iSabadell.cat
La PAHC reclama lloguers socials per a 40 famílies del carrer Sant Ferran

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) reclama que es garanteixin lloguers socials per a les famílies que viuen al bloc del carrer de Sant Ferran 97, al barri de Gràcia. L’edifici va ser ocupat el 2013 i és propietat de la SAREB, la societat creada en plena crisi econòmica per absorbir els actius problemàtics dels bancs. La Generalitat se’n va fer càrrec de la gestió l’any 2018 i va regularitzar la situació de la gran majoria de veïns, que van accedir a contractes adaptats als seus ingressos. Ara, amb el venciment del conveni entre ambdues administracions, temen que es perdi la protecció dels habitatges o es produeixi un possible desnonament massiu.

L’anomenat ‘Bloc de Gràcia’ és una de les promocions insígnia de la PAHC a Sabadell. Segons ha informat l’entitat, actualment hi viuen una quarentena de famílies. La gran majoria va aconseguir lloguers socials gràcies al pacte assolit amb l’Agència Catalana de l’Habitatge, però els contractes fa tres anys que han caducat. Es podria dir que estan en una mena d’impàs. La imminent liquidació de la SAREB, que transferirà el gruix dels seus immobles a la nova empresa estatal Casa 47, afegeix encara més incertesa a la seva situació, ja que podria comportar un augment dels requisits econòmics per als llogaters.

“Negociacions encallades”

“El ‘Bloc de Gràcia’ és una mostra del que pot aconseguir una organització popular davant d’un sistema que expulsa les famílies de casa seva mentre manté habitatges buits”, ha destacat Marina Sureda, portaveu de la PAHC, qui assegura que està en risc l’estabilitat de molts veïns que han donat vida a un edifici que estava abandonat. “Les negociacions per renovar el conveni estan encallades i no hi ha cap acord amb la Generalitat que garanteixi la continuïtat de la gestió”, ha lamentat. “No ens quedarem de braços creuats mentre les administracions allarguen un conflicte que fa massa anys que dura”, ha afegit.

Marta Espriu (COSHAC), Marina Sureda i Julio Moya (PAHC).
Marta Espriu (COSHAC), Marina Sureda i Julio Moya (PAHC). Autor: ACN.

Es dona la circumstància que hi ha set famílies de les 40 que viuen a la comunitat que no tenen cap contracte de lloguer que reguli mínimament la seva situació. Julio Moya, veí del bloc i activista històric de la PAHC, culpa les administracions d’aquest desemparament per haver deixat els pisos buits quan van marxar alguns dels primers llogaters. Moya considera “inconcebible” que les institucions “actuïn a un ritme tan diferent de les necessitats del carrer”. En aquest sentit, remarca que és incoherent mantenir habitatges de gestió pública sense gent quan moltes persones pateixen per trobar un lloc on viure-hi.

De lloguers socials a assequibles

Per la seva banda, la portaveu de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAB), Marta Espriu, ha alertat que Casa 47 ofereix lloguers assequibles, no socials. Aquest canvi de concepte és significatiu, ja que s’exigeixen uns ingressos per unitat familiar que moltes vegades són superiors als que poden obtenir les famílies més vulnerables.

Amb tot, les entitats i el veïnat del bloc volen que la seva situació es converteixi en una ocasió per “pressionar” les administracions coincidint amb la vaga general de l’11-N, posant el focus també en la responsabilitat dels governs autonòmics i locals. En aquest sentit, insisteixen a demanar a la Generalitat un acord per preservar el bloc de Sabadell i la resta de pisos socials propietat de la SAREB. Dijous vinent, dia 28, preveuen fer concentracions a Sabadell, Granollers, Manresa, Girona, Barcelona i Lleida per fer visible aquestes demandes.

“La voluntat és que la Generalitat continuï gestionant aquests habitatges”

Fonts municipals exposen que l’Ajuntament i la Generalitat estan “treballant conjuntament per donar resposta a aquesta situació”. “Actualment, els contractes es troben en situació de tàcita reconducció, fet que permet que les famílies continuïn vivint als seus habitatges amb normalitat mentre es defineix el marc de gestió futur de l’edifici”, diuen. La voluntat de les administracions implicades, asseguren les mateixes veus, és que la Generalitat continuï gestionant aquests habitatges i que, un cop es resolgui la transició entre la SAREB i Casa 47, les famílies puguin disposar de contractes de lloguer normalitzats que els aportin estabilitat i seguretat jurídica.

Comparteix

Icona de pantalla completa