Obligacions professionals han obligat a aquest cronista a desplaçar-se a Barcelona aquest dilluns al matí, primer dia de la vaga ferroviària. Prop de Sants, la principal estació ferroviària de Catalunya, i l’epicentre de la xarxa de Rodalies.
Però a les 7 del matí, arriba el primer avís. S’estan incomplint els serveis mínims. El tren no passa per Sabadell. Així que ens curarem en salut i baixarem fins a Provença en els ferros/ferrocates/catalans malgrat que fer-ho s’acosta a l’hora de viatge i a aturar-se ne parades i paradetes en l’anomenat Metro del Vallès. Mentre tot sembla un dia normal als FGC, les tertúlies radiofòniques posen el crit al cel per la vaga de zel dels maquinistes, que sembla que s’han saltat a la torera els serveis mínims. Així ho diuen els viatgers, i ho acaba dient també el govern català. Un sindicalista de la UGT mira de sortir el millor parat que pot de la tertúlia de Rac1 reconeixent “algunes incidències” però garantint que els serveis mínims s’estan complint. Després, la tertúlia es desvia cap a les eleccions aragoneses, i les darreres iniciatives polítiques de Gabriel Rufián. Un cop a Provença, quatre parades de metro per acabar a Sants. Prop d’una hora i mitja de viatge per cobrir 20 quilòmetres entre Sabadell i Sants.
“¿Y si no hubiera trenes?“
A la tornada, confiarem en RENFE. Són les 12 del migdia. Enmig del tràfic habitual per accedir a l’estació de Sants -en obres de nou, gairebé com sempre- un centenar llarg de maquinistes es mobilitzen amb crits favorables a la vaga. Els segueixen dues dotzenes de periodistes, qui els prenen declaracions i imatges. Entrant al vestíbul de Sants, un sindicalista reparteix octavetes del Sindicat Federal Ferroviari – CGT. Anvers: “¿Y si no hubiera trenes?“. Revers: “¿Te imaginas que no pudieras coger el tren para ir a trabajar, para acudir a un evento o para hacer un viaje?“, comença el text. No és broma. Menys després de dues setmanes de caos total en un servei ja habitualment mal valorat per la ciutadania. El text argumenta la vaga perquè “la infraestructura ferroviaria atraviesa un momento crítico“. “La falta de mantenimiento preventivo impacta directamente en la seguridad ferroviaria“, prossegueix, animant la ciutadania a donar suport a les seves reivindicacions via xarxes a través del hashtag #Necesitotren.
Sants, a mig gas
L’ambient a Sants no és gaire trepidant. Tot va a mig gas. Posats a tornar a Sabadell, el cronista valora tornar en Rodalies per evitar la suma de metro i FGC de nou. Però les pantalles desanimen. Segons s’indica, falten més de 40 minuts perquè passi el tren de la R4 en direcció a Manresa. Hi ha com un tren per hora per línia. De camí al metro, per megafonia avisa: el tren cap a Manresa passarà en breu. Qui tindrà la raó? La pantalla o la megafonia? El cronista s’ho repensa i es dirigeix cap a la via 9 de Rodalies. Sembla que el tren passarà. “Menys mal. Prefereixo RENFE; amb ferrocarrils em marejo”, assegura alleugerida una viatgera mentre fa càbales a com s’ho farà demà per baixar a Barcelona. Però ningú confia del tot fins que el vagó en direcció a Manresa entra per l’andana. Són les 12:34. Entra.
Accedint al vagó, va pràcticament buit. El 25 cent de la capacitat, tirant llarg. Tothom assegut i més aviat callats. Mòbil en mà i auriculars a les orelles. Poca gent, la majoria magribins i africans de camí o de tornada a la feina. Rodalies ha perdut viatgers en les darreres setmanes, més encara amb la vaga. N’ha guanyat FGC, el Metro i fora de la ciutat comtal, el vehicle privat. El tren avança pel subsòl de Barcelona a marxa lenta: Plaça Catalunya, Arc de Triomf, Sagrera… una mena de passejada a ritme cicloturista. A Fabra i Puig s’atura del tot. Sona la megafonia: “Atención señores viajeros: estamos detenidos por una incidencia en la unidad“. Mentre alguns es treuen els auriculars de les orelles, la veu acaba el missatge assegurant que el viatge es reprendrà tan aviat com sigui possible. Ningú baixa del vagó. Ja no ve d’una estona més. La megafonia ja no sona més. Als pocs minuts es reprèn la marxa. Però no gaire. Nova aturada a Montcada-Bifurcació. Ara com de 10 minuts i sense cap avís. Ningú sap què passa. Ningú diu res. Estoïcisme ferroviari. Rodalies no és per als puntuals, ja fa temps.
Lentitud… i aturades
Tres quarts d’hora després de passar per Sants, i encara a Montcada ‘Bifurca’, el tren reprèn la marxa i ara sembla que accelera. Arriba a Cerdanyola a dos quarts de dues…Ningú mira el rellotge. . A les 13.36 s’atura a Sabadell Sud, tres minuts més tard ho fa al Centre i a les 13.42 a Sabadell Nord, on finalitza el viatge ferroviari del cronista. Al sortir del vagó a Sabadell Nord, la megafonia, ara en català, recomana utilitzar serveis alternatius a causa de la vaga. És a dir, que no s’agafi la RENFE. Demà i demà passat, més vaga. Però per als més fidels a Rodalies -incondicionals només per manca d’alternatives- tampoc hi haurà tanta diferència amb una dia ‘normal’. “Arribes tard a la feina i no és culta teva, tampoc de l’empresari, t’has de quedar més a recuperar les hores…”, ha exposat una viatgera, la Maria, a l’ACN. “Sempre van tard. És un estrès. Mai saps si arribaràs tard o si no arribaràs”, rebla una altra viatgera, la Perla. És igual que ho llegeixis. Amb vaga o sense vaga.
