Refugiades de la guerra d'Ucraïna: "Sabadell ens ha donat tranquil·litat"

Un any després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, centenars de refugiats continuen vivint a Sabadell a l’espera del final d’un conflicte bèl·lic que ha canviat les seves vides. Natalie Pomarenko, ucraïnesa de 42 anys, va venir a la ciutat amb les seves dues filles per visitar uns amics el febrer de 2022. Dues setmanes després, el règim de Putin va començar els atacs a territori ucraïnès i no van poder tornar a casa. Des d’aleshores, intenta adaptar-se a la seva nova realitat, començant per aprendre castellà a les classes per adults. A l’aula va conèixer Liudmila Polischuk, refugiada de 61 anys que va fugir de la guerra per reunir-se amb la seva filla a Sabadell.

“Els primers tres mesos no aixecava el cap i em passava el dia plorant, però tinc dues filles, responsabilitats i hem de seguir endavant”, relata emocionada Pomarenko. Per a Polischuk, l’inici també va ser molt dur, tal com va explicar fa un any a aquest digital. Per sort, poc a poc el seu estat d’ànim ha millorat i ha trobat activitats per al seu dia a dia. “Ara es manté ocupada amb les classes de l’escola d’adults i fent esport uns dies a la setmana a un gimnàs on està apuntada”, diu la seva filla Tatyana, que viu a Sabadell des de fa una dècada i regenta una cafeteria.

Retrat de Natalie Pomarenko. Autor: Jordi De Arriba

Gràcies a les classes de llengua, Natalie i Liudmila han forjat una amistat que va més enllà de les aules. Totes dues col·laboren amb Vmeste, una associació que ajuda a les famílies ucraïneses més necessitades. “La guerra ens ha unit molt i tothom és molt solidari, ens ajudem amb tot el que podem i ens recomanem quines coses podem fer mentre som aquí”, explica Pomarenko sobre la comunitat d’ucraïnesos a Barcelona.

Tot i els quilòmetres de distància que separen Sabadell de les seves poblacions d’origen, intenten parlar diàriament amb els seus familiars i amics, sigui per telèfon o per skype. La ciutat on residia Natalie, Symu, es troba a només 30 quilòmetres de la frontera amb Rússia i va ser una de les més afectades a l’inici de la guerra. Els seus habitants van resistir durant el primer mes els intents d’invasió i van aconseguir expulsar les tropes russes, segons va informar The Guardian.

“Cada dia truco a la meva mare i al meu germà, que encara estan allà, per saber com estan… Moltes vegades sonen les sirenes que avisen del perill d’un atac aeri. Quan despengen, sempre els hi faig la pregunta més important: ‘esteu vius?”, diu Pomarenko, qui explica que “nosaltres estem lluny d’ells però intentem estar sempre en contacte amb les nostres famílies”.

Ara, una de les principals preocupacions de les dues refugiades és la manca d’ingressos. Denuncien que les ajudes que havia promés el govern espanyol encara no han arribat -la Generalitat es troba valorant les sol·licituds- i han d’arribar a final de mes amb els pocs recursos que tenen. “Vull trobar feina perquè es necessiten diners per mantenir les filles i per a despeses com la roba, però encara no conec bé l’idioma”, explica Pomarenko. Les seves dues filles, d’11 i 16 anys, han après català a l’escola. “Elles tenen més facilitat i poc a poc s’acostumen i s’adapten millor”, comenta orgullosa.

Retrat de Liudmila Polischuk. Autor: Jordi de Arriba

De la mateixa manera, Polischuk explica que li preocupa haver de viure depenent de la seva filla Tatyana. A Ucraïna rebia una pensió per culpa d’una invalidesa, però a dia d’avui no té independència econòmica. “Els que realment ens ajuden en aquest sentit són els de Creu Roja i els voluntaris de les organitzacions”, comenta.

Un cop acabi el conflicte, les dues afirmen que volen tornar a casa. Asseguren que estan a gust aquí, però la seva terra és Ucraïna. De moment, però, volen enviar un missatge a la ciutat que les ha acollit: “Sabadell ens ha donat molta tranquil·litat i pau, podem sortir al carrer i la gent és molt amable amb nosaltres”, expliquen.

Més informació: