Milers de sabadellencs -sense aproximació oficial de l’Ajuntament- han vibrat aquest diumenge a la nit amb la victòria espanyola a la final del Mundial de futbol contra l’Argentina. L’amfiteatre del parc de Catalunya s’ha omplert, més encara del que ho va fer el passat dimarts a les semifinals. I ha celebrat fins gairebé la una de la matinada la segona estrella per a la selecció espanyola.
Com l’11 de juliol de 2010 amb el gol d’Iniesta contra Països Baixos.
Com el 14 de juliol de 2024 amb el gol d’Oyarzábal contra Anglaterra.
El 19 de juliol de 2026 milers de sabadellencs han tornat a vibrar amb la selecció espanyola. Ara amb el gol de Ferran Torres contra Argentina només començar la segona part de la pròrroga que ha donat el seu segon Mundial al combinat espanyol.
I és que el partit no s’ha decidit fins a les acaballes, amb un gol del davanter barcelonista, ja als llibres d’història de l’esport rei. La festa, en canvi, ha començat molt abans. I és que dues hores abans del partit ja hi havia milers de persones al parc de Catalunya. Cinc hores més tard, amb el xiulet final, després de cinc minuts infinits d’afegit a la segona part de la pròrroga, s’ha desbordat l’eufòria dels milers de sabadellencs, que han omplert de càntics i petards tota la nit.
L’1 a 0 ha estat suficient per donar el segon mundial a la selecció espanyola, que ha estat molt superior a l’Argentina de Leo Messi. L’àrbitre havia anul·lat un gol anterior a Espanya, obra de Nico Williams, per una presumpta falta prèvia, i un de posterior, el segon de Torres, per un més que dubtós fora de joc.
El combinat argentí ha fet un esplèndid exercici de resistència. Però no ha xutat a porta en 90 minuts. És més, no ho ha fet fins que ho tenia tot perdut, al minut 117. Amb un jugador menys i superats per totes bandes pels espanyols, sobretot des de la sortida de Pedri, Nico i Merino, els argentins han fet de la dita ‘resistir és guanyar’ el seu manual, amb l’esperança d’arribar a Messi i que fos el que 10 vulgui o, en el seu defecte, jugar-se-la a la tanda de penals. Però una centrada de Pedri al segon pal, un toc amb el cap de Nico endarrere i la rematada per a la història de Ferran amb l’esquerra quan encara no s’havia pogut parpellejar a l’inici de la segona part de la pròrroga ho ha fet impossible.
Els crits de “yo soy español español español“, algun “viva España” i ocasionals “bote bote bote Argentino el que no bote“, “sí se puede” o “a por ellos oé” han predominat durant la nit, en una iniciativa promoguda per Maloa i Hidalgo amb la col·laboració de l’Ajuntament i que s’ha saldat amb dos plens i sense incidències remarcables malgrat la calor estival, la pólvora i el foc, l’alcohol a les bosses i neveres i la passió futbolística.
Tot i que la proporció ha estat infinitament superior a favor d’Espanya, també s’han deixat veure algunes desenes d’aficionats argentins, amb samarretes i banderes del seu país. Majoritàriament s’ha aplaudit Leo Messi i el combinat argentí en la recollida de les medalles de consolació, de la mateixa manera que s’ha xiulat Donald Trump cada cop que ha aparegut en la pantalla de televisió.
Cap a la una de la matinada, minuts després de rebre la Copa del Món, i sonar el We are the Champions, la celebració ha començat a minvar i els aficionats han començat a desfilar en riuada, entre els clàxons dels vehicles i el soroll de les motocicletes que han prorrogat la festa de camí a casa. Molts, sobretot el que anaven cap al Centre, han fet parada també al llac o la font de la plaça de Catalunya, preventivament tancada des de meitats de la passada setmana.
Nou catalans
El combinat espanyol campió ha comptat amb nou jugadors catalans seleccionats. Cap d’ells, però, és sabadellenc. Sí hi ha dos terrassencs, el notable Dani Olmo i Marc Pubill, com terrassenc també ha estat el jugador marroquí Ismael Saibari, una de les revelacions del Mundial que ja ha acabat.
