Durant la passada Festa Major, el dissenyador gràfic sabadellenc Pol Abran passava pel Passeig Manresa amb el seu nebot prop del Frankfurt Sabadell (abans Permanyer, popularment però “injustament” conegut com ‘El guarru’) i va trobar-se un operari retirant l’antic rètol del bar, que havia estat substituït per un de nou. Va parlar amb l’establiment per mirar de quedar-se’l i guardar-lo. “El tinc al traster de casa”. I així va ser i així va néixer Patrimoni Gràfic Sabadell, que ha arrencat fa algunes setmanes a Instagram, i vol documentar i presentar els rètols i cartells del comerç local.
“Hi ha un col·lectiu a Madrid, Paco Draco, que fa una dècada que recupera cartells. Fa un temps van fer una exposició i hi vaig anar. Em va fer un clic el cap i em vaig preguntar ‘Qui està fent això a Catalunya?’ Al tornar vaig donar veus i ningú ho estava fent. Vaig començar a donar-hi voltes i al final ens hi hem llençat”. Quelcom similar li va succeïr a la comunicadora Judith Carcolse: “Sempre he tingut aquesta sensibilitat. El rètol de caça i pesca del Permanyer em flipava. També les lletres de Casa Guillermo. Tenia coses guardades i quan el Pol va compartir això m’hi vaig afegir ràpid”.
Patrimoni Gràfic Sabadell ara el formen quatre persones. Tenen un rètol, l’iniciàtic del Frankfurt, i la voluntat de documentar els rètols comercials de la ciutat, passats i presents. El videoclub Candy de la Concòrdia. Màquines de cosir Aparicio. Vié. Don Pollo. La galeria Intel·lecte. Cal Pare. El xinès Chang Sheng. Matalassos Roca. El bar Snoopy. O la pastisseria Barón de la Creu de Barberà. En alguns casos, volen guardar-los i, si tot va bé i s’hi afegeix colla, restaurar-los. Queda lluny encara tot això.
“Ara per ara volem registrar una entitat i començar a donar veus per tenir un magatzem on guardar els cartells. Tot és a cop de voluntat i en tenim molta però ens falten mans i sobretot ens falta espai”.
El perfil d’Instagram el van obrir fa algunes setmanes. “I cada dia rebem propostes”, diu satisfet Abran. “Hi ha un sentiment generalitzat, una simpatia, pels comerços que formen part de la nostra història. Un sentiment de que això no es pot perdre”, diu Carcolse. “En el nostre cas, a més, hi compartim la passió per l’estètica a causa de les nostres professions”, reconeix.
“Això no es pot perdre”, diuen al passar per la desapareguda botiga Homedes del carrer de la Rosa, amb el rètol de fusta i encastat a la façana. En breu tenen previst adquirir el rètol de l’herboristeria La Campana del mateix carrer. Potser fan el mateix amb el de Cicles Jové de La Creu Alta, que va tancar la setmana passada. Sense sortir del carrer de la Rosa, frisen amb el mosaic de la botiga de llaminadures 1880, una de les supervivents. També hi veuen bon disseny en algunes de les recents obertures del Passeig, com la Cucufata.
Per què és necessari recuperar cartells i rètols en desús?
Perquè forma part del patrimoni sentimental i històric de la ciutat. Una ciutat que ve de la història industrial i tèxtil, amb comerços que generen memòria col·lectiva com a ciutat. Una mica d’identitat. Tots aquests rètols formen part de la nostra identitat”, diu Carcolse.
Tot plegat just ara, en un món digital, cada cop més ràpid i ple de franquícies.
“Tot un món està desapareixent a gran velocitat. I això provoca una reacció. Si tota la vida has anat al bar La Llar a fer un cafè i de cop i volta tanquen, és un petit daltabaix emocional. Hi ha una part de no voler desvincular-se dels nostres records”, diu Carcolse.
“Les ciutats estan canviat a un ritme tan vertiginós a causa del capitalisme que tot s’està fent homogeni. Cal reivindicar aquest punt nostàlgic”, insisteix ell.
El col·lectiu beu d’altres iniciatives similars com Retreros, Sevilla Tipo o Patrimonio Gráfico. I està obert a noves incorporacions. Si hi voleu enviar imatges hi podeu contactar a través del correu patrimonigraficsbd@gmail.com o directament a través d’Instagram. De moment hi ha una xarxa informal a través de Whatsapp, Patrimoni Gràfic Ibèria, però a la llarga creuen que el reconeixement institucional ha d’anar molt més enllà: “Igual que hi ha Patrimoni Nacional hi hauria d’haver Patrimoni Gràfic Nacional. Les institucions han de prendre consciència i involucrar-se”.
Foto portada: els impulsors del col·lectiu Patrimoni Gràfic Sabadell. Autor: J.d.A.
