El Govern català ha tret a concurs l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari, que ha de connectar en tren Lleida i Girona sense passar per Barcelona. El futur contracte contempla una estació d’alta velocitat al Vallès, que hauria de permetre fer transbord amb Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i que els AVE procedents de Madrid entrin a Barcelona per la Sagrera i no per Sants. No es concreta en quin municipi es farà l’estació. Però sí les condicions: cal tenir intercanviador i, important, anar en paral·lel a l’actual línia 8 de Rodalies, cosa que afavoreix sobre el paper Sant Cugat -on hi ha dos intercanviadors entre FGC i Rodalies pendents de construir-.
La planificació del primer tram d’obres, entre Lleida i Martorell passant per Igualada, i l’entrada a la capital catalana per la Sagrera, té un cost previst d’un milió i mig d’euros. Redactar l’estudi s’allargarà més de dos anys. En concret, dos anys i quatre mesos. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat a Rac 1 que l’Eix Transversal Ferroviari “reforçarà” la xarxa actual en termes de “capacitat, eficiència i equilibri”. Des de l’any 2010, es compta amb una reserva de sòl en tot el seu traçat Lleida – Igualada – Manresa – Vic – Girona, i en el ramal Igualada – Martorell. L’estudi actual ha d’aprofundir en els traçats disponibles, incorporant les noves necessitats i condicionants normatius sorgits en els últims anys, per implantar la primera fase: Lleida – Igualada – Martorell – Vallès i accés a Barcelona des de la Sagrera. El Govern preveu que els trens d’alta velocitat s’aturin en com a mínim una estació a cada comarca per on passi la línia.
Una estació al Vallès, per concretar
El plec de condicions del contracte, gestionat per Ifercat (l’antiga GISA), deixa obert en quin municipi vallesà es construiria la futura estació d’alta velocitat. Però sí que concreta alguns punts. El traçat de la via haurà de ser “sensiblement paral·lel” al de la línia R8 de Rodalies entre el túnel de Rubí i Mollet-Sant Fost. La línia passa per l’eix de la B-30 (Rubí, Sant Cugat, Barberà, Mollet), més que no pas per les capitals històriques vallesanes (Sabadell i Terrassa).
De cara a l’estació de l’Alta Velocitat, aquesta condició situaria millor a Sant Cugat que no pas a Sabadell o altres ciutats, malgrat que Sabadell Nord -també Terrassa- té intercanviador. I aquest és el segon requisit. Però tot i així les primeres opcions que poden guanyar pes se situen a Sant Cugat, on la Generalitat té projectats dos intercanviadors entre l’R8 de Rodalies i les línies S1 i S2 de FGC a Volpelleres i Hospital General, que permetrien connectar les línies en direcció a Terrassa i Sabadell amb l’AVE. Els projectes dels dos intercanviadors van quedar desbloquejats després d’un acord entre la Generalitat, el Ministeri de Transports i Adif. L’administrador ferroviari ha d’elaborar els estudis previs, mentre que el Govern assumirà la redacció dels projectes constructius i l’execució de les obres. La inversió prevista és de 36 milions d’euros.
No obstant, per a Sabadell, el projecte pot tenir una incidència especial -sigui amb estació d’Alta Velocitat o sense però amb connexió directa entre la nova estació i la línia S2 dels FGC, que uneix la ciutat amb Barcelona i altres municipis com Sant Quirze, la UAB o Sant Cugat. En declaracions a Ràdio Sabadell el tinent d’acaldessa d’Urbanisme i alcalde accidental, Adrián Hernández, ha assegurat que “al mes de setembre es farà una trobada entre la consellera i els diferents alcaldes i alcaldesses del territori per explicar en què s’està treballant exactament”.
El ministre de Transports, Óscar Puente, va plantejar el passat novembre l’accés de l’alta velocitat a Barcelona a través de la Sagrera, com ara recull la licitació de l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari. Puente va anunciar que s’estudiaria la viabilitat de construir una variant “directa” de l’AVE entre Lleida i Barcelona-Sagrera que no passés pel Camp de Tarragona ni per Sants, cosa que suposaria un “estalvi important de temps” i una “descongestió” del tram tarragoní fins a la capital catalana.
