El 27 de gener de 1939, les tropes franquistes feien la seva entrada triomfal a Sabadell. La victòria sublevada posava el punt final a tres anys d’una cruenta guerra civil i suposava l’inici d’una llarga etapa de repressió contra els vençuts. Aquest dissabte, l’Ajuntament ha celebrat un homenatge institucional als veïns que van ser sotmesos a procediments militars sumaríssims durant la dictadura. Un acte de reparació que ha comptat amb la participació de familiars de les víctimes.
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha lamentat que aquesta acció de memòria s’hagi produït tard. “Moltes persones van conviure amb la repressió sense haver arribat a rebre el reconeixement que mereixien”, ha reconegut. Al llarg del seu discurs, la batllessa ha defensat que aquesta iniciativa és una oportunitat per “entendre millor qui som i quina ciutat volem ser”, tot posant en valor el vessant humà de les víctimes. “Darrere dels expedients, dels judicis militars i de les sentències, hi havia famílies que van quedar marcades”.
L’historiador Josep Antoni Pozo, autor del llibre Sota el pes de la victòria, ha ofert informació contextual sobre els judicis sumaríssims. “Era un procediment absolutament arbitrari, un atropellament juridic sense cap garantia”, ha exposat. L’estudi d’aquest període li ha permès comprovar que la repressió va tenir un important biaix social. Dues terceres parts dels encausats pertanyien a la classe treballadora. Bona part d’ells van ser condemnats per promoure la col·lectivització de les seves fàbriques o formar part de comitès obrers.
Pozo ha remarcat que l’arribada dels franquistes va significar un punt d’inflexió per a molts sabadellencs que, tot i no alinear-se amb els valors feixistes, veien amb bons ulls el final del conflicte. L’esperança de pau, però, va esvair-se ràpidament amb l’imposició d’un “règim del terror” que va perseguir tot aquell sospitòs d’haver simpatitzat amb la causa republicana. Entre 1939 i 1945, es va jutjar militarment un miler de veïns de la ciutat, dels quals 26 van ser condemnats a mort (la pena màxima es va executar, finalment, en 18 casos).
L’acte ha servit per posar rostre a les víctimes de la repressió. Figures que han transcendit històricament com el llibreter Joan Sallarès Castells, el paleontòleg Miquel Crusafont Pairó o l’alcalde republicà Josep Miralles Orrit, però també veïns anònims que van veure esgarrades les seves vides per culpa dels judicis militars que es van produir en aquella època. Persones com el paleta Pere Mañé Albertí, el xofer Enric Cunillé Calders o el carreter Oleguer Masferrer Casan, tots tres afusellats entre 1939 i 1940 al camp de la Bota.
Tot i que en un volum inferior, entre les persones que van ser encausades també figuren diverses dones sabadellenques. El nom de la sindicalista Balbina Pi Sanllehí és conegut sobradament pels historiadors locals. Però en el llistat figuren també altres veïnes que van passar per procediments similars. La treballadora de la llar Cándida López Valls, per exemple, tenia 40 anys quan va ser condemnada a reclusió perpètua. Dolors Torné Montsech, de 26 i metxera de professió, va ser castigada a sis anys i un dia de presó major.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha estat l’encarregat de tancar la trobada amb un breu parlament. Espadaler ha argumentat que aquest acte permet “prendre consciència de la magnitud de la tragèdia” que va significar la dictadura. També ha reclamat continuar investigant perquè aquells fets no caiguin en l’oblit. El conseller ha argumentat que “no podem canviar el que ha passat”, però sí canviar la manera d’interpretar els fets i fer entendre la seva importància a les generacions més joves.
