La rua del CE Sabadell amb motiu de l’ascens culminava a l’Ajuntament, on allà ha tingut lloc la gran festa de la jornada. Els jugadors, empesos per milers d’arlequinats, han anat prenent la paraula des del balcó per engrescar la festa de tots els allà presents. A cada intervenció, més eufòria. Miguelete, Trapero i Cortés han dut la batuta d’una celebració que semblava no tenir fi.

Tarda d’alegries, agraïments i èxtasi a la plaça Sant Roc. Un a un, els jugadors anaven agraint el suport de l’afició, també ressaltant els alts i baixos de l’equip. El primer en prendre la paraula i començar a fer esclatar la plaça era Sergio Cortés, que no es tallava a l’entonar el “del Terrassa qui no voti”, esclatant i animant a saltar a tothom.

Al finalitzar, prenia el micròfon l’ànima del mig del camp i de l’obrador, Javi Morcillo, que rebentava els decibels passant factures a todo quisque, sobretot al Barça Atlètic pel gest ocorregut l’any passat, i el fet que enguany hagin descendit, els arlequinats ho celebraven. D’entre l’eufòria generada pel jove de 19 anys, s’han escoltat càntics com “Morcillo quédate” o “Morcillo no es chaquetero“.

Miguelete, el rei del mambo

La festa no funcionava sense l’ànima i la bogeria de Miguelete. L’andalús ha sigut un dels protagonistes de la celebració. Els arlequinats, tots pujats a la Migueleta, han vitorejat el seu nom en forces ocasions, a les quals ell a respòs agraint el suport de tothom, i finalitzant entonant a l’uníson el “un dia de partit” i el “oh Sabadell”, ídol de masses.

L’espectacle de música ressonava pel centre de la ciutat, on cançons com Freed from desire a capela feia embogir la plaça i els carrers annexes, on milers de persones eren testimonis d’una celebració mítica. D’altra banda, Urri, Gianni, Trapero i Ton Ripoll han aprofitat per afegir-se a la resta de companys en agrair el suport i els ànims de l’equip. Aquest últim feia la intervenció més emotiva:

“Vull donar les gràcies i sempre recordaré el Sabadell com el lloc on vaig assolir el meu somni”, deia entre llàgrimes.

L’altre home tan aclamat per l’afició ha estat Bakayoko. El francès, amb el seu estil particular, s’ha convertit en ídol local, inclòs s’ha atrevit a parlar en castellà, entre els riures dels allà presents, acabant amb un “sou els millors i visca Sabadell”. Trapero tornava bojos a tots repetint el càntic de “a primera el Sabadell, a segunda el Terrassa” en nombroses ocasions. D’altra banda, es va realitzar un sentit reconeixement a Jordi Bransuela, home cabdal del club.

Movilla, en la celebració

Qui no podia faltar a la cita i s’ha endut el suport de tots ha sigut David Movilla. El tècnic basc ha realitzat una intervenció dirigida a tots els arlequinats que en els pitjors moments van creure en l’equip. Qui sap si podria estar davant els seus últims passos a Sabadell, però ha finalitzat aixecant a tot el públic amb un “orgullosos de estos jugadores”. La festa finalitzava amb un espectacle de pirotècnia.

Foto portada: els jugadors, al balcó de l’Ajuntament. Autor: D.Jiménez.