En el marc de la Campanya de Mans Unides 2025, Sabadell ha rebut la visita de Bladimir Carlos, enginyer ambiental i mestratge en gestió de recursos d’aigua al Perú. Des de l’any 2023 forma part de l’equip tècnic de la institució Red Muqui, que engloba 32 ONGs i promouen la defensa i els drets de les comunitats i poblacions afectades per les activitats mineres al Perú. Carlos ha explicat el projecte de l’organització i com s’està lluitant contra l’establisment governamental i empresarial per prevenir les comunitats dels seus efectes.

Red Muqui és una organització sense ànim de lucre que brinda una cobertura tècnica i legal a les comunitats rurals quechua i aymaras que pateixen l’explotació de minerals en les seves localitzacions. Les seves àrees d’actuació es centren en les regions de Cusco (coure), Puno (liti i urani), Arequipa (coure), Cajamarca (or), Junín (coure) i Piura (coure).

Tasques de Red Muqui al Perú

Segons exposa l’enginyer, l’organització ofereix suport tècnic a les comunitats afectades i estudia l’impacte de les explotacions mineres. D’aquesta manera, els ensenyen quins efectes tenen les grans obres que les multinacionals volen executar al seu territori.

D’altra banda, l’organització brinda cobertura legal a les comunitats. Es tracta sobretot d’una ajuda enfocada a defensar les persones que es troben sotmeses a un procediment judicial per haver-s’hi manifestat en contra. Una tercera branca d’actuació de Red Muqui és la visibilització de la problemàtica, que es desenvolupa molt lluny dels grans nuclis poblacionals del país.

Paper de l’Estat en la problemàtica i resposta

Bladimir remarca la “incompetència” de l’Estat en donar suport al seu poble, adoptant una sèrie de mesures que permeten les empreses explotar els recursos sense límit i sense atendre les demandes del poble, que s’hi ha posicionat en contra en un 90 per cent. Així mateix, alerta d’una dura política governamental contra els opositors i les ONGs implicades.

En aquest sentit, Carlos destaca que es produeixen narratives falses per desacreditar la seva causa a través dels mitjans de comunicació. A banda, s’estan impulsant mesures per il·legalitzar tota organització que no doni suport a la mineria.

“L’Estat treu comunicats que diuen que Red Muqui és una organizació criminal, que ataquem la mineria formal. El Congrés de la República està tractant d’emetre un projecte de llei que els permeti tancar xarxes i organitzacions com la nostra. La mineria és l’agenda del govern i la situen com qüestió d’Estat, i tot aquell que estigui en contra, creen la narrativa que som l’enemic l’Estat”, afirma Carlos

Un dels reptes de Red Muqui és la branca legislativa. Tractar de desplegar accions per frenar l’aprovació de noves lleis “que intenten controlar-nos i que s’ocultin les veus de les comunitats”, en paraules de Carlos, qui assenyala que el Tribunal Constitucional peruà va reconèixer que la consulta prèvia és un dret dels pobles indígenes, però uns altres magistrats del mateix van considerar que no era un dret fonamental.

“No hi ha diàleg. Tot és una aliança entre l’executiu i el legislatiu. És un verdader repte en avançar en la incidència política dels afectats i criminalitzats”, denuncia l’enginyer

Carlos assegura que, a causa de la mineria, s’han produït episodis de violacions dels drets humans. L’Estat reprimia els residents que es manifestaven contra les empreses a la ciutat de Puno (localitat pròxima al Llac Titicaca). El 9 de gener del 2023 va marcar un episodi tràgic, quan els cossos de seguretat de l’Estat van assassinar 17 persones en un dia. Afegeix que entre el desembre del 2022 i març del 2023, les forces armades van assassinar més de 50 persones per arma de foc en mobilitzacions pacífiques. Amnistia Internacional va elaborar un informe que detallava que al Perú es van produir execucions extrajudicials.

