L’astrofísic Didier Queloz (Ginebra, 1966) tenia només 29 anys quan va fer el descobriment de la seva vida. Estudiant de doctorat, va ser el primer científic de la història, juntament amb el seu mentor Michel Mayor, a identificar un exoplaneta que girava al voltant d’una estrella similar al Sol. La troballa va canviar la nostra manera d’observar l’univers, obrint la porta a noves línies d’investigació que han permès localitzar planetes semblants a la terra més enllà del sistema solar.
Queloz ha estat el convidat més destacat del Congrés Estatal d’Astronomia que s’ha celebrat a Sabadell. Aquest dissabte, després d’una de les seves conferències, ha estat rebut institucionalment a l’Ajuntament. Vestit amb un polo blanc i una petita motxilla a l’esquena, s’ha sorprès amb la diada bastonera que s’estava celebrant a les portes de l’edifici. Segurament, ningú a la plaça sabia que darrere d’aquelles ulleres transparents hi havia tot un Nobel de la Física.
Mentrestant, una petita representació dels grups municipals l’esperava al saló de plens. Com bona part del govern ha viatjat a Còrdova amb motiu del 50è aniversari de l’Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros, el tinent d’alcaldessa Eloi Cortés ha estat l’encarregat de fer de mestre de cerimònies. “És la primera vegada que ve un premi Nobel a la ciutat”, ha remarcat. Acte seguit, li ha fet entrega d’una bufanda de llana, símbol del llegat tèxtil de la capital vallesana.
En les distàncies curtes, Queloz trenca amb alguns dels estereotips que s’han associat tradicionalment als científics més brillants. Transmet les seves idees amb un somriure i subratlla la importància d’apropar els avenços científics a la ciutadania. “Estàs fent una bona feina si pots parlar del tipus de ciència que fas amb els teus amics en un bar. Això vol dir que tens exactament el nivell adequat per comunicar-te amb els entusiastes i alhora ajudar la societat a mantenir interès en aquest coneixement”, explica a la premsa.
En aquest sentit, descriu amb termes senzills com el descobriment del planeta que orbita al voltant de 51 Peg va significar un canvi de perspectiva en el seu camp d’estudi. “Nosaltres i altres col·legues d’arreu del món feia temps que buscàvem exoplanetes, però sabíem que era una trampa perillosa, ja que hi hauria falses alarmes, errors. Aportar-ne la primera prova indiscutible va suposar realment l’inici d’un nou capítol per a l’astrofísica. Va obrir la possibilitat que totes les estrelles que observem, que veiem al cel, tinguin planetes”.
En els seus raonaments, l’investigador suís defensa una manera col·lectiva d’entendre la ciència. El seu treball va fer que equips de diferents països tiressin del fil i es plantegessin com eren els planetes més enllà del sistema solar. “Nosaltres vam ser els primers, vam començar el joc, però sé que hi ha una fornada nova de científics que és brillant, que utilitza tecnologia increïble, nous telescopis, i que està construint les properes generacions d’observatoris i detectors”, insisteix.
Arribats a aquest punt, sorgeix una pregunta evident: podrem demostrar algun dia que hi ha vida en altres planetes? Queloz és optimista al respecte. “Crec que hi ha la possibilitat de trobar-ne algun rastre, potser una vida antiga a Mart. Penso que l’exploració del sistema solar ens sorprendrà. Anirem a observar llocs on no hem estat mai, com satèl·lits o planetes gegants. És una química fascinant. Encara hi ha una gran incògnita sobre Venus i els seus núvols superiors. Així que sí, tot plegat pot arribar bastant aviat perquè és una cosa que podem fer tecnològicament”.
D’aquesta forma, vaticina que “en un futur més llunyà podrem tenir telescopis i eines més grans per començar a observar millor els planetes, i en qualsevol moment pot sorgir una sorpresa. Potser avui hi ha gent que, amb l’equipament existent, està trobant coses que sorprendran tothom. Aquesta és la bellesa de la ciència. És difícil predir quan passarà, però no veig un futur en què això no passi, perquè no hi ha cap motiu pel qual no ho puguem conèixer tard o d’hora”.
Evidentment, tota aquesta recerca comporta una gran quantitat de recursos, fet que contrasta amb la voluntat de molts governs de reduir la despesa pública. Queloz argumenta que “hauríem de gastar prou perquè la ciència continuï”, però sense perdre de vista altres problemes del dia a dia: “Si la gent no està segura, no té casa o no té menjar, aquestes han de ser les prioritats a solucionar”. Amb tot, ha insistit que cal un finançament constant per desenvolupar les investigacions. “La ciència necessita temps, no es pot fer en un o dos anys, ni tampoc segueix el ritme parlamentari de quatre, cinc o sis anys, depenent dels països. Aquest tipus de procés necessita una inversió a 10 o 20 anys vista”, afirma.
