El president de la FAV, Manuel Navas. Autora: Alba Garcia Barcia.

“Ens han pres l’espai públic i per capgirar-lo cal posar el vianant al centre”

Com fer ciutats per a tots però de debò i no només pensades primer per als cotxes? La pregunta ha rondat per la cinquena edició del Fòrum de Democràcia Local, organitzat per la FAV Sabadell i l’Ajuntament, que s’ha dut a terme aquest divendres al matí a la sala d’actes del Casal Pere Quart. El tema central era l’espai públic. Mentre els ponents s’han centrat en combatre l’hegemonia del vehicle privat, alguns dels assistents s’han mostrat preocupats especialment pel soroll o les terrasses.

El Fòrum de Democràcia Local és una trobada anual que tracta una qüestió de forma concreta. Aquest any s’ha dut a terme al voltant dels actes de la Setmana de la Mobilitat i la gestió de l’espai públic ha estat el tema sotmès a reflexió i debat.

“Parlem de reconquerir l’espai públic. Això significa reconèixer que ens l’han pres, que l’hem perdut. L’espai públic s’ha mercantilitzat i és clau per la convivència i també per fer entendre que els barris són cosa de tots. La conclusió més evident és que no s’ha de deixar el vianant en l’últim esglaó. Cal capgirar la piràmide perquè el vianant ha de ser l’eix central de la mobilitat urbana”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, Manuel Navas.

De fet, els números així ho acrediten. Segons la darrera onada del Dibaròmetre, el 45 per cent dels sabadellencs es mouen per la ciutat principalment a peu. La segona forma de moure’s més habitual és en transport públic (23,7 per cent), seguida del cotxe (23,4 per cent). A molta distància, la moto (2,8 per cent), el vehicle de mobilitat personal (2,5 per cent) i la bicicleta (2,5 per cent).

El geògraf Ángel Cebollada, en el Fórum de Democràcia Local 2024. Autora: Alba Garcia.
El geògraf Ángel Cebollada, en el Fórum de Democràcia Local 2024. Autora: Alba Garcia.

No obstant, el cotxe encara manté “l’hegemonia”, ha avisat el director del departament de Geografia de la UAB, Ángel Cebollada, qui avisa que la gestió de l’espai públic sempre serà “conflictiva”.

“L’espai públic és tot el que no és privat i allà on conflueix tothom. Vivim en una societat injusta i segregada per rendes. Per tant gestionar l’espai públic sempre portarà un conflicte de la mà però això no és culpa de l’espai públic sinó de la societat”, avisa Cebollada, qui recorda els efectes de la contaminació sobre la salut.

Per la seva part, el consultor i geògraf Màrius Navazo ha assegurat que tothom sap com revertir la situació. Cal retirar la gran catifa vermella que s’ha posat al vehicle privat durant els darrers 75 anys.

“Tenim carrers que són passadissos de vehicles i hauríem de tenir carrers que siguin habitacions. En una habitació s’hi posen seients – bancs-, verd, ombra. La vida hauria de passar davant de la porta de casa i no només als parcs i places. Hem confinat la vida en alguns espais molt determinats i hauria de ser al revés”.

Navazo alerta del caràcter “polític”, per tant, comunitari, social, humà, capgirable de “decidir per qui són els carrers de les ciutats”. A més, revertir l’espai públic és molt fàcil. Tothom sap el que cal fer. Treure espai al cotxe, a qui s’ha regalat tot durant dècades. Però els polítics, tampoc els tècnics, no s’atreveixen. I molts sectors socials no ho volen.

Assistents al FDL 2024. Autora: Alba Garcia Barcia.
Assistents al FDL 2024. Autora: Alba Garcia Barcia.

Segons Navazo, sempre hi ha pors: els que aparquen al carrer tenen por a perdre places d’aparcament, els que tenen garatge tenen por a donar més volta, els comerciants a perdre ingressos, els polítics a perdre vots i fins i tot un por generalitzada a “tenir més gent al carrer durant més temps i al davant de casa”. I és que hi ha un Deú: el Deu del silenci, que ho impregna tot i limita els horaris per jugar a bàsquet en un parc o els carrers on es pot jugar a pilota però mai no limita circular 24 hores al dia en cotxe per avingudes i barris poblats.