Per això s’ha articulat una agenda comú entre les organitzacions per debatre la problemàtica dels metalls amb les empreses, exigint i reconeixent que hi ha un problema. L’any 2023 el govern va demostrar que una de les empreses formals que es dedica a l’exploració de coure, contaminava i situant-la de responsable de la contaminació d’aigües i ramaderia, entre altres.

En la pràctica, segons Carlos, no ha canviat res. Fins i tot adverteix un retrocés emparant-se en la voluntat de l’Estat de reorganitzar el Servei Nacional de Certificació Ambiental per les Inversions Sostenibles (Senace), que exercia supervisió sobre els projectes d’explotació que executava el Ministeri d’Energia i Mines. Pot tenir recorregut judicial una demanda contra aquestes empreses? Al parer de Bladimir, no hi ha cap possibilitat de guanyar un judici sota les lleis peruanes, considerant que l’establishment i les corporacions són molt fortes com per doblegar-se.

Impacte de la mineria en el dia a dia de les comunitats

Quines són les conseqüències de l’explotació sense límit de minerals sobre la població? Contaminació, problemes de salut? Bé, per escenificar quin és l’impacte, Carlos detalla una situació que es viu a Puno, una població pròxima al Llac Titicaca, extrapolable a les diferents regions afectades.

La mineria que es duu a terme provoca que la contaminació viatgi a través de l’aigua centenars de quilòmetres fins arribar al Llac Titicaca, on s’han trobat nens i nenes amb presència d’altes quantitats d’arsènic. També s’han analitzat nens que han desenvolupat sordera i ceguera. L’ONG creu que és degut a l’aparició de metalls durant més de 40 anys, creant malformacions per les properes generacions.

“El que ha quedat demostrat és que la contaminació no es queda a l’aigua ni a l’aire, sinó que els metalls viatgen a través de les persones i amb el contacte. Entren en la pell i s’acumulen, en casos de dones embarassades, està demostrat que el 50 per cent de la ingesta de metalls, pot incidir directament al fetus. En el cas de la pandèmia, tothom deia de rentar-se les mans, en aquestes poblacions no hi havia aigua potable, ni la de llacs ni pous.”, explica Carlos

Carlos subratlla que l’Estat realitzava tres viatges setmanals portant aigua potable des de les ciutats en camions cisterna. Amb l’esclat de la pandèmia, la situació va ser encara més crítica i el seu subministrament es va aturar per dues setmanes: “Què fa la gent sense aigua durant dues setmanes?”, reflexiona Bladimir sobre la crítica problemàtica que vivien.

Red Muqui reclama l’Estat realitzar analítiques a tots els afectats de les diverses regions colpejades per la mineria, així com contrastar la quantitat de metalls al cos, així com identificant les zones d’influència. Seguidament, demanen que brindin atenció integral. L’ONG subratlla que el 58 per cent de la població que viu a Puno està exposada a la contaminació: “malgrat les evidències, no hem tingut cap avenç fins ara”, declaren. Un d’aquests efectes és sobre les futures generacions: “el 71 per cent dels nens entre 0 i 33 mesos en Puno, tenen anèmia”, explicava Carlos.

Propostes i agenda de Red Muqui

Des de Red Muqui remarquen que en primer lloc falta constituir espais on s’escolti la veu de les comunitats i establir taules de diàleg entre les parts, podent parlar lliurement sobre els seus problemes: “no és escoltar-nos a nosaltres com a ONG, és escoltar les comunitats, que són qui pateixen”, recalquen. A més, deixar que les comunitats siguin els que plantegin les agendes i canvis normatius.

D’altra banda, subratllen la importància que les empreses comencen a reconèixer que han fet les coses malament i s’han equivocat durant molts anys, així com seguir negant que els dolents són les comunitats per anar en contra del desenvolupament econòmic. “El primer pas és escoltar”, conclou Carlos. De cara a futurs reptes de l’organització, vetllar per establir espais de diàleg i seguir donant suport i cobertura les comunitats, així com recórrer també a la mobilització.

Foto de portada: Bladimir Carlos, membre de Red Muqui, acompanyat de la responsable de Mans Unides Sabadell, Concepció Cabanes. Autor: Albert P.