- La Fundació Bosch i Cardellach ha organitzat un homenatge a Josep Maria Benaul aquest dimarts al vespre al Teatre Principal, quan fa just un any de la seva mort.
- Els organitzadors no volen etiquetar-ho d’acte institucional, sinó que més aviat és un exercici de memòria i reconeixement entre el seu cercle més proper.
El sabadellenc Josep Maria Benaul ha estat recordat aquest dimarts al vespre al Teatre Principal. L’alcaldessa Marta Farrés, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, representants de la Fundació Bosch i Cardellach (òrgan que va dirigir durant els seus últims dos anys de vida), amics i familiars han recordat el caràcter i la funció que va desenvolupar en ‘Pep’ -com li deien ells- a Sabadell. En l’homenatge, conduït per Plàcid Garcia-Planas, no només hi ha hagut paraules, sinó que els records han estat acompanyats amb material audiovisual.
La lluita política i social era el tret més destacable de Benaul; tots els qui l’han recordat aquest dimarts (figures públiques com Marta Farrés i Pere Aragonès o amics i companys com Manel Larrosa, Esteve Deu i Jordi Catalan) han assenyat el seu lideratge en un context especialment complex: durant la transició democràtica. Tot i que va dedicar gran part de la seva vida a l’educació, durant els primers anys de la seva joventut i vida adulta, Josep Maria Benaul va ser un activista de manual: el combat de Banaul va coincidir amb una etapa especialment convulsa, fet que encara posa més en valor la seva tasca: “L’any 1976 a Sabadell hi va haver una ruptura, no una transició, perquè hi havia un alcalde franquista. Molts recordareu la vaga general que hi va haver aquell any a Sabadell. La ruptura municipal del 76 i la llarga espera fins a les eleccions municipals se’ns van fer eternes: calia canviar la ciutat i tota la mobilització que hi va haver en aquells tres anys havia de servir per capgirar l’Ajuntament” ha recordat el seu amic i regidor entre 1979 i 1987, Manel Larrosa.
No tots els qui l’han recordat estaven presents al Teatre Principal. El fotoperiodista Gervasio Sánchez va ser alumne seu en una assignatura d’història a la carrera de Periodisme a la UAB. Ha agraït la capacitat que tenia Benaul per “fer reflexionar als alumnes”. Altres amics de la seva vida adulta i companys de feina també han fet el seu discurs per via telemàtica: a través d’àudios o vídeos. Qui sí que hi era present, era el president del govern català, Pere Aragonès.
Qui va ser Benaul per a Pere Aragonès?
Benaul va ser un dels professors que més va marcar a l’actual president de la Generalitat quan estudiava a la Universitat de Barcelona (UB). Aragonès ha reconegut que Benaul era una persona exigent, però “pedagògicament extraordinària” i que al costat d’aquesta rigorositat, Benaul tenia un “fort compromís cívic i social”. Benaul va ser més que un professor: “Va ser en aquest teatre [el Principal] on ens vam anar retrobant, juntament amb un mateix compromís i visió de país. Aquí vam recuperar el contacte. De tota la seva trajectòria, m’agradaria destacar el seu treball rigorós per construir un model de ciutat i de país, sempre amb una visió global i aquesta filosofia marxista”.
La platea del Principal estava plena i les entrades exhaurides, tot i que la voluntat inicial era fer un acte el més íntim possible. En acabar, tots plegats l’han acomiadat amb uns textos poètics i manuscrits i una melodia nostàlgica.
Qui era Josep Maria Benaul?
Benaul va ser un home molt autoexigent, segons han descrit els seus amics i familiars. També molt exigent. L’alcaldessa Marta Farrés ha reconegut que va ser una persona amb qui topaven molt sovint, però també “un company de feina, professor universitari i ciutadà exemplar”.
“La faceta que més agradava de Benaul era la ciutadana: ens havíem barallat infinitat de vegades perquè els dos érem molt tossuts, però no hi ha dubte que era una persona molt compromesa amb la seva ciutat”, ha reconegut Farrés només començar l’acte.
Va ser professor universitari a la UAB, a la UB i a la Universitat de Girona i doctor en Filosofia i Lletres; de fet, va seguir molt de prop la trajectòria de l’historiador sabadellenc Andreu Castells i fins i tot en va fer la seva biografia. La seva tesi doctoral tractava el procés d’industrialització a Sabadell i Terrassa. Abans de dedicar-se plenament a la vida acadèmica, va lluitar al costat de la societat civil. Va dirigir l’Arxiu Històric de Sabadell entre el 1986 i el 1991, i la Fundació Bosch i Cardellach des de 2019 fins que va morir.
Penjades de pancartes, escapades de la policia, la seva lluita per preservar les fàbriques del tèxtil en la davallada del sector (anys 70-80), les profundes recerques en els arxius notarials, la seva figura a l’Arxiu Històric de Sabadell i a la Fundació Bosch i Cardellach han ocupat gran part de les dues hores que tots plegats han dedicat a recordar Josep Maria Benaul.
Més info:
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: intervenció de Pere Aragonès, al Teatre Principal. Autor: David B.