“A l’escola Enric Casassas van fer una prova fa uns anys. Vam fer el pati al carrer. Alguns veïns van recollir firmes en contra. La iniciativa es va deixar de fer. Hi ha ajuntaments que han retirat bancs del carrer els veïns es queixaven que hi seia la gent negra i no els agradava. Estem així”, ha lamentat. “Som molt intolerants amb les molèsties, com el soroll, la pilota o els crits, però molt tolerants amb els danys de la contaminació per exemple”, afegeix.

Navazo ha mostrat algunes experiències. Per exemple a Boston o Nova York es tanquen carrers a petició de veïns o de grups d’entitats, a hores determinades, per a fer activitats. A París o Barcelona els veïns poden responsabilitzar-se de la gestió d’escocells. Navazo planteja que hi ha moltes coses que poden facilitar el retrobament social: “si un grup de veïns del carrer el volen tallar per fer-hi un sopar al carrer, de debò cal demanar-nos una assegurança a tercers?”.

La ponència de Navazo ha aixecat forts aplaudiments, malgrat que en el torn de preguntes alguns l’han titllat “d’utòpica” o poc realitzable.

Ordenança de terrasses

Part dels assistents s’han mostrat preocupats per les molèsties i sorolls de les terrasses. “És la privatització de l’espai públic i tenim veïns que van a consulta pels efectes de tan soroll”, s’ha queixat Eulàlia Tatché, de la plataforma Soroll Nocturn, de veïns del Centre. “No és tan fàcil ni tan idíl·lic”, ha argumentat, responent Navazo, alertant també del problema de consum d’alcohol que comporta els botellot.

Molina: “la gestió de l’espai públic és molt difícil”

La tinenta d’alcaldessa d’Espai Públic, Mar Molina, ha reconegut que “les ciutats avancen tot sovint més ràpid del que es pot planificar o preveure” i ha sostingut que “és molt difícil trobar el punt d’equilibri”.

“Ningú vol tenir a la porta de casa seva el contenidor de les escombraries perquè el camió fa molt soroll. Però hem de tenir contenidors i hem de trobar l’equilibri. El mateix passa amb les terrasses. No serà ràpid però buscarem fer una ordenança municipal de consens”, s’ha compromès.

Pel que fa a la gestió de la mobilitat, Molina s’ha felicitat perquè “tenim un sistema de bus urbà que va tenir 15 milions de validacions l’any passat. Tenim una ciutat que té tendència a moure’s en transport públic però hem de seguir millorant. Per això farem ajustos en el bus i reclamem i seguirem reclamant l’estació de Rodalies a Can Llong, per exemple”. No obstant, Molina ha reconegut que sempre que es toquen places d’aparcament miren que no es perdi capacitat: “Quan fem una reforma, ningú vol que es perdi ni una sola plaça d’aparcament. El món ideal ens agradaria i ens agraden moltes de les coses que s’han dit aquí però costa molt arribar-hi”, ha reconegut.

En el torn final, Navas ha demanat participar en la redacció de l’Ordenança de terrasses, espera que tinguin en compte la veu de la FAV més que en el Reglament municipal de Participació i assegura que l’ajuntament de Sabadell podria “prendre nota” del que ha exposat Navazo que fan Boston, Nova York o París per la gestió comunitària dels carrers.

Taller consultiu

Així mateix la trobada ha servit per presentar parcialment les conclusions del taller participatiu que es va fer el passat dilluns al casal cívic Rogelio Soto per una hipotètica reforma de la plaça Picasso, a Campoamor. La regidora de Participació, Sònia Sada, ha destacat que el més important ha estat “començar a treballar plegats i elaborar projectes sobre el terreny”. Navas (FAV) ha valorat la iniciativa malgrat lamentar que sigui de caràcter consultiu i només sobre el paper.

Foto portada: el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, Manuel Navas, obrint el FDL 2024. Autora: Alba Garcia Barcia.

Els comentaris estan tancats