iSabadell.cat
La demarcació de Sabadell té un dèficit de 8.000 habitatges

Cal un pacte transversal per fer front a la crisi habitacional. Aquesta ha estat una de les conclusions de la taula rodona sobre habitatge que s’ha celebrat aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Sabadell. Els representants empresarials han coincidit a demanar més col·laboració publicoprivada per agilitzar els tràmits burocràtics, alliberar sòl públic i buscar solucions a la manca de poder adquisitiu de les famílies. “Ens hi juguem el futur dels nostres joves, la qualitat de vida dels ciutadans i la productivitat de les empreses de Catalunya”, ha destacat Pere Puig, responsable de la comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport de la Cambra.

La sessió ha començat amb la presentació de dos estudis sobre la situació de l’habitatge a Sabadell i la seva zona d’influència, elaborats per la geògrafa Uliana Kornilova. A grans trets, els treballs han constatat que la demanda d’habitatges ha superat l’oferta existent: actualment, la demarcació de Sabadell té un dèficit acumulat d’uns 8.000 habitatges, però aquesta xifra es podria multiplicar en les pròximes dècades si la població continua creixent i el ritme de la producció no augmenta. “Només una estratègia coordinada i intensiva revertirà aquest dèficit de manera significativa”, ha explicat Kornilova.

En aquest sentit, la investigadora ha identificat unes 1.300 ubicacions a la demarcació susceptibles d’acollir fins a 40.000 habitatges. L’inventari inclou solars buits i terrenys pròxims als nuclis urbans que es podrien requalificar, però també edificis vells que es troben abandonats o en desús. Segons el seu diagnòstic, el municipi de l’entorn amb més marge de millora és Cerdanyola del Vallès, que comptaria amb prop d’11.400 habitatges potencials, especialment a barris que es troben en plena transformació com el Parc de l’Alba. Completarien el podi Sabadell (9.400) i Sant Quirze del Vallès (7.150).

Demanen polítiques que facilitin la construcció

Amb aquestes dades sobre la taula, els representants dels sectors empresarials implicats han aportat el seu punt de vista sobre la situació. Pere Mañero, del Gremi de Constructors, ha recordat que “l’accés a l’habitatge és la preocupació número 1 dels nostres ciutadans” i ha fet una crida als ajuntaments per “ser valents i fer una revisió profunda dels planejaments urbanístics”. Al seu parer, les mesures reguladores que han aprovat els darrers governs han estat contraproduents i ha reclamat una fiscalitat més amable per desencallar la construcció d’HPO. “L’habitatge no tirarà endavant si les empreses que l’han de desenvolupar no hi veuen viabilitat econòmica”, ha insistit.

Sessió sobre habitatge a la Cambra. Autor: Jordi M.
Sessió sobre habitatge a la Cambra. Autor: Jordi M.

En la mateixa línia, Josep Marín, de l’agència immobiliària IGLOO Exes Centre, ha remarcat que cal fer una planificació urbanística a mig i llarg termini. “Si les ciutats han de créixer, també ho hauran de fer les infraestructures o el transport”, ha suggerit. Pel que fa a la reactivació del mercat de lloguer, ha demanat incentius fiscals i “seguretat jurídica” per als petits propietaris, amb propostes com la creació d’un òrgan judicial especialitzat en l’arrendament d’habitatges, la desocupació en 72 hores dels inquil·lins amb contractes vençuts o el desallotjament exprés de les ocupacions il·legals. “La balança [del debat públic] s’ha decantat extremadament. No es tracta ni de bons ni de dolents”, ha dit.

Qui pot comprar-se un pis?

Finalment, l’arquitecte Josep Llobet ha posat el focus en l’escàs poder adquisitiu de les famílies: si es facilita la construcció de noves promocions, però la capacitat econòmica de la gent continua sent reduïda, qui podrà comprar aquests habitatges? Els càlculs de Llobet, basats en les dades de l’Agència Tributària, reflecteixen que només un de cada cinc sabadellencs pot aspirar a comprar-se un pis sense cap tipus de protecció o ajuda pública. Aspectes com l’increment dels preus o la impossibilitat d’afrontar l’entrada d’una hipoteca fan que, amb les regles actuals, les úniques alternatives per a una part important de la població siguin l’habitatge públic o el lloguer.

A banda dels ponents, la jornada ha comptat amb la presència de nombrosos càrrecs institucionals i del teixit social de la comarca. El president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, Manuel Navas, ha expressat que ha trobat a faltar en la xerrada una veu que exposés el punt de vista de les persones que pateixen la crisi habitacional en primera persona i que van sortir massivament als carrers el passat 11 de novembre. Així mateix, ha assenyalat que qualsevol creixement urbanístic ha d’anar acompanyat de serveis bàsics com l’educació o la sanitat pública. “És un problema complex que trigarem molt de temps a solucionar”, ha declarat.

Sabadell estudia recuperar l’HPO de compra-venda

El tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, ha aprofitat el seu torn de paraula per agrair el fet de recollir dades concretes sobre Sabadell, sovint difícils de trobar, i ha afirmat que un dels principals problemes a l’hora d’impulsar habitatge públic és el cost de la construcció, que s’ha disparat en els últims anys. Amb tot, ha explicat que el consistori estudia tornar a fer habitatges públics de compra-venda, una fórmula que permetria recuperar la inversió de forma més ràpida per continuar augmentant el parc públic d’habitatge. També ha avançat que la idea del govern és recuperar el Consell Local de l’Habitatge per debatre les mesures d’aquest àmbit.

Amb una visió supramunicipal, el president del Consell Comarcal i alcalde de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, ha posat en valor que “en el 2025, el Vallès Occidental va ser la tercera comarca de Catalunya amb més construcció d’obra nova”. Per la seva banda, el regidor Lluís Matas, exportaveu de Junts a l’Ajuntament de Sabadell, ha parlat sobre la necessitat de fomentar un “ecosistema” idoni per a les empreses. “La classe mitjana s’ha destruït. Hem de crear treball de qualitat, amb salaris més alts”, ha conclòs.

Comparteix

Icona de pantalla completa