El focus mediàtic està posat des del passat diumenge a l’illa canària de La Palma, la ‘Illa bonica’, a la província de Tenerife, de 85.000 habitants, més de 5.500 dels quals han abandonat a tota pressa la seva llar a causa de l’erupció del volcà. A només tres quilòmetres de distància, des del municipi de Tazacorte, ho viu el sabadellenc Carlos Acosta, que va ser professor de castellà de centenars, milers de sabadellencs, durant més de 40 anys a l’institut Ferran Casablancas de Sabadell i ara viu a mig camí entre Catalunya i les Canàries.
Ell viu a Tazacorte, municipi a la part sud-oest de l’illa, on aquest dimarts es van desallotjar unes 40 famílies, ja que es preveu que la lava desemboqui a l’Atlàntic per aquesta zona en els propers dies. No obstant, el nucli urbà en principi no corre perill. “Tot i així tothom té la motxilla preparada perquè no sabem si hi pot haver una nova boca del volcà”, assegura. Ara per ara, el principal canvi que es viu al municipi és la gran quantitat de cendra que ho ha ocupat tot:
“És una cendra sòlida, de partícules molt fines, sorrenca, però molt consistent. La gent surt el menys possible de casa i si ho fan es posen ulleres perquè ells ulls cremen i la pell pica”.
Des de casa no veu directament l’erupció però sí molt fum. Un altre canvi en relació als darrers dies és la quantitat de gent que es mou pel municipi: “és una zona molt tranquil·la i ara està plena de ràdios i televisions, tant espanyoles com estrangeres. Fins i tot costa aparcar. A més bona part de la gent que ha hagut de deixar casa seva es mou per la zona i intenta que la deixin passar cap a casa seva per intentar rescatar alguna cosa”. Per exemples, les escriptures, assenyala.
Com va viure l’erupció?
Acosta és natural de Tazacorte i palmer de naixement. Té marcat el caràcter volcànic de l’illa. En la conversa telefònica rememora tant l’erupció de l’any 1949 (el volcà de Sant Joan) com la més coneguda del Teneguía (1971), que ell va viure amb 25 anys.
“En aquell moment estava fent de professor en un institut a Los Llanos. Vam escoltar tremolors, el terratrèmol. En aquell moment veus que no ets ningú. Te n’adones de l’insignificant que és l’ésser humà. Agafes consciència de la natura. Al cap de poca estona el volcà ja va entrar en erupció. En aquella ocasió, ho va fer prop de la costa i no va trobar ni finques ni cases pel camí”. Amb tot el Teneguía va ser inoblidable però prou inofensiu. “Fins i tot m’atreveixo a dir que va fer créixer l’illa. Sense tragèdies ni humanes ni materials”, diu.
Potser aquell record, i la innata bellesa de la erupció volcànica, va meravellar diumenge i dilluns tothom, amb les impactants imatges nocturnes de la vermellosa erupció i els camins de lava obrint-se pas per l’illa vistos a vista de dron. Un “l’espectacle meravellós”, el del volcà, com va dir la ministra de Turisme. Però ara això, relliscada política al marge, ha passat a segon pla:
“El dia abans de l’erupció, vaig ser una mica imprudent i em vaig acostar fins la boca de l’erupció de l’any 49. Normalment la zona està plena de gent. Doncs bé: dissabte no hi havia ningú. Fins i tot al dir-ho a la família em van dir que era un temerari i em van esbroncar. L’endemà ja van tancar tots els senders. A mig matí de diumenge estava a casa i vaig escoltar una tremolor [un terratrèmol]. Cap les de la tarda el volcà va entrar en erupció i de seguida vam començar a veure molt fum. Semblava Hiroshima. Un núvol molt alt de fum. Tenia posada la televisió canària i també es va veure des d’allà el minut 0. Va ser un moment històric. I molt estètic. Molt bonic. Però ara l’estètica ha passat a un segon pla i l’erupció s’ha tornat tràgica. Ja van 200 cases destruïdes i ja veurem com acaba. De moment no sembla que sigui curt”, diu.
Acosta sosté que la lava ha fet la meitat del camí cap a la platja, uns tres quilòmetres dels sis. A partir del municipi de Todoque i fins el mar, alerta que corren perill moltes explotacions de plàtans, que generen gran part de l’activitat econòmica a l’illa. Quan el volcà s’apagui, la data és incerta, caldrà inventariar danys i iniciar una reconstrucció que es veu molt llunyana encara:
“Hi ha una expressió que diem aquí i que es refereix al que vindrà: ‘el mal país‘. Zones on no creixerà res fins d’aquí a cinc o 10 anys. Sepultades per la lava. A més, caldrà refer carreteres, finques, camions, horts…”. En aquesta línia, el professor sabadellenc d’origen canari coneix una família que ha vist com s’han sepultat les seves tres finques en tres dies.
Mentrestant, fins que el Cumbre Vieja s’apagui i ‘el mal país’ arribi, Acosta veu fum des de la finestra, té cendra per totes bandes i sent un rugit, el del volcà, 24 hores al dia. “Com un avió a reacció tot el dia però que va com a ratxes”, finalitza.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: el volcà. Font: @EmerCan112 via Twitter.
