El mític calendari que cada any edita la Unió Excursionista Sabadell revisita una curiosa història amb la gran nevada de 1962 com a teló de fons. S’hi explica la història de la Consuelo, una dona que treballava servint a la fàbrica Prat Garriga i es va posar de part el dia de Nadal, en plena nevada. Va ser portada en excavadora des de casa fins a la maternitat del carrer de l’Illa, on va néixer el seu nadó. Aquell noi que va travessar encara al ventre de la seva mare la ciutat nevada en vehicle ara té 63 anys. Es diu Esteban Cebollero. Aquest digital l’ha localitzat i aquest és el seu testimoni.
La família vivia prop de la central hidroelèctrica de la carretera de Prats, ara entre Torreguitart, Ca n’Oriac i Can Puiggener. La mare, Consuelo, esperava el naixement del seu fill a casa a les portes del Nadal. “La nit de Nadal el meu pare va vaticinar amb amics que jo naixeria el dia de Sant Esteve, que era el seu Sant. De fet em dic Esteban per això”.
Aquella mateixa nit va començar a nevar com poques vegades abans. La gran nevada. La nevada del segle. Gruixos de més de 60 centímetres. Fins Sant Esteve. “A la zona on vivia la meva família hi havia camps de blat. La gent que arribava a Sabadell s’anava fent cases baixant cap al riu [el que seria Can Puiggener]. La meva mare es va posar de part el dia de Nadal. No hi havia aigua. No hi havia llum. No hi havia res. Cap sistema de comunicació, i en plena nevada. Els veïns sabien que hi havia una pala excavadora al riu treballant després de les riuades de setembre. Van trucar una pala, que va venir netejant tot el carrer, aïllat per la neu. La nevada va ser exagerada. Els veïns van ajudar a treure la neu perquè la pala pogués passar. Quan l’excavadora va arribar a l’actual carretera de Castellar, van agafar la mare i la van portar a la Maternitat. La meva mare anava a la pala excavadora amb una manta, i el meu pare al costat. Els dos dins de la pala. Mica en mica van anar avançant entre la neu. Feia molt fred. Segons diuen, quan vaig arribar a la Maternitat jo vaig coronar. Vaig sortir amb el cordó umbilical enredat al coll. Hi vaig estar ingressat uns dies”.
La imatge que il·lustra el mes de desembre al calendari de la Secció d’Història de la UES revisita aquell moment. Hi surten nou homes en una excavadora, a les portes de la Maternitat, entre diversos centímetres de neu. Una imatge de Ricard Molins Romeu, cedida a l’entitat. L’autor del text no s’hi aventura, però Cebollero no té dubtes que és la pala en la que va néixer. “La foto que surt al calendari és d’aquesta pala. M’ho ha confirmat gent del barri, de més de 80 i 90 anys. M’ha alegrat conèixer la història i he anat a la UES a comprar el calendari i donar-los el meu testimoni. Surt el nom de la mare mare, Consuelo. Però el fill sóc jo, l’Esteban, que vaig néixer el dia de Sant Esteve. Tant el pare com la mare ja falten i els hagués fet molta il·lusió veure la nostra història al calendari”.
“Va ser una gran anècdota”
El seu naixement va ser molt sonat en aquell moment. “Va ser una gran anècdota per tota la gent del barri, que llavors feia molta vida comunitària i es van bolcar per fer possible donar a llum en les millors condicions possibles dins de la nevada. Els veïns sempre m’han dit que vaig donar molt pel sac per néixer. M’han dit ‘Estebican’ tota la vida”, somriu. Cebollero és treballador municipal des de fa 40 anys. El seu pare es deia Esteban Cebollero Gabarre i era aragonès. La mare, Consuelo García Hernández, va arribar a Sabadell procedent de Múrcia.
La seva història havia quedat en petit comitè durant dècades. El periodista Cesc Prat la va explicar a la revista Vallesos l’any 2012. La sabia perquè “la Consuelo feia feines a casa d’uns tiets meus. Si no, no l’hauríem sabut. Vaig estar investigant si trobava algú que me’n parlés però ningú no me’n va poder dir res”. Prat ho ha tornat a fer ara en el calendari de la UES, de qui n’ha fet els textos. Ell, que també és treballador municipal, es fa creus que “hem estat més de 38 anys treballant junts amb l’Esteban”. Però mai havien lligats caps.
Fins ara.
