En el marc de la Defensa pels Drets Humans, la marinera i voluntària de rescat Fátima Sánchez, va fer una visita a l’Escola Industrial per explicar la seva tasca a bord de la tripulació Mediterranea Saving Humans amb l’objectiu de defensar i vetllar pels drets humans de les persones migrants.
La seva aventura a alta mar va començar l’any 2020 quan va formar part d‘Open Arms, una de les organitzacions de rescat més conegudes del món. A finals de 2023 va unir-se a Sea Eye i uns mesos després al vaixell Mediterranea Saving Humans, on continua desenvolupant la seva feina.
En l’entrevista realitzada a aquest mitjà, ens comenta com està la situació actualment i com es viu la crisi migratòria en directe, així com la dificultat per desembarcar les tripulacions per les polítiques migratòries dels europeus, així com els problemes i reptes que es troben en el dia a dia.
Repàs actual
“Tot ha canviat molt des que vaig entrar a Open Arms”, assegura Sánchez sobre la seva experiència. Així mateix, ha volgut destacar com abans Europa era més oberta a rebre migració i com a causa de governs anti-immigració les polítiques estan donant un gir: “Ara estem blindant les nostres fronteres. Abans salvàvem més de 137 mil vides i ara és el contrari”.
Entre les queixes que recull la marinera destaca com els estats estan invertint més pressupost en justament posar més traves i dificultats a les embarcacions que traslladen migrants: “volen tallar el flux migratori, però segueixen sortint, i cada cop és més perillós”.
Modus operandi i traves de Mediterrània
Com operen les embarcacions? Una de les claus que ha compartit Sánchez és la preparació física i psicològica que hi ha sobre els voluntaris. Les tasques que realitzen són establir patrons de recerca i un cop troben alguna barca desemparada, l’atenen i busquen un destí per a ells: “hem d’anar a Europa, ja que Líbia i Túnez no són ports segurs i no asseguren la integritat física de les persones”, recalca.
“Des de fa uns anys Malta no contesta les nostres peticions d’ajuda sol·licitant un port, així que hem d’anar a Itàlia, però ells també posen moltes traves”, afegia.
Quines són aquestes traves? Fàtima ha lamentat que degut a les polítiques contra la immigració que està aplicant Itàlia, en comptes de cedir un port proper, els autoritzen a desembarcar en el port més llunyà, Gènova: “això implica que són tres dies i mig més de navegació”, afirmava. Tanmateix, un altre obstacle és el de requerir multitud de papers i documentació dels desplaçats, entre els quals destaquen certificats mèdics relatius a la condició física, signes de tortura o certificats de vulnerabilitat: “és que al final se’ns rebutja la possibilitat de desembarcar amb ells de forma segura i ho fem de forma unilateral a Trapani”.
“Europa ens ha donat l’esquena per complet. Hem d’obrir vies legals i segures i no podem seguint-ho permitint, això no pot ser”, explicava de forma contundent.
En aquest sentit, assegura que s’estan vulnerant els drets humans fonamentals: si a Europa no els accepten, tampoc poden mirar cap a l’Àfrica, concretament Líbia i Túnez, ja que també hi ha una política força restrictiva: “fan devolucions en calent i han retornat més de 24 mil persones a ports insegurs, violant totes legislacions internacionals i marítimes”.
Preguntada per la política migratòria espanyola, amb especial atenció a les Canàries, ha celebrat que Salvamento Marítimo estigui rescatant les embarcacions que s’apropen a aigües espanyoles, però ha declarat que així com s’estan fent coses bé, l’Estat paga a països com Mauritània per tallar el flux migratori. Si bé és cert que espera que la situació humanitària millori, ha recordat que a Europa s’han de seguir les lleis internacionals.
Discursos d’odi europeus
Com jutgeu que certs polítics espanyols i europeus invitin a enfonsar-vos les vostres embarcacions? “Són els discursos fàcils, els d’odi”, contestava. Aprofundint en la qüestió, ha remarcat la importància de la immigració tant per a l’economia espanyola com per a l’europea: “qui va a Andalusia a recollir els maduixes a 45 graus per 4 euros l’hora? Ningú espanyol oi?, fan la feina que no està coberta pels locals”.
Una de les afirmacions que ha volgut desmentir és la del terme ‘migrant legal’ o ‘il·legal’. Al seu parer, no es pot dividir ni categoritzar la migració: “migrar és un dret i així ho recullen les lleis”. Sánchez ha finalitzat recordant que s’han s’obrir vies legals i segures, així com ha reclamat més solidaritat i menys discursos d’odi.
Foto de portada: Fátima Sánchez, rescatista voluntària. Autor: Albert P.
