La Taula Sabadellenca per la Llengua ha presentat aquest divendres un informe sobre l’estat del català a la ciutat. El document s’ha elaborat a partir d’una jornada que va tenir lloc el passat 25 de maig i que va reunir un total de 44 entitats de diferents sectors. La plataforma assenyala que la trobada “ha evidenciat una preocupació àmpliament compartida pel futur del català a Sabadell, però també la voluntat de treballar conjuntament per revertir les tendències detectades”.
Els participants coincideixen a afirmar que el català ha perdut centralitat i utilitat social en nombrosos àmbits de la vida quotidiana. “La percepció general és que actualment és possible viure, treballar, consumir, estudiar o relacionar-se a Sabadell sense necessitat de conèixer o utilitzar la llengua catalana”, lamenten. En aquest sentit, consideren que la sensació de ser un idioma prescindible per al dia a dia “dificulta la incorporació de nous parlants i debilita els incentius per aprendre’l”.
La jornada també ha constatat que “el canvi automàtic al castellà per part de molts catalanoparlants continua sent un dels principals factors que afavoreixen la substitució lingüística”, sobretot entre les noves generacions i les persones nouvingudes. Una altra preocupació compartida ha estat la pèrdua de prestigi social del català, així com “la insuficient presència de la llengua en l’entorn digital, audiovisual i tecnològic”. Els participants també han assenyalat la necessitat de blindar els drets lingüístics en àmbits com la sanitat, la justícia, el comerç i l’administració pública.
Com es pot millorar la situació?
Les parts involucrades han demanat, entre altres aspectes, “ampliar els recursos destinats a l’aprenentatge del català” i promoure la llengua a espais de socialització com l’esport o la cultura. Per fer-ho, reclamen una estratègia transversal de ciutat, amb implicació de les administracions públiques, el sistema educatiu, les entitats socials, el teixit econòmic i el conjunt de la ciutadania. Diverses aportacions han suggerit crear una estructura municipal específica que coordini les polítiques lingüístiques, impulsi actuacions compartides i garanteixi la continuïtat de les accions en defensa de la llengua.
