“Els progressistes a les xarxes juguem en camp contrari, amb l’àrbitre comprat i hem perdut el partit d’anada per 5 a 0. Però encara hi ha partit i no cal perdre l’esperança”. És el diagnòstic de l’investigador de la UAB Sergi Soler, un dels ponents de la setena edició del Fòrum de Democràcia Local, que s’ha celebrat aquest divendres al matí al centre cívic de La Creu Alta davant mig centenar d’assistents i ha versat sobre la relació entre les xarxes i la democràcia. Els ponents han reclamat una mirada crítica i confrontativa davant dels discursos d’odi que circulen potenciats pels algoritmes.
“Cal lluitar totes les batalles i a tot arreu; a les xarxes també”, ha convingut Soler, que ja veu les xarxes socials més com una plataforma de confrontació ideològica que no pas un lloc de trobada i debat, com podien ser a l’inici. “Els extremismes han invertit molts diners durant molt de temps per ampliar la finestra de qüestions a parlar fins a punts inimaginables fa uns anys. Conceptes com remigració es plantegen com una opció real quan són neteja ètnica segons l’ONU”, ha insistit, tot sense menysvalorar els “extremistes”. “Són gent llegida, són bons fent la seva feina i tenen un gran control del l’espai digital”, ha convingut. “Els progressistes arribem tard. Ara cal anar a jugar a camp contrari i confrontar. Per mi el silenci no és una opció, tampoc a les xarxes malgrat que controlin les regles del joc. Hi ha milions de joves antireaccionaris. Som més, som millors i més optimistes. Es pot guanyar aquesta batalla de les idees també a les xarxes. I és una batalla important, de les que sortiran als llibres d’història”, ha assegurat l’investigador especialista en analitzar les narratives extremistes europees.
“Hi ha un gir a la dreta dels joves; és cert però no és unànime”
Per la seva banda, el doctorand en Ciència Política de la UB Ismael Seijo ha assegurat que “cal entendre la desafecció juvenil”, en una ponència sobre l’auge reaccionari entre els joves. “Si la democràcia no soluciona les preocupacions diàries, és normal que es miri a una altra banda”. Així ha explicat amb dades a les mans que el suport a les polítiques per la igualtat de gènere o la preocupació per la violència masclista ha caigut en els darrers anys. En canvi, ha pujat el suport a limitar l’arribada de migrants o a la possibilitat de tenir un règim autoritari. “Però tot i així la majoria de la població segueix a favor de la igualtat, preocupada per la violència masclista i defensa la democràcia. Som més”. Seijo manté que els ultres han tingut fins ara un bon control de les xarxes, però no han estat tan encertats a l’hora de portar els seu ideari al carrer, almenys a Espanya. “Ho van intentar durant la sentència del procés o a Torre Pacheco però no se n’han sortit”. “És cert que hi ha un gir a la dreta dels joves; però no és unànime i veiem que malgrat la brossa a les xarxes no tot està perdut”. Seijo detecta un ressorgiment de l’organització “de la classe treballadora”, al seu parer.
La jornada ha servit també per mostrar alternatives formatives, com l’alfabetització mediàtica contra la desinformació. “De mentides n’hi ha hagut sempre, però ara són més nombroses i més virals”, ha convingut la periodista i doctora en Comunicació de la UAB Nereida Carrillo, qui ha mostrat les diferents cares de la desinformació, que ha definit com a “camaleònica”: vídeos falsos, ciberatatcs, compra de mitjans de comunicació en crisi per tenir altaveus, imatges i vídeos fora de context, ús de la intel·ligència artificial. “És un fenomen que va molt més enllà dels mitjans i del concepte de fake news. Un fenomen que té mentides en la forma i odi en el fons per fer-nos prendre decisions basades en falsedats”, diu.
Carrillo va fundar l’any 2018 l’associació Learn to Check, que ha format 23.000 persones amb eines per detectar la desinformació, des de les escoles de primària fins als casals de gent gran. “Hem d’entrenar la mirada crítica, fixar-nos en els detalls de les imatges, en el seu context”, apunta, tot esperant que “entre tots sapiguem reteixir els lligams i les xarxes humanes, reconstruir la cultura de l’esperança i del canvi”.
I la IA?
Tant Carrillo com Soler han anat una mica més enllà de les xarxes socials. I és que es mira de manipular la font de la que beuen els xats d’IA, per exemple, Gemini, el que més està creixent darrerament perquè depèn de Google. “Si a les xarxes vam arribar set anys tard i els extremismes ens van guanyar la partida, potser amb la IA encara som a temps de plantar cara”, ha convingut Soler, qui aposta per aprendre molt del que s’ha fet a camp contrari.
Sada: “els joves han fet la seva part i la societat no els està responent”
En la cloenda, la regidora de Participació, Sònia Sada, ha reconegut que “necessitem molta recerca acadèmica” en aquestes qüestions i ha contextualitzat que els joves es radicalitzin perquè “estan enfadats i amb raó: han fet la seva part, s’han format, són cívics, però la societat no els està responent ni està resolent els seus problemes”, com l’accés a l’habitatge o la precarietat laboral. Sada ha reclamat recuperar també “l’esfera off line“, és a dir, les relacions personals. Per la seva part, el president de la FAV, Manuel Navas, ha assegurat que no hi ha “varetes màgiques” però veu una bona forma fer “tallers als instituts”. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en l’obertura de la jornada s’ha declarat “fan” de les xarxes palesant que “ens ha canviat el sistema en poc temps i hi ha molt odi però hem de mirar de jugar amb mètode i les eines que tenim”.
L’any vinent, la vuitena edició del Fòrum de Democràcia Local versarà sobre la igualtat de gènere, segons ha anunciat Navas. Després d’una edició del 2023 centrada en els delictes d’odi i una del 2026 en les xarxes, Sada ha demanat seguir reflexionant sobre aquestes qüestions en la novena edició, ja al 2028.
