per estendre les seves idees a tot el públic. Una de les més populars, era el conegut Para-Sol, on els sabadellencs podien assistir a un concert en directe abans d’una xerrada sobre un tema concret els dimecres de juliol. L’acte acostumava a celebrar-se a l’estació de Gràcia, just uns metres al costat del local independentista, però l’any passat ja el van haver d’anul·lar.

“L’Ajuntament no ens va cedir l’espai, exterior i amb uns indicadors epidemiològics favorables, per organitzar seminaris i jornades de reflexió com hem fet cada any. Paral·lelament, però, ells sí que podien convocar celebracions, actes i demés. Això va fer encara més evident la poca simpatia que té el consistori amb nosaltres” recrimina Elvira.

Des que va néixer, Can Capablanca ha sigut un espai de trobada per tots aquells veïns que comparteixen la voluntat de construir una societat més justa, independent i anticapitalista. Per aconseguir-ho han impulsat actes i jornades de reflexió obertes a tot el públic, però també aplecs en petit comitè, com la cessió de l’espai a aquells col·lectius, partits polítics o institucions que busquin on reunir-se. El volum de gent cada cop és major i, per això, fa uns anys van ampliar l’activitat interna de casal amb el que actualment es coneix com La Quartera.

Els rapers Hasél, Valtonyic i Elgio en un concert el maig de 2018 a Can Capablanca. Autor: J.d.A.

La Quartera és un espai polivalent aglutinador i creador de projectes culturals i socials a la vegada que assentament de cooperatives de consum ecològic. Els cursos, tallers i concerts que se celebraven quan no hi havia aforaments limitats, s’acostumaven a desenvolupar aquí. En canvi, les reunions més informals es realitzen al casal original. L’aforament no és l’única limitació imposada per la pandèmia: com ha denunciat una de les membres de la junta, Alba Elvira, l’Ajuntament i les restriccions per prevenir contagis de Coronavirus també han frenat la marxa de Can Capablanca. No obstant això, Elvira assegura que no han parat el motor i s’han continuat reunint, en la mesura del possible, per mantenir viva la seva flama.

El socialisme, una alternativa per a l’era post-Covid i la futura legislatura

Els líders de casal assenyalen que actualment, el país, i Sabadell, està vivint una de les èpoques més dures de la història i, per tant, és moment de passar a l’acció. Com? Actuant com un contrapoder popular des de la base i difonent idees socialistes.

“En l’àmbit local es reprodueixen les mateixes problemàtiques, i dinàmiques, que en el terreny autonòmic i estatal. Tanmateix, és més fàcil enxarxar-te i generar sinergies amb altres col·lectius, com El Talleret, Comissió Jove de Gràcia, La Caserna o Justa Revolta, perquè ho sents més teu, ho vius en primera persona. L’ideal seria ser moltes entitats per poder exercir més pressió. La unió fa la força, diuen” conclou Elvira

A Can Capablanca sempre han defensat el socialisme, però no pas el que encapçalava el socialista Manuel Bustos, alcalde quan va néixer el casal, o el de l’actual alcaldessa, Marta Farrés.

“No creiem que el Partit Socialista defensi els mateixos valors que nosaltres. El socialisme vetlla pel poble, per la classe treballadora i no alimenta el classisme. A més, el nostre objectiu és tallar el cordó umbilical amb el govern espanyol, i no sembla que aquesta sigui una opció del PSC” diferencien Curbí i Elvira, tot i la diferència temporal.

El casal popular Can Capablanca organitza actes mensuals i es mobilitza arreu de la ciutat, però és una entitat sense ànim de lucre i, com a tal, els recursos entren amb comptagotes. La principal font d’ingressos prové dels socis, que paguen una quota mensual, que balla entre els sis i els onze euros. Els afiliats també poden escollir si la pagaran anual o semestralment. Aquestes no són les úniques comoditats que ofereix el casal: Can Capablanca també acull a totes les entitats locals que no tinguin un espai de trobada oficial i, en funció de la capacitat de cada un, estableix un lloguer més o menys elevat. A tall d’exemple, La Crida o la CUP no paguen el mateix que el grup de suport a les detingudes del 23-S o el Moviment Popular de Sabadell per reunir-se en una de les seves quatre sales, totes elles batejades amb noms de referents sabadellencs com Teresa Claramunt o Xavier Vinader.

Actes simbòlics per no perdre la força dels últims 20 anys

La pandèmia també ha fet caure els ingressos del casal, ja que amb el tancament de la restauració i de les activitats culturals o multitudinàries, s’han quedat sense el Quinto de Nadal, Festa Major i altres jornades on acostumaven a fer caixa. No obstant això, els seus membres han continuat celebrant tots els actes possibles de manera telemàtica o adaptant-se a les mesures Covid. “Ara més que mai és quan hem d’estar al peu del canó i allargar una mà a la ciutadania” sentencia Elvira en nom de tots els membres de Can Capablanca.

Foto portada: exterior del casal, al carrer del Comte Jofre. Autor: cedida.

Comments are closed.