El Síndic de Greuges és una institució unipersonal que vetlla per garantir els drets dels ciutadans a través d’una correcta administració governamental. Enguany fa 15 anys que Sabadell gaudeix d’aquesta figura municipal i aquest dijous al vespre ho han celebrat a la Casa Duran amb una taula rodona sobre el paper dels síndics. Ciutadans, entitats i regidors municipals, així com la pròpia alcaldessa, han escoltat les reflexions del primer síndic sabadellenc, Josep Escartín, de l’actual, Eva Abellan, de la de Terrassa, Beta Marquès, i de l’adjunt general del Síndic de Greuges de Catalunya, Jaume Saura.
L’acte ha volgut fer valdre aquesta figura per la seva tasca en matèria de drets humans. En clau local, la principal queixa dels sabadellencs en els darrers 15 anys és “la manca de resposta per part de les administracions públiques així com la majoria d’institucions”, segons els dos Síndics de Greuges que ha tingut la ciutat, Josep Escartín i Eva Abellan.
El síndic emèrit de Sabadell, Josep Escartín, ha sigut qui ha pres el primer torn de paraula amb el seu debut en aquest càrrec: “no sabia fins a quin punt la gent entendria que hi havia una persona que interconnectés els problemes de la ciutadania amb les solucions que pot oferir l’Ajuntament”. Tot i això, Escartín es mostra orgullós dels 12 anys (2006-2018) que va dedicar a tirar endavant la sindicatura de Sabadell; fins que Eva Abellan el va substituir.
Per la seva banda, l’actual síndica de Sabadell ha recordat que es va trobar amb una sindicatura molt consolidada; fet que esvaeix aquestes primeres incerteses i referma la funció d’aquests connectors entre la ciutadania i l’administració. Tant Escartín com Abellan han situat “la manca de resposta de l’administració pública” com la queixa més recurrent per part dels sabadellencs. De fet, les dues síndiques de Vallés Occidental presents en la taula rodona d’aquest dijous, Abellan (Sabadell) i Marquès (Terrassa), tenen establert un termini màxim de dos mesos perquè els respectius governs responguin les seves notificacions.
En aquest sentit, les problemàtiques socials, com el sensellarisme, són els que més treballen a la seva oficina, actualment al Casal Pere Quart. Per la seva banda, l’alcaldessa Marta Farrés ha agraït en nom de l’Ajuntament la tasca dels dos Síndics en els darrers 15 anys i ha reconegut que és un element necessari:
“Hi ha vegades que les coses no funcionen, que no van bé. Els ciutadans a vegades tenen greuges i aquí és on interveniu els Síndics. No només en coses de ciutat, sinó en temes d’agenda que ens permeten prendre una consciència col·lectiva. Els síndics també feu pedagogia”.
Beta i Abellan han explicat que és una feina que “les satisfà molt per aquesta funció d’acompanyament i de justícia”, però que no sempre és fàcil: Abellan, per exemple, ha destacat un cas concret, que ja va tractar Escartín l’any 2015, i encara no s’ha solucionat.
La carta dels drets humans, a revisió
La taula rodona per realçar la figura dels síndics ha aprofitat per suggerir una actualització de la carta dels drets humans, la seva base per treballar.
“Si la societat canvia, o les seves necessitats socials, les lleis també han de canviar. Ens hem d’adaptar a cada context per poder donar una resposta el màxim d’eficaç” ha exigit Beta Marquès.
La síndica de Terrassa, també la segona de la història egarenca, ha assenyalat que quan va prendre el timó de la sindicatura no tenia gaire clar quina era la seva funció; igual que Escartín a Sabadell. Eva Abellan també tenia dubtes de si era un càrrec remunerat o no, ja que les bases de la convocatòria on es va presentar era molt “àmplies”. Ara, però, els sembla que hi ha més coneixement i consciència al respecte. No obstant això, Escartín considera que no tothom pot ocupar aquest càrrec: “s’ha de ser crític i, per més bona voluntat que tingui una persona, s’ha de ser competent i explotar les competències que els correspon” ha apuntat.
Foto portada: Eva Abellan, sindica de greuges de Sabadell. Autor: David Chao.
