Encara queda molta feina a fer per reduir la petjada de carboni. Aquesta ha estat una de les conclusions de l’acte organitzat per l’ADENC aquest dimarts sobre els reptes de la contaminació i l’escalfament global a casa nostra. La xerrada ha comptat amb les veus autoritzades de l’ambientòloga Ana Romero, directora de Serveis d’Atenció Climàtica (AMB), i l’economista Montserrat Termes, presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC). Tot plegat, en ple debat sobre la idoneïtat de projectes clau per al futur del país com la Ronda Nord o l’ampliació de l’aeroport.
La primera intervenció, a càrrec de Romero, ha posat el focus en el paper de les cimeres internacionals en les polítiques contra el canvi climàtic. També en la importància de documents com l’Acord de París, on les potències signants es van marcar com a objectiu mantenir l’augment de temperatura mitjana global per sota dels dos graus. “Els resultats no han estat els esperats, però penso que són negociacions que tenen molt de valor. Ara per ara les conferències de les parts són l’únic espai on es troben els països i es dona veu a tots els actors implicats en la lluita climàtica”, ha valorat.
Un problema d’ambició?
En la segona part de l’acte, Termes ha explicat didàcticament en què consisteixen els pressupostos de carboni que elabora el CECC. Es tracta d’un full de ruta que determina el volum de gasos d’efecte hivernacle que pot emetre un territori durant un temps determinat. A Catalunya, el repte és assolir la neutralitat de carboni a mitjan de segle, però especialistes i Govern discrepen en el ritme en què s’han d’aplicar les mesures: “Si no ens posem objectius més ambiciosos, arribarem al 2050 i potser haurem de fer-ho tot de cop. No podem demanar als agents econòmics que redueixin totes les emissions en cinc anys”, ha defensat.

L’economista advoca, entre altres aspectes, per invertir recursos en la millora del transport públic. També per avançar en àmbits com el reciclatge i la gestió de residus, on “l’evidència científica és que el porta a porta és la via que ens va millor per poder assolir els objectius”. Finalment, ha defensat que calen mecanismes per controlar que els plans contra el canvi climàtic no siguin paper mullat. “Si ens desviem han de passar coses, sinó és propaganda”, ha argumentat.
Una realitat al Vallès
A mode de context, el moderador, Francesc Macià (Unió Excursionista de Sabadell), ha compartit algunes dades sobre el creixement de temperatures que ha viscut el Vallès en les darreres dècades. “No estem parlant de coses abstractes, es tracta de realitats que ja estem patint i que anirem patint més perquè les tendències són ascendents”, ha afirmat. En la mateixa línia, ha lamentat en nom de les entitats ecologistes que es destinin recursos a l’ampliació de l’aeroport o el projecte de construcció del Quart Cinturó. “És tot el contrari al que hauríem de fer”, ha dit.
