L’exclusió social afecta cada cop més persones, incloses aquelles que tenen una feina estable. Segons denuncia Càritas, cada vegada més famílies es veuen atrapades pel cost de l’habitatge i la precarietat laboral. Miriam Feu, secretària general de l’entitat, ha alertat en declaracions a l’ACN que el 13 per cent de la població catalana cau en pobresa extrema després de pagar el lloguer.
La portaveu ha indicat que aquestes situacions tenen un gran impacte en els joves i les famílies amb infants i adolescents a càrrec, que “en molts casos es troben exclosos de poder fer una vida amb normalitat”. A més, ha revelat que hi ha agreujants com els problemes de salut o la soledat: “tenir xarxa social i persones que et donin un cop de mà quan estàs passant un mal moment marca la diferència entre poder sortir d’una situació d’exclusió o quedar-te de manera cronificada”.
Durant l’entrevista, Feu ha destacat la feina que fa Càritas per acompanyar les persones que ho necessiten, tant des del punt de vista material com psicològic. “Treballem molt el sentiment de pertinença a la comunitat per dotar aquests individus de resiliència comunitària i donar-los forces per tirar endavant”, ha detallat. “El primer que necessiten les persones és sentir-se acompanyades i veure que formen part de la societat”, conclou.
Un cas sabadellenc
Un exemple d’aquesta ajuda és el cas d’Eduard Montalbán, veí de Sabadell que després de treballar més de 30 anys al sector de l’hostaleria i fer de cuiner a Eivissa durant cinc anys va haver de deixar de treballar per un problema d’addiccions. En conversa amb l’ACN, ha relatat que va caure en una espiral destructiva fins al punt de viure al carrer i ocupar un pis que no disposava dels subministraments. En aquest context, va acabar recorrent al servei de Sensellarisme de Càritas per dutxar-se i fer els àpats bàsics.
Montalbán ha detallat que aquell primer contacte amb l’entitat va ser clau per començar a establir els vincles que l’han ajudat a sortir de la situació d’exclusió en què es trobava. Ha relatat que un dia, en veure un tècnic desbordat, va oferir-se a ajudar-lo. “Li vaig dir: puc ajudar-te en alguna cosa? I així vaig començar a encarregar-me d’algunes tasques, com rentar la roba”, ha recordat. Aquell gest va marcar l’inici d’un procés de voluntariat que, amb el temps, va derivar en una proposta de feina temporal en una empresa d’inserció de Càritas, que finalment va esdevenir una feina estable.
“El treball m’estructura el dia i els horaris, i això és fonamental per a mi en l’àmbit terapèutic”, ha apuntat Montalbán, que també ha explicat que ha reprès els estudis: primer s’ha tret l’ESO, després ha fet un curs per accedir a un grau superior i ara estudia per convertir-se en tècnic d’Integració Social. “A vegades ni m’ho crec”, ha admès, tot expressant la voluntat que la seva experiència serveixi perquè altres persones no es quedin pel camí.
Tot i els avenços, és realista amb el futur. Actualment viu en un recurs de Càritas i sap que accedir a un pis propi serà complicat. “No sé si podré mantenir un habitatge només jo”, ha reconegut l’home, que ha indicat que amb el seu sou serà difícil arribar a final de mes. Montalbán ha assegurat que en situacions d’exclusió, la diferència la marca l’acompanyament integral. “Quan estàs així, l’estructura és quasi el 100 per cent”, ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que disposar d’un lloc on viure, tenir normes de convivència, rutines i suport professional ha estat fonamental per poder refer la seva vida: “Reconduir-se és importantíssim, però depèn de cadascú”.
Finalment, ha insistit que ningú està exempt de caure en una situació de pobresa. “És un fil molt menut que es pot trencar”, ha dit, tot enumerant separacions, pèrdues de feina o addiccions com a factors desencadenants. Per això, ha defensat el paper de les entitats socials i ha animat a tots els que es trobin sols a alçar la veu: “Tots necessitem ajuda, demaneu-la”.
