- La malaltia de Lyme és una infecció bacteriana que es contrau a través d’una paparra infectada i, si no es posa remei a temps, pot causar la mort.
- Domingo Iglesias fa 14 anys que conviu amb un bacteri que li ha anat restant vitalitat fins a deixar-lo en cadira de rodes.
La vida de Domingo Iglesias va fer un gir de 180 graus l’any 2007, quan li va picar una paparra en una excursió a Lleó. Primer va ser el dolor muscular, després algunes deformacions corporals i, finalment, la cadira de rodes. Iglesias té la malaltia de Lyme i denuncia que, a diferència de països veïns, la sanitat pública d’Espanya no ofereix cap tractament per intentar pal·liar-ne els efectes. Fa 14 anys que la seva vida està altament limitada i el seu testimoni és un crit d’alerta, però també una crítica a les administracions públiques i a la Seguretat Social per deixar a tots els afectats a la intempèrie.
Una picada li va canviar la vida, però tot podria haver continuat igual si els metges haguessin encertat la diagnosi abans. Domingo Iglesias, veí de Barberà del Vallès, va contraure la malaltia de Lyme quan li va picar una paparra en una ruta a Lleó. D’això ja en fa gairebé 15 anys i, fins fa tan sols uns mesos, ningú havia estat capaç d’identificar què tenia. L’Hospital Guttmann (privat) va ser qui li va diagnosticar aquesta patologia, però quan ja era massa tard per revertir-la.
“La gent no entén com estic viu. Aquesta paparra mata: quan t’afecta el cervell, al cor o a qualsevol òrgan vital, ja està. De fet, els metges es van adonar que la medul·la se m’estava tancant i em van operar, però vaig estar a punt de quedar-me paraplègic”.
Ara va amb cadira de rodes, es pren 13 pastilles al dia, l’oïda se li ha reduït al 50 per cent (al 75, si utilitza audiòfon), porta 38 punts als testicles i al penis, necessita un col·lector per l’orina i també algú que l’ajudi a fer qualsevol tasca; des de dutxar-se fins a fer-se l’esmorzar. Per tot això té reconeguda una discapacitat del 85 per cent i Domingo Iglesias denuncia que l’ajuntament de Barberà no li ho posa gens fàcil per poder fer vida normal com la resta de ciutadans: la cadira de rodes se li ha trencat més d’una vegada per l’estat de les voreres, la majoria de comerços no tenen rampa i trobar un pis adaptat per persones amb minusvalidesa és tan difícil com trobar una agulla en un paller.
En aquest sentit, Iglesias també carrega contra el govern espanyol perquè considera que silencia aquesta malaltia per interès propi. La paparra en qüestió és originària d’Amèrica, però actualment està estesa per bona part d’Europa. Mentre que les administracions i institucions de França, Alemanya i Itàlia, exemplifica Iglesias, adverteixen de l’existència i gravetat de la malaltia de Lyme, a Espanya passa desapercebuda.
“Estic segur que moltes de les persones a qui els han dit que tenen fibromiàlgia o esclerosi, en realitat estan infectats per aquesta borrèlia. A mi també em van dir durant 14 anys que tenia un herpes, fibromiàlgia, esclerosi… de tot, i mira: la malaltia de Lyme”, alerta.
Iglesias forma part de l’associació ALCE (amb la seu a Bilbao) i assegura que cada cop son més els afectats arreu de l’Estat. Per tot plegat insta a fer-se la prova a qualsevol persona que després d’una picada de paparra noti dolor muscular, fatiga, febre i certa paràlisi. Un dels fets que més ràbia li fa a Domingo és que si s’hagués detectat a temps (màxim dos mesos després de la picada), les probabilitats de frenar-la i eliminar el bacteri haurien estat molt altes. Potser aleshores hauria pogut continuar fent rutes i esport, com acostumava a fer abans d’aquesta excursió a Lleó.
Foto portada: Una de les cicatrius de Domingo Iglesias. Autora: Lucia Marin.
