Sabadell ha celebrat aquest dissabte un acte institucional en memòria d’Ernest Lluch, polític i economista català assassinat per la banda terrorista ETA el 21 de novembre del 2000. L’homenatge ha tingut lloc al Parc Catalunya i ha culminat amb una ofrena floral al monòlit que duu el seu nom. “És un acte de dignitat, de memòria històrica i, sobretot, de justícia”, ha declarat l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés.
Rosa Maria Puig Serra, periodista de RTVE, ha destacat que Lluch va ser un dels primers polítics mediàtics de la democràcia. Al seu parer, va ser capaç de connectar amb la ciutadania utilitzant un llenguatge senzill i entenedor. “Tenia molt clar que les idees no servien de res si es quedaven tancades a les universitats o en petits cercles”, ha explicat. “ETA el va matar perquè els destorbava. Representava la paraula i el diàleg com alternativa a la violència”, ha afegit.

En la mateixa, Enric Lluch, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, ha recordat el llegat polític del seu oncle. Tal com ha exposat, durant el seu paper com a ministre de Sanitat i Consum es van aprovar polítiques importants per al conjunt del país com la llei general de Sanitat, que va posar les bases del sistema públic universal, o el Pla Nacional sobre Drogues, que se centrava en l’assistència mèdica i la reinserció de les víctimes.
En aquest sentit, Lluch ha remarcat que l’entitat ha optat sempre per parlar de la vida del seu tiet i de les coses positives que va aconseguir, no tant de la seva tràgica mort. Tot i això, ha lamentat que l’assassinat va tallar sobtadament les aspiracions professionals de l’exministre. “Volia dedicar-se a la investigació i la docència. Els seus companys sempre deien que l’hi van prendre els millors anys de la seva vida acadèmica”, ha relatat.

L’acte celebrat aquest migdia dona compliment a una moció aprovada l’any 2025, quan el PSC va proposar incorporar la seva figura a les activitats de memòria de la ciutat. Farrés, ha argumentat que Lluch va ser “un referent” per a molta gent i ha reivindicat el seu tarannà dialogant en moments “foscos” per a la convivència. Així mateix, ha mostrat el seu desencís perquè homenatges així no s’hagin pogut fer en vida.
